Notas de lectura
seminario derecho bueno bonito y barato
- Grado
- Historia
- Institución
- Universitat Pompeu Fabra (UPF)
seminario derecho bueno bonito y barato
[Mostrar más]Vista previa 4 fuera de 42 páginas
Vista previa 4 fuera de 42 páginas
Añadir al carritoVendedor
Seguir
Vista previa del contenido
Convergencia: dos cosas van (convergen) hacia el mismo puntoDivergencia: lo contrario
El patrón oro es un sistema monetario que fija el valor de la unidad monetaria en términos de una determinada cantidad de oro.
APUNTS HISTORIA ECONOMICA I DE L’EMPRESA:
Lliçó 1: Població i recursos. El model Malthusià
El model demogràfic antic:
Podem dir que en el llarg termini hi ha hagut dos models demogràfics: Antic i Modern, amb una
etapa de transició entre un i l’altre.
A l’època preindustrial es dona el model demogràfic en T o antic que consisteix en que les taxes de
natalitat i mortalitat son molt altes. Es un període d’escassetat on l’esperança de vida no és més
de 25 anys. Aquest període es caracteritza per un creixement de la demografia irregular.
Una de les raons de per què l’esperança de vida era tan baixa era degut a l’alta mortalitat infantil.
Al llarg de la història trobem diferents crisis demogràfiques, una d’elles va ser per exemple, durant
la pesta negra, al segle XV (desapareix 1/3 de la població europea).
Tot i que la població creixia a curt termini (donat l’excedent de naixements sobre defuncions en un
període determinat), el creixement natural de la població era extremadament lent en el llarg
termini (donat a puntes freqüents de mortalitat extraordinària).
Si el ràtio de subsistència es menor a 1 es tracta d’un territori pobre, i a mesura que augmenta
aquest ràtio va augmentant el nivell de vida.
Al haver-hi altes taxes de mortalitat, els nivells de vida de la població milloraran. A continuació, els
nivells de vida de la població disminuiran degut a que si augmenta el nivell de vida i la societat esta
en bones condicions, hi haurà un increment de la natalitat i una disminució de la mortalitat. Això
provoca que els salaris reals tirin a la baixa.
Quan tenim un increment dels salaris reals apliquem la llei de Engel: Quan augmenta el salari de la
població hi ha una motivació per consumir.
La teoria de Malthus:
Va començar a escriure sobre la relació entre població i economia, bàsicament els béns que es
produïen a la terra. Estudiarà perquè es donen aquests augments i caigudes de la població, a
partir de l’escriptura d’un assaig al 1798.
Té un punt de vista molt pessimista, creu que la tendència en la que creix la població no és natural:
La població creix exponencialment i la producció d’aliments de forma regular. També podem
parlar d’un punt de crisi on la població es major que els recursos disponibles. Malthus creu que la
població d’una àrea determinada està limitada per la quantitat d’aliments de què pot disposar, a
això li anomena sostre maltusià. A partir d’aquí, s’apliquen els rendiments decreixents de
l’agricultura, això vol dir que si ens trobem un input de l’economia fixe (p.ex la terra) però si que
incrementa la unitat de treball, hi haurà un increment de la producció però el producte marginal
es reduirà, es a dir, la productivitat a llarg termini es reduirà. Evidentment, si hi ha una reducció
dels aliments, augmentarà el seu preu, cosa que provocarà una crisi que explicaria el creixement
lent de la població i els creixement i davallades d’aquesta.
Frens de desacceleració del creixement demogràfic:
Frens preventius: La població decideix de forma conscient no tenir fills, disminuint així, la
natalitat.
Frens compulsius: Si els frens preventius no s’activen, la naturalesa activarà els frens
compulsius, és a dir, augmentarà la mortalitat degut a la fam de la població per falta de
recursos.
- Preventius: si augmenta els ingressos, incrementa la nupcialitat, la natalitat, la població i
els preus del productes, provocant una disminució dels ingressos, disminució nupcialitat…
,Convergencia: dos cosas van (convergen) hacia el mismo punto
Divergencia: lo contrario
El patrón oro es un sistema monetario que fija el valor de la unidad monetaria en términos de una determinada cantidad de oro.
