Noelia Baena Naranjo 2n Inf 1r Semestre
Bases metodològiques de la Infermeria
1. INTRODUCCIÓ
1.LA METODOLOGIA INFERMERA
(17/09/19)
-És l’aplicació del mètode científic en la pràctica professional
infermera.
-Permet als professionals prestar les cures (pacients, família
i comunitat) de manera estructurada, lògica i sistemàtica
-Model professional, sistemàtic i organitzat per a l’aplicació
de les cures infermeres a la població, seguint l’estructura del
mètode científic. És l’element diferenciador entre les cures
naturals (ex: higiene d’un bebè a casa, són coses que tothom
sap fer i que calen per sobreviure) i les cures professionals
(cal un mètode científic i una preparació professional).
2.PROCÉS D’ATENCIÓ INFERMER
“Mètode sistemàtic de brindar cures humanistes centrades
en l’assoliment d’objectius (resultats esperats) de manera
eficient” (Alfaro-LeFevre, 2005).
Les seves característiques són: Sistemàtic (segueix unes
passes), dinàmic (podem anar d’una fase a una altra),
humanístic (basat en la persona), centrat en objectius
(resultats).
Està dividit en etapes diferents:
1.Valoració: Recollida dades estat de salut buscant
evidències de funcionament anormal o factors de
risc i recursos.
2.Diagnòstic: Anàlisi de dades per identificar els problemes i recursos.
3.Planificació: Establir resultats desitjats (objectius) i Intervencions.
4.Execució: Posada en pràctica del pla.
5.Avaluació: Determinar si s’han assolit els objectius.
Aquestes etapes es solapen (passen a la vegada), estan interrelacionades, depenen de l’anterior i condicionen la
següent.
2. ETAPA DE VALORACIÓ
És el primer pas del procés de cures. Consisteix en reunir informació i verificar que tenim totes les dades
necessàries per obtenir imatge clara de l’estat de salut de la persona. Cal assegurar-se que la informació és correcta,
completa i organitzada. Ens dona la primera impressió de l’estat de la persona. Fases:
a)Recollida de dades c)Organització de la informació
b)Validació de la informació d)Registre
1.RECOLLIDA DE DADES: És un procés continuat que es dona des de la primera trobada amb la persona fins l’alta.
Tenim dos tipus de font d’on treure aquestes dades:
→Font primària: venen directament dels pacients, són dades directes.
→Font secundària: provenen de la família, amics, Historia clínica, altres membres de l’equip... Són indirectes,
i caldrà buscar-les quan no ens podem comunicar amb el pacient.
Tipus de dades:
→Objectives (mesurables) o subjectives (expressades per la persona)
→Actuals o Antecedents (li passa ara al pacient o va passar-li a algú de la família)
→Generals o Focalitzades (Ex: prenem dades generals o preguntem sobre una cosa concreta )
1
, Dades generals: Les obtenim en tots els contactes inicials, i representen tots els aspectes de l’estat de salut. Hi ha
formats estandarditzats segons la unitat específica (adults/nens, crònics/aguts), model infermer de referència...
Cal identificar:
- Els casos urgents (ex: dificultat per respirar) - Els riscos que cal prevenir (al·lèrgies, caigudes, etc.)
- L’estat de consciència (desperta, confusa, - L’estat de sofriment i d’incomoditat
inconscient) - El grau d’autonomia
- L’estat psicològic manifest (idees suïcides..) - La xarxa social de recolzament en cas de necessitar
- Els handicaps (vista, oïda, amputació) ajuda
Dades focalitzades: Formen part de la recollida general, però també es poden fer de manera independent, controlant
aspectes específics (Ex: hàbits intestinals, o comprovar la consciència cada cop que entrem a l’habitació en una persona
amb traumatisme cranioencefàlic). Indaguem en aquells problemes que ens fan sospitar.
1.1.MÈTODES DE RECOLLIDA DE DADES:
Observació: S’inicia amb el primer contacte i continua al llarg de la relació infermera-pacient. És un procés deliberat,
amb finalitat (cal saber què volem observar, si no, no captarem res). Les troballes es confirmaran o descartaran
posteriorment. Utilització dels sentits per l’obtenció d’informació del pacient i de l’entorn i de la seva interacció. L’ús
dels sentits és una capacitat fonamental per a la prestació de cures de qualitat. Amb cada sentit, captem:
→Vista: Captem característiques físiques (aspecte, complexitat), signes de malaltia (ex: moviment) i l’actitud
→Oïda: Què diu (paraules, sentiments, terminologia), com ho diu (sospirs, to de veu, comunicació No verbal)
→Tacte: humitat, sequedat, deformacions
→Olfacte: signes de malaltia (ex: halitosi per problema GI, infecció de ferides)
Exploració física:
→Inspecció: Determinació de les característiques físiques (forma, posició, moviment, simetria, color...)
→Palpació: ús del tacte per examinar característiques d’estructures corporals situades sota la pell (forma,
mida, mobilitat...)
→Percussió: Copets amb els dits sobre una superfície corporal i anàlisi acústic dels sons produïts
→Auscultació: escolta dels sons produïts pels òrgans corporals
Entrevista: Obtenció de dades subjectives sobre els problemes da salut, actitud i motivació de la persona. Els objectius
a assolir durant una entrevista són:
- Obtenció informació necessària per identificar problemes i planificar les cures.
- Facilitar la relació infermera/pacient.
- Permetre al pacient participar en la identificació dels seus problemes i en el planejament dels objectius.
- Determinar quines altres àrees requereixen un anàlisi específic dins la valoració.
Hi ha dos tipus diferents d’entrevistes:
→Formal: Estructurada i planificada
→Informal: Surten durant el marc del tracte amb el pacient i ens aporten més informació
•Establir una relació de confiança:
ABANS: Organitzar, assegurar que hi ha temps suficient i la intimitat
INICI: Presentar-se (nom i càrrec), verificar el nom i com li agrada que li diguin, explicar el propòsit
DURANT: Prestar atenció, no tenir presa, seure
•Saber escoltar:
-Ser empàtic -Deixar acabar les frases
-Mostrar a la persona que l’escoltem i entenem -Evitar interrompre
(afirmant amb el cap, “Mmm”...) -Permetre pauses
-Atenció si el missatge verbal és diferent al corporal -Ser pacient si la persona es bloqueja
•Errors comuns de comunicació a l’entrevista:
- Utilització del nom de pila sense permís - Terminologia molt tècnica
- Noms “afectuosos” (ex: “carinyo”“avi”...) - No parar atenció a la resposta de la persona
- Llenguatge infantil
•Saber formular preguntes:
-No fer preguntes dirigides (ex: vostè no fuma, oi?)
2