ENTORN ECONOMIC ESPAÑOL
TEMA 1: CREIXEMENT I CANVI ESTRUCTURAL
1. Trets basics del creixement econòmic
Espanya ara es un país mes ric a nivell mitja que als anys 60 malgrat la desigualtat. D’acord a les xifres en PIB
per capità en milers d’euros l’economia pot pujar per termes nominals (efecte inflació) o en termes constants
(evitar l’impacte inflacionista-preus). La crisi del 2007 ha estat tant significativa i llarga que ens ha fet perdre
PIB per càpita. A partir del 2013 es reactiva el creixement econòmic y ara al 2017 tenim el mateix nivell
d’economia que a l’any 2007.
Hem crescut més o menys que Europa?
El creixement produït no ha estat lineal, es creix mitjançat alternança de cicles per fases expansives de
creixement econòmic y recessives de crisis. Espanya en comparació amb Europa te fluctuacions mes
marcades, es a dir, la crescuda es molt mes expansiva però la crisi també es molt mes marcada. No obstant,
l’economia d’Europa i España creix i decreix de manera equivalent.
L’economia d’Espanya creix per aproximar-se a la mitjana de UE fent possible la convergència del PIBpc. Dels
anys 50 als 70 (època daurada), petita crisi als anys 70 però recomposició fins l’any 2007.
El creixement mitjà dels últims 50 anys a Espanya és superior a Europa, això vol dir que s'ha produït una
convergència. Als 60 érem un 40% més pobre en PIB per càpita, però el PIB per càpita espanyol ha anat
augmentant i convergim.
• Creixement superior a la mitjana de la UE
• Perfil temporal semblant
o Etapa daurada de creixement dels 50s a la crisi dels 70s
o Fase d'ajust i recuperació de la intensa crisi
o Augment sostingut del PIB per càpita fins la recent crisi
• Fluctuacions més accentuades
,2. Determinants del creixement
Quins factor poden fer que en un país creixi el PIBpc (producte) que pot tenir cada habitant? + Y/N
Productivitat del treball mitjançant:
- Com mes part de la població produeixi hi haurà més productes per habitants = pujar la taxa d’ocupació +L/N
- Pujar la producció del treballadors per hora treballada= pujar productivitat +Y/N
Y/N = L/N + Y/L
Que permet que augmenti la productivitat del treball o la taxa d’ocupació?
- Elements demogràfic (quantitat d’emigració, població activa…)
- Plena ocupació, menys atur possible. Augmentant la població d’ocupats s’aconsegueix generar pujar el
PIBpc. Això depèn del mercat laboral dels països.
Pot créixer el PIBpc de manera sostinguda i mantinguda una vegada s’ha arribat a la plena ocupació? Si,
perquè la millora en la productivitat del treball es el paper clau en el creixements del PIBpc.
Com podem fer créixer la productivitat del treball?
- Facilitant mes capital als treballadors (bens d’equipament, maquinaria, infraestructures…)= augmentar
el capital físic de l’economia
- Augmentar mes capital humà (treballadors mes formats i qualificats)
- Augmentar el progres tècnic (avanç tecnològic) o productivitat total dels factors.
L= treballadors
N= població
Y= renda
En el cas d’Espanya, tot el que ha millorat en l’economia des de 1960 fins 2018 ha estat gracies a la productivitat
del treball. Això ha estat per a la relació capital/treballadors, l’augment del capital humà, millora tecnològica.
Hi han tres etapes marcades a la productivitat total dels factors:
- 1960 – 1990: Fase inicial endarrerida que comença a créixer tecnològicament sense res. Espanya creix
gracies a la productivitat del treball.
- 1990 – 2010: Estancament del progres tècnic on l’ocupació per càpita resulta negativa = atur diferencial
• No innovar en els sectors, nomes treballar en construcció i serveis enfocats al turisme
• Continuar invertint en capital humà i tecnològic però no s’han aprofitat adequadament el benefici.
- 2010 – 2018: millora del PTF
→ Augment de la productivitat però de manera passiva (destrucció de l’ocupació, neteja d’activitats
poc productives).
