Pedro Ascaso Sandoval ECPI 1r Infermeria 18-19
Evolució de les Cures i el Pensament Infermer
Les cures infermeres ajuden a la persona, família o comunitat a assumir les seves responsabilitats en matèria de salut.
Unitat 1: PREHISTÒRIA
Olga Mestres i Soler
Aquesta etapa de la infermeria és una etapa domèstica i centrada en la dona, els rols entre gènere estan molt
diferenciats. En aquesta unitat definirem les malalties més freqüents (infeccions, hipotèrmies...) La tuberculosi es una
de les malalties més antigues.
La malaltia sempre ha existit? La malaltia va lligada a la vida, pero les malalties al igual que l’home també evolucionen.
En el cas de la prehistòria s’ha tractat la malaltia de forma més domèstica.
La cura de les persones ha sigut constant o ha anat canviant? La forma de satisfer les necessitats de les persones depèn
de la cosmovisió de cada grup humà: creences, valors i costums. La cura dels malalts i l’organització del mateix, ha
evolucionat amb la societat i el desenvolupament del coneixement de l’home.
Les etapes de la història del tenir cura de les persones no segueixen una lògica seqüencial, sinó que es sobreposen. A
més la infermeria es una professió molt antiga, sempre s’ha tingut que tenir cura de les persones.
Perquè és important estudiar l’evolució de les cures?
• Conèixer l’antiguitat de la professió • Evolució i avenços
• La identitat com a grup professional • Darrer segle han agut gran canvis: de Diplomats en
• La conseqüència de l’evolució de la professió Infermeria → Grau→ Doctorat
Les cures infermeres constitueixen un fet històric, són una constant al llarg de la Història. Des del principi de la
humanitat sorgeix amb caràcter propi i independent.
Colliere: “Les infermeres asseguraven la continuïtat de la vida, ajudant mitjançant la pràctica del cuidar
i fent front a la malaltia i a la mort”
La major preocupació de l’home primitiu va ser combatre les malalties i agressions externes que atemptaven al seu
benestar. Com a resposta utilitzava maleficis, la màgia i el empirisme per tractar-los i eliminar-los.
→ Esperança de vida → Coneixement del medi
→ Aprenentatge: assaig-error → Treball amb equip
La PREHISTÒRIA es divideix en l’Edat de Pedra i l’Edat dels Metalls
PREHISTÒRIA
Edat de Pedra Edat dels Metalls
Edat de Edat de Edat de
Paleolític Mesolític Neolític Coure Bronze Ferro
1
,Pedro Ascaso Sandoval ECPI 1r Infermeria 18-19
1.1 EDAT DE PEDRA
Com es mostra a la gràfica aquesta etapa esta formada pel: Paleolític, Mesolític i Neolític
1.1.1 Paleolític
Període comprès entre el 2.500.000 a.C. – 10.000 a.C. També anomenat període de la pedra tallada degut a la
utilització d’eines elaborades a força de pedra tallada, os i pals. L’home era caçador, pescador i recol·lector. Tenien
una Vida nòmada amb campaments a prop dels rius on s’assegurava l’aigua i el menjar i vivien en coves o cavernes.
EN aquest període es va començar a utilitzar el foc (per creences religioses de caràcter màgic i es realitzaven
cerimònies funeràries).
1.1.2 Neolític
Període comprès entre 8.000 a.C. – 6.000 a.C. També anomenat edat de la pedra polida. Es va descobrir la ramaderia.
Els homes es van tornar més sedentaris i es van construir els primers poblats, així com tenir més “temps lliure” de
poder dedicar a altres tasques diferents de la constant recerca de menjar. L’home en aquesta època feia servir eines
més perfectes realitzades amb ossos i pedres polides i va començar a desenvolupar el teixit i la ceràmica.
Les patologies freqüents en aquesta etapa van ser la Sinusitis (el fum de les fogueres sense sortida de fums),
tuberculosi (Àfrica), manca de vitamines: raquitisme (vitamina D) i escorbut (C). A més hi van haver moltes malalties
infeccioses degut a que vivien en cavernes tancades i poc ventilades, amb manca d’higiene i amb manca de
instal·lacions sanitàries.
1.2 EDAT DELS METALLS
Els éssers humans descobreixen i utilitzen els metalls. Es divideix en diferents períodes depenent del nom dels metalls
que l’home va utilitzar: la més antiga és l’Edat del Coure, posteriorment va venir l’Edat del Bronze i finalment l’Edat
del Ferro.
