VICENT ANDRÉS ESTELLÉS.
LLIBRE DE MERAVELLES
Proposta didàctica de Joaquim Espinós i Irene Mira
PART TEÒRICA
El poeta del poble
• 1924. Neix a Burjassot, en una família de forners.
• 1942. Se’n va a Madrid a estudiar periodisme. Hi entra en contacte amb
el grup de la revista Garcilaso.
• Primers poemes, en castellà.
• 1948. Entra a treballar a Las Provincias.
• 1953. Primer llibre publicat, Ciutat a cau d’orella.
• 1955. Es casa amb Isabel
• 1956. Mor la seua filla, als quatre mesos, fet que provoca l’escriptura de
La nit (1956), premi Cantonigròs de poesia i Primera soledad (1988).
• 1958. Donzell amarg.
• Anys d’intensa escriptura: entre els anys 50 i 60 escriu la part més
important de la seua obra. En els 50, per exemple, El primer llibre de les
èglogues, La clau que obre tots els panys, L’Hotel París o Llibre de
meravelles. En els 60 El gran foc dels garbons i Horacianes, entre
d’altres.
• 1965. L’amant de tota la vida, premi Ausiàs March.
• 1971. Boom Estellés: Llibre de meravelles, La clau que abri tots els
panys, Llibre d’exilis, Primera audició i L’inventari clement.
• 1972. Tres i Quatre comença a publicar l’Obra Completa. Fins 1990
publicarà deu volums, sense un criteri cronològic clar.
• 1978. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. És expulsat del diari Las
Provincias.
• 1985. Prosa memorialística: Tractat de les maduixes i Quadern de
Bonaire. Completada el 1987 amb La parra boja. Reeditada completa el
2013 per Bromera en Animal de records.
• 1987. Novel·la El coixinet.
• 1993. Mort
1
, • 1996. Mural del País Valencià, escrita entre 1974 i 1978, com a resposta
a l’ambient esperançat de la transició democràtica. Ambiciós fresc èpic
del poble valencià nascut amb la voluntat de crear un imaginari
col·lectiu.
Temes
• “Escrivint em sé lliure. Absolutament lliure”
• Obra proteica i extensa: més de cent títols.
• La temàtica dominant , especialment als primers llibres, és la
quotidianitat personal i col·lectiva de la postguerra, amb voluntat
testimonial i crítica de la misèria i la repressió política i moral imperant.
• Fuster ho caracteritza així en el proleg al primer volum de l’O.C.: “És una
poesia que podria haver estat novel·la: novel·la de Balzac”.
• El testimoni adopta sovint la forma del record, amb un to elegíac.
• L’adhesió a la realitat immediata fa que es valoren també els seus
aspectes hedonistes, el plaer de gaudir de les coses elementals, com
ara els aliments.
• La mort hi és un tema essencial. Les circumstàncies familiars (mort de la
filla) ho provoquen.
• I com a contrapartida, també l’amor ocupa un lloc essencial en la seua
obra, de vegades com a refugi exasperat de la infelicitat i la mort.
• A més de l’amor sentimental hi trobem un tractament nou de l’erotisme,
que arriba en ocasions fins a la pornografia.
• La poesia cívica és un altre pilar de la seua poesia: “Assumiràs la veu
d’un poble”. El Mural del País Valencià”, n’és la màxima expressió.
L’estil
• La seua obra en català sorgeix dintre dels paràmetres del realisme
històric, que adaptà d’una manera personal i que transcendeix pel
caràcter tan polifacètic de la seua obra.
• Llenguatge directe i senzill, conversacional i narratiu, basat en la
col·loquialitat.
2