Època 1986– 2008: Durant la crisi espanyola augmenta la productivitat i per això les dades estan
distorsionades. Quan aconseguim augmentar la productivitat l’atur cau i a la inversa (es continua produint
gairebé el mateix però per menys treballadors)
3. Obertura exterior i integració econòmica i monetària
El grau d’obertura amb l’exterior (X+M/PIB) ha augmentat des de els anys 60 fins ara. El procés d’integració
econòmica es el que hi ha darrera d’aquest grau d’obertura:
, • Procés d'integració econòmica, Gener 1986: Espanya ingressa a la UE produeix una Unió Duanera. Llavors
es van eliminar els aranzels amb la resta de la UE i per tant baixada dels preus dels productes que augmenten
la demanda, i a mateix temps augment del comerç exterior.
• Juny 1989: adhesió al Sistema Monetari Europeu (SME). Gracies a això el tipus de canvi de la pesseta es va poder
mantenir dins d’uns límits, tot i això, va fracassar i va acabar servint com a precedent dins la Unió Monetària.
• Gener 1993: creació del Mercat Únic Europeu, per tant hi ha lliure circulació de factors productius (treball i capital).
• Gener 1999: creació de la Unio Economica i Monetaria, com a culminació d’aquest proces.
LA CONSTRUCCIO DE LA UEM
Els països europeus van canviar d'una Unió Duanera a una Zona Euro, per una sèrie de motius, per què la
integració?:
- Culminació d’un proces (One market, One money).
- Guany d’eficiència economica, desapareixen els costos de transaccio, el risc del tipus de canvi i es redueixen
els costos d’informacio.
Les fluctuacions dels tipus de canvi provocaven pèrdues als mercats empresarials, la integració en una Zona
Euro fa que els països guanyin eficiència (menys tràmits, reducció de costos d'informació, menys costos de
transacció) i eliminen el risc canviari. Abans podies comprar un cotxe a França i quan el pagaves el tipus de
canvi podia haver variat tant que et sortia molt més car.
Com es va dissenyar el proces d’integracio: mitjançant un tipus de canvi fix, sense desvaloració de monedes:
s’opta per l’emliminacio de monedes nacionals (opcio mes radical). Per poder realitzar aixo s’exigeix una
certa convergencia ex-ante (inflacio i deficit similar, deficit i deute public controlat, no devaluacio de la
moneda, es a dir, tipus de canvi estable).
Com a conseqüència d'aquesta integració econòmica s'han perdut diferents elements de política econòmica:
es delega part de la sobirania nacional. Consequencies:
- La politica monetaria es delega al Banc Central Europeu, aixo suposa una perdua de la gestio del tipus
d’interes ja que no és possible una política monetària nacional.
- Política canviaria, per tant ja no es pot utilitzar el tipus de canvi com a instrument econòmic. Desapareix
la moneda, aixo suposa una renuncia a l’us del tipus de canvi.
La perdua d’aquests instruments (interes i tipus de canvi), fa questionarse si suposa un greu problema pel
pais, aixo depen dels altres instruments dels quals diposi l’estat, i de l’eficacia i us que es fagi d’aquests.
Dependra de:
- La probabilitat de que es produieixin “shocks assimetrics”. Un shock assimetric es produeix quan succeeix
un fet a tota la Unio Europea pero afecta de diverses formes als diversos Estats. Per exemple seria el cas
d’una pujada del preu del petroli, si España depen molt d’aquest preu ens portarà al augment de la inflacio,
en canvi si Alemanya no depen tant d’aquest petroli, el seu nivell d’inflació no pujarà. Espanya hauria
d'augmentar el tipus d'interès per compensar aquesta situació, però no ho pot fer, perquè està controlat pel
BCE i el BCE no ho voldrà fer perquè aquesta inflació no ha afectat per igual a tots els països. El Banc Central
Europeu augmentaria el tipus d’interes si es produís un shock en tots els països. Com mes semblants siguin
les economies dels Estats membres menys shocks assimetrics es produiran, i menys costos serà perdre la
politica monetaria.
Per evitar aquests shocks asimètrics s'ha d'intentar que totes les economies siguin semblants, hi hagi
estructures productives més semblants. (CONVERGENCIA)
- L’eficacia de les polítiques de tipus de canvi. La politica monetaria es eficaç (permet guanyar temps) pero
transitòria. Per exemple, una empresa que ven carbó redueix el tipus de canvi, d’aquesta manera augmenta