- Compulsius: si incrementen els ingressos, baixa mortalitat, incrementa població, preu,
disminueix salaris, incrementa mortalitat....
La pauta europea de matrimoni:
És un fre preventiu, que provoca retard de l’edat de nupcialitat i augment de la solteria que
provoca una reducció de la fecunditat i natalitat. Es comença a conformar al principi de l’edat
moderna i es consolida a principis del segle XX.
Les institucions van ser un gran determinant:
A diferència d’altres parts del món van establir que calia consens mutu entre els
contraents de matrimoni vers l’autoritat patriarcal.
Dret d’heretat per part de les dones, això permet que la dona sigui més independent.
Es comencen a crear famílies nuclears i no famílies estàtiques on viu tota la família junta.
Hi ha un augment de l’accés de les dones al treball remunerat gràcies a l’emergència de
mercats desenvolupats i la seva expansió.
La idea de Malthus era des d’un punt de vista de l’Europa Occidental.
Línia de Hajnal: Separa l’Europa occidental amb l’Europa de l’est, ja que
hi havia unes dinàmiques demogràfiques diferents provocat per les
diferents educacions des de l’àmbit institucional.
Fecunditat i riquesa: Clark Hamilton
Era important tenir molts fills perquè ajudessin a casa. Aproximadament
a partir dels 7 anys començaven a ajudar al camp.
La llei dels pobres:
Es basava en que a partir del que podria ser la recol·lecció d’impostos, l’Estat podia proveir una
ajuda a la societat més pobre. Malthus volia poder treure la llei de pobres, ja que creia que l’Estat
no havia d’ajudar a la societat i que aquestes persones pobres havien de morir per naturalesa.
A l’any 1834 es decideix al parlament que aquesta llei de pobres s’aboleixi o que, si mes no, es
redueixi aquesta ajuda de l’Estat cap als més necessitats.
Critiques i límits: Ester Boserup
Les crisis demogràfiques són donades per la desigualtat de la renda i no pas pel creixement de la
població.
Malthus no va tenir en compte dues revolucions molt importants, la revolució agrària (Gran
Bretanya s.XVIII i Països Baixos) on va haver-hi un increment dels recursos gràcies a la
implementació de nova tecnologia, i la industrial. Ambdues van afavorir al creixement de la
població, i per tant, fan desaparèixer la limitació del creixement demogràfic.
La seva teoria diu que quan hi ha rendiments decreixents, la població comença a implementar
noves tecnologies per superar els punts de crisis.
Ester Boserup parlava d’una retroalimentació positiva, on es connectava la densitat de la població
amb la millora tecnològica.
Reflexions:
Es podria dir doncs, que la tecnologia va jugar un paper important en el creixement
demogràfic observat en el món a partir del segle XIX.
Les crisis demogràfiques són donades per la desigualtat de la renda i no pas pel
creixement de la població.
,Convergencia: dos cosas van (convergen) hacia el mismo punto
Divergencia: lo contrario
El patrón oro es un sistema monetario que fija el valor de la unidad monetaria en términos de una determinada cantidad de oro.
A l’actualitat però, la persistència de fam en algunes regions del món no es dóna per la
incapacitat de produir aliments per a una població creixent, sinó per la mala distribució
dels aliments.
Lliçó 2: Models d’empresa preindustrial
La lenta afirmació del capitalisme i la economia de mercat (S XVI-XVII):
L’empresa i l’empresari es veuen a partir d’una visió més positiva. Succeeix
l’aparició de nous conceptes com son el crèdit, benefici i mercat, cosa que
, Convergencia: dos cosas van (convergen) hacia el mismo punto
Divergencia: lo contrario
El patrón oro es un sistema monetario que fija el valor de la unidad monetaria en términos de una determinada cantidad de oro.
condueix al capitalisme mercantil, vinculat al comerç, la banca i les finances, i finalment, s’acaba
estenent a la producció de manufactures i l’agricultura.
