CAS FISIOLOGIA 2.1
1.1.Què és aquesta substància (l’EPO)?
- Concepte general: La eritropoetina (pertany filogenèticament a la familia de
les citoquines)és una hormona produïda pel ronyó (85-90%) i en els
hepatòcits del fetge (10-15%), la funció és mantenir constant la concentració
de glòbuls vermells a la sang. Normalment, els glòbuls vermells es formen i
es destrueixen a la mateixa velocitat. No obstant, si el ronyó percep un
descens en la circulació de glòbuls vermells, allibera EPO per tal d'estimular
la producció de glòbuls vermells a la medul·la òssia.
- Concepte científic: Hormona de naturalesa glicoproteïca, de 35 kD, codificada
per un gen localitzat en el cromosoma 7 i sintetitzada per les cèl·lules
peritubulars del ronyó. El principal estímul de la secreció de EPO és la
hipòxia tissular.
1.2. Com actua fisiològicament la substància natural, i com es regula?
La EPO actua sobre l'eritropoyesi a diferents nivells:
- Incrementa la diferenciació eritroide.
- Estimula la hemoglobinogènesis.
- Redueix les etapes maduratives de l'eritropoyesi.
- Estimula la sortida medul·lar de reticulòcit (globus vermells no madurs del tot).
La seva acció principal és estimular la citopoyesis, però l'EPO actua també en la
diferenciació de les cèl·lules de precursor i també estimula en petita escala la
formació de megacariòcits (ex, dona lloc a plaquetes). El paper paracrí de
l'eritropoyetina en les gònades i en l'úter encara no ha estat aclarit.
La manca d'eritropoyetina ocasiona anèmia i com a conseqüència els símptomes
associats a ella com debilitat muscular, disminució de la tolerància a l'exercici físic i
marejos.
A part de l'eritropoyetina, aquesta hormona compleix altres funcions biològiques; per
exemple, a nivell cerebral juga un paper important en la resposta a la lesió neuronal
exercint un paper protector en situacions d'isquèmia en evitar l'apoptosi celular. A
més, també es troba involucrada en el procés de cicatritzar ferides.
1.2.1. FISIOLOGIA I PRODUCCIÓ DE LA EPO.
Els nivells plasmàtics mitjans d’hormones endògenes, mesurats per R.I.A
(inmunoassaig, que es basa en la formació específica d’Ag-Ac) o hemaglutinació,
que detecten la EPO immunorreactiva (independentment de l’activitat biològica), son
de 10-30 mU/ml.
, S’afirma que hi ha una relació directe entre nivells d’EPO i valors de Hb
(hemoglobina). Se sap, que el 90% de la EPO endògena es produeix en el ronyó,
probablement a nivells de cèl·lules endotelials dels capil·lars peritubulars. El
principal factor regulador de la producció d’EPO endògena es la pressió de
l’oxigen en les cèl·lules sensorials renals. La presència d’hipoxia en aquestes
cèl·lules estimula la seva producció.
Desde el principi de la dècada dels 70, es coneix d’una cèl·lula germinal,
multipotencial, precusora de les cèl·lules del sist limfoide i mieloide. Aquestes cel,
dona lloc a altres→ progenitores, pluripotents i a través de la seva diferenciació→
unipotents. Finalment el proces de maduració condueix a una cèl·lula precusora i a
la seva succesora, la cèl·lula madura.
La maduració d’aquests diferents nivells cel·lulars, venen regulada per una sèrie de
subs anomenades “Factors de Creixement Hematopoyètic”,aprox hi ha 9. Una
d’elles la EPO, actúa sobre dos de les cel progenitores de les hematies BFU-E i
CFU-E, estimulant la seva proliferació i diferenciació.
El mecanisme per el que l’hormona actúa es després de la seva unió amb receptors
específics en la paret cel·lular, es trasllada al interior de la cèl·lula on a través d’un
segon missatger estimula la síntesis d’ADN i la divisió cel per un costat i la síntesi
d’ARN responsable de la formació de hemoglobina.
1.3. Com pot millorar aquesta substància dopant el rendiment esportiu?
L'EPO augmentaria la massa eritrocitària (elevant percentatge de l'hematòcrit), el
que permet un millor rendiment de l'esportista en activitats d'exercici aeròbic.
D'aquesta manera s'augmenta la resistència a l'exercici físic.
És a dir que l'administració de dosis petites d'EPO humana recombinada durant
poques setmanes, s'acompanyen d'una millora significativa dels valors del consum
màxim d'oxigen (entre un 5 i un 10%), del temps de fàtiga durant l'exercici
d'intensitat màxima i d'adaptacions cardiovasculars durant l'exercici d'intensitat
mitjana (disminució de la freqüència cardíaca).
Aquests resultats demostren que l'administració d'EPO produeix una millora
important del rendiment esportiu en els exercicis de llarga durada.
1.4. Què és l’hematòcrit? Per què hi ha un limit maxim permès per la Unió
Ciclista Internacional?
Després d'una centrifugació de la sang total es poden apreciar dos nivells, un amb el
dipòsit dels glòbuls vermells, principalment, i un altre nivell del plasma total. La
relació percentual (SEMPRE EXPRESSAT EN PERCENTATGE) entre tots dos és el