1.2.1 Edat de Coure
És la més antiga (6.000 a.C – 3.600 a.C.) i caracteritzada per la utilització del Coure amb el foc (Metal·lúrgia). El coure,
juntament amb l’or i la plata, és dels primers metall utilitzats en la Prehistòria. Hi ha un desenvolupament de
l’agricultura: arada, regadiu, fems i nous cultius (olivera, vinya...) i també es produeix el desenvolupament de la
ramaderia, domesticació de l’ase i el bou, l’obtenció de llet, llana, formatge i iogurt. Desenvolupament de la mineria.
I marcada per la utilització de la roda.
1.2.2 Edat de Bronze
Posteriorment va venir l’Edat del Bronze (3.600 a.C – 1.200 a.C) on utilitzaven el bronze per ornament, armes i per fet
utensilis. El bronze és resultat de l’aliatge de coure (90%) + Estany (10%= aproximadament, obtenint-se un metall més
dur i resistent. Es va donar l’aparició del primer Estat, la primera autoritat política on la organització social es va fer
més complexa que en els poblats neolítics. Hi ha una desaparició de la Igualtat Social. El mar Egeu és una àrea d’intens
comerç del bronze.
1.2.3 Edat de Ferro
1.500 aC. A l’edat de ferro hi ha un desenvolupament d’una civilització en què es descobreix i popularitza l’ús del ferro
com a material per fabricar armes i eines (hi ha un domino millot del medi ambient i s’amplia el seu horitzó cultural.
En aquesta etapa finalitza la prehistòria i apareixen les primeres escriptures.
1.3 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA PREHISTÒRIA
✓ L’home surt de les coves, construeix barraques i ✓ Assegurar la continuïtat de la vida de grup i
aprèn a fer trampes per caçar animals. Millorant perpetuar l’espècie.
les condicions de vida. ✓ Organització de les tasques per assegurar la
✓ Té una vida més llarga. cobertura de les necessitats bàsiques:
✓ Vida nòmada → vida sedentària. alimentació, protecció intempèries, defensa del
✓ Divisió del treball por sexe i edat.
2
, Pedro Ascaso Sandoval ECPI 1r Infermeria 18-19
✓ La tasca de cuidar va lligada a la dona. territori, salvaguardar els recursos i les
✓ Organització en clans i tribus. malalties.
✓ La maternitat: peça clau per la descendència.
✓ Alletament: paper decisiu per la cria dels nadons
✓ Dona cuidadora: cura dels malalts i ferits.
1.4 ORIGEN DE LES CURES INFERMERES
1.4.1 PALEOPATOLOGIA
Permet detectar malalties endocrines com nanisme, gegantisme, acromegàlia, malalties degeneratives com artritis i
artrosis identificat sobre restes ossis, en restes ossis del Neolític es troben els primers indicis de la tuberculosis, hi ha
autors que diuen que és la malaltia més antiga que es coneix.
1.4.2 Organització social a la prehistòria
• CLAN: grup de persones de la mateixa família •
TRIBIU: grups de clans units per interessos
comuns.
Els clans creen les condicions del que avui coneixem com a Salut Pública:
✓ Enterrament dels cadàvers ✓ Els residus orgànics i inorgànics ✓ Conservació aliments
els dipositaven lluny de la tribu
1.4.3 Concepte cuidar
Cuidar: comunicar, mobilitzar, crear, calmar, confortar, acompanyar...
Les cures es transmeten a partir de les mans, de la mirada, del tacte, la paraula, el cant.... Cuidar NO significa tractar.
Es relaciona amb la dona perquè es la que dona la vida → s’atribueix el ventre i els pits com la Venus.
<<Curar de vegades, alleujar sovint, cuidar sempre..>>
1.4.4 Tractaments prehistòria
Hi ha persones poderoses amb capacitat per controlar forces sobrenaturals com son: els bruixots, fetillers, mags,
xamans...
Els rituals es realitzaven a espais sagrats on es concentren i es manifesten les forces sobrenaturals: camins, coves,
santuaris. El moment més propici per a realitzar el ritual: nit, solstici, dates commemoratives.
1.4.4.1 El Bruixot
Els bruixots vivien apartats del poble amb una funció exclusiva, buscaven la causa del mal i el seu tractament. Quan ni
poden explicar la malaltia la atribueixen a efectes sobrenaturals.
Recursos del món:
✓ Vegetal: infusions, instil·lacions i ✓ Animal: orina, pel, dents. ✓ Mineral: ferro molt.
cataplasmes. Plantes com el
curare, la coca.
Què és el que feien? Reduïen fractures, desbridaven abscessos, sangries, massatges, calors, rentats amb fred i calor.
Tots els tractaments anaven acompanyats de rituals.
3