Paper de l’estat a Europa:
Paper intermedi: L’estat-nació es converteix no tant en l’empresa econòmica central, si no que
serveix per regular l’intercanvi de les transaccions econòmiques. Protegeix la societat contra la
violència, estableix una recta d’administració de justícia i estableix i dóna suport a dites
institucions i obres públiques (Adam Smith). La rivalitat entre els diferents estats-nació
afavoreixen el creixement.
Característiques de l’activitat empresarial:
Oferta relativament rígida de factors de producció. Tecnologia limitada. Mercat fragmentat i de
difícil accés. Relacions amb l’estat.
L’empresa agrícola cap a la transició de l’economia de mercat:
Pas de l’agricultura tradicional a la capitalista (comença amb Anglaterra i P. Baixos, S.XVII). Es
passa de producció de subsistència a producció pel mercat. De la propietat comunal i de privilegis
es passa a la propietat privada. Succeeixen transformacions agràries:
Europa oriental: feudalisme.
Colònies nord Amèrica: esclavisme.
Europa meridional: formes contractuals flexibles (antigues estratègies patrimonialistes
(baixa competència)).
L’empresa en el comerç i les finances:
Sedentarització del comerç a l’època medieval (S.X-XIII), però revolució del comerç (s. XI – XIV).
En aquell moment predominava la precarietat en el transport, el mercat estacionari i el mercat per
fires. Hi havia una protecció política de prínceps amb un cost de protecció (Impost). Alts costos de
transacció. Es creen colònies comercials a l’estranger, segurs marítims, lletres de canvi, xarxa
d’informació i millora de la comptabilitat comercial i del transport.
Inici banca i lletra de canvi: degut a que cada regió tenia moneda diferent i necessitaven convertir-
les i per que els viatges eren llargs i insegurs, i es per disminuir aquesta inseguretat.
Usura (préstec amb interès):
Les grans religions no reconeixen la legitimitat del cobrament d’interessos (S. XI-XII).
Problema essencial del món que neix amb la revolució comercial (i burgesia), no se sap la licitat
d’enriquir-se a través del comerç i el crèdit. Els diners són estèrils, guanyar diners dels diners es
antinatural. Per tant, hi havia una necessitat d’adaptar la doctrina eclesiàstica davant la nova
realitat de la Baixa Edat Mitjana (escolàstica).
L’escolàstica medieval (S. XIII-XIV): El tema central era el preu just i determinat per:
Cost de producció (precedent del preu natural dels economistes clàssics).
Utilitat proporcionada pel consumidor (utilitat marginal).
Regatieg entre venedors i compradors (equilibri entre oferta i demanda).
Segon gran tema: Quan l’interès remunera legítimament el risc apareix la lletra de canvi.
Els principals pensadors van ser: sant Albert el magne, sant Tomàs d’Aquino, Duns escoto i sant
Bernardí de siena.
Societats mercantils (S. XIV-XV):
Companyies familiars (núm reduït): extenses i diversificades (ex: Medici), on en el model
empresarial predominava la integració vertical, el gran capital, el poder polític i filials per tot
Los beneficios de comprar resúmenes en Stuvia estan en línea:
Garantiza la calidad de los comentarios
Compradores de Stuvia evaluaron más de 700.000 resúmenes. Así estas seguro que compras los mejores documentos!
Compra fácil y rápido
Puedes pagar rápidamente y en una vez con iDeal, tarjeta de crédito o con tu crédito de Stuvia. Sin tener que hacerte miembro.
Enfócate en lo más importante
Tus compañeros escriben los resúmenes. Por eso tienes la seguridad que tienes un resumen actual y confiable. Así llegas a la conclusión rapidamente!
Preguntas frecuentes
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
100% de satisfacción garantizada: ¿Cómo funciona?
Nuestra garantía de satisfacción le asegura que siempre encontrará un documento de estudio a tu medida. Tu rellenas un formulario y nuestro equipo de atención al cliente se encarga del resto.
Who am I buying this summary from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller ainhoamuozsanchez. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy this summary for 6,49 €. You're not tied to anything after your purchase.
Can Stuvia be trusted?
4.6 stars on Google & Trustpilot (+1000 reviews)
45,681 summaries were sold in the last 30 days
Founded in 2010, the go-to place to buy summaries for 14 years now