Resumen
Sumario APUNTES GUERRA CIVIL
- Grado
- History
- Institución
- Bachillerato
Apuntes muy bien resumidos de la guerra civil espanyola para estudiar selectividad.
[Mostrar más]Vista previa 2 fuera de 8 páginas
Vista previa 2 fuera de 8 páginas
Añadir al carritoVendedor
Seguir
Vista previa del contenido
T12: LA GUERRA CIVIL (1936-1939)1. DEL COP D’ESTAT A LA GUERRA CIVIL
Insurrectes contra la República van preveure un pronunciament militar que els permetís apoderar-se
dels òrgans del govern, decretar l’Estat de guerra i sufocar qualsevol signe d’oposició. El cop militar
no triomfa, per lo que el país es divideix en 2 bàndols i s’origina la guerra civil.
1.1. L’aixecament militar
- El pronunciament “Alzamiento Nacional” es va iniciar el 17 de juliol a les casernes de
Melilla i després va triomfar a la resta del Protectorat.
- El 18 Franco va arribar a Marroc i va prendre el comandament de l’exèrcit d’Àfrica.
- També es van revoltar altres caps militars (Mola a Pamplona, Queipo de Llano a Sevilla,
Goded a Mallorca…) Altres a sectors falangistes i civils.
- Govern de República tarda en reaccionar i es va perdre temps de la defensa.
- Quiroga va dimitir i Azaña nomena José Giral cap de govern.
- 1ra mesura va ser autoritzar el lliurament d’armes als sindicat dels p. Front Popular (obrers,
republicans, comunistes…) i ells amb la Guàrdia d’Assalt i l’exèrcit lleial a la República
impedir el pronunciament a Madrid i Bcn.
- Triomf a:
● Castella i Lleó, Navarra, part occidental d’Aragó, Galícia, Balears i Canàries i ciutats
andaluses.
- Fracassa a:
● Catalunya, València, Múrcia, franja cantàbrica, Castella - La Manxa, Extremadura i
gran part d’Andalusia. A les ciutats industrials va fracassar.
1.2. La insurrecció a Catalunya
- El que va dirigir la insurrecció a Cat. va ser el general Goded. El 18 va dirigir el
pronunciament a Mallorca i Eivissa, guanyen els insurrectes i el 19 va desplaçar-se a Bcn.
- A Barcelona hi va haver una forta resistència de les forces de l’ordre lleials al govern i de les
organitzacions obreres i es demanaven armes.
- Aquests grups amb la Guàrdia d’assalt i la Guàrdia Civil es van enfrontar amb les unitats
insurrectes durant el dia 19.
- Goded va reorganitzar les tropes a Bcn (massa tard), van assaltar la capitania general i el
general es va rendir i va ser detingut (cop fracassat)
- La victòria es va celebrar com un gran triomf popular (organitzacions d'esquerra gran ajuda).
A Cat. poc suport al cop militar.
1.3. Consolidació dels bàndols
- Els insurrectes eren gran part del territori espanyol, el pronunciament no havia triomfat, però
tampoc no va ser extingit totalment pel govern i que es va portar a un enfrontament civil
armat.
● Insurrectes: militars, conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics, falangistes,
tradicionalistes (carlins) i els que s'havien oposat a les reformes de la República.
Tenien com a suport inspiració del feixisme i es definien com a “nacionals”(per la
defensa que feien de la unitat d'Espanya i catòlics)
● Lleials a la República: classes populars (obrers i empleats, petita burgesia i pagesos
sense terres) La majoria estaven afiliats per les organitzacions socialistes,
1
, comunistes i anarcosindicalistes, els “rojos”. A més, hi havia classes mitjanes
republicanes i un grup abundant d'intel·lectuals i artistes. Defensaven la legitimitat
republicana i havien fet costat del Front Popular. Però interessos molt diversos:
sectors reformistes fins a grups revolucionaris.
2. LA GUERRA CIVIL I UNA DIMENSIÓ INTERNACIONAL
Des del principi tenia una repercussió internacional, ja que va ser a Espanya on es va produir un
enfrontament que es temia a escala mundial, entre revolucionaris (obrers i comunistes) i règims
feixistes (Alemanya i Itàlia).
- Democràtic progressistes mundials i els partit obrers, URSS: A favor de la República.
- Les forces conservadores de les democràcies (França, Regne Unit), els governs feixistes
(Itàlia i Alemanya) i el catolicisme tradicional: estaven a favor de la insurrecció de Franco
(d'acabar amb l’expansió del comunisme)
Tant els insurrectes com el govern de la República van buscar suports a l’exterior:
- Els insurrectes: Països feixistes - ajuda militar.
- El govern de la República: Va demanar col·laboració militar i política a França (que també
tenia un govern del Front Popular), però els governants de les democràcies(França, Regne
Unit, EUA) per por a que s’escampés el conflicte per Europa, van ser prudents. Però
igualment van rebre ajuda de la URSS i de brigades internacionals de (60.000 voluntaris de
diferents països)
Regne Unit - política de pau davant l'Alemanya nazi i va comunicar a França que si intervenia a
Espanya ajudant la República, la política internacional francesa no tindria el suport britànic davant
l'amenaça de Hitler. França va crear el “Comitè de No - intervenció”: aquesta política va constituir
una gran injustícia per a la República i una de les causes que fos derrotada, ja que negava a l'Estat del
dret a adquirir armes per defensar-se d'una insurrecció.
3. EL BÀNDOL REPUBLICÀ: GUERRA I REVOLUCIÓ
1.1. Un clima de revolució social
L’aixecament feixista va provocar una situació de crisi en la societat catalana. S’hi va produir una
resposta popular contra tot el que tenia a veure amb els insurrectes. L'Església, burgesia, propietaris,
classes benestants, catòlics... Van ser perseguits durant les primeres setmanes: assassinats, crema
d'esglésies... La violència va arribar a un extrem (8500 morts)
→ La conformació d’un poder popular
- A finals de juliol de 1936, es va formar una xarxa de poder popular al voltant dels sindicats
dels partits d'esquerres. En molts pobles i ciutats, els comitès locals (organitzacions
d'esquerra) van substituir els ajuntaments.
- Nou poder revolucionari es va constituir el Comitè de Milícies Antifeixistes (iniciativa de la
CNT-FAI) per les forces oposades als insurrectes (formació de les columnes de milicians, de
l'ordre públic, de l'organització de la indústria i el treball…)
- A la resta del territori republicà es va produir una situació semblant, enfonsament del poder de
l'Estat. Es va ordenar la dissolució de l'exèrcit tradicional i la creació de batallons de
voluntaris (integrats a les milícies populars)
- La situació però, es va agreujar des de l'agost per el progrés constant de les tropes feixistes (va
afectar a l'exèrcit republicà i la capacitat militar de les milícies).
2
Los beneficios de comprar resúmenes en Stuvia estan en línea:
Garantiza la calidad de los comentarios
Compradores de Stuvia evaluaron más de 700.000 resúmenes. Así estas seguro que compras los mejores documentos!
Compra fácil y rápido
Puedes pagar rápidamente y en una vez con iDeal, tarjeta de crédito o con tu crédito de Stuvia. Sin tener que hacerte miembro.
Enfócate en lo más importante
Tus compañeros escriben los resúmenes. Por eso tienes la seguridad que tienes un resumen actual y confiable. Así llegas a la conclusión rapidamente!
Preguntas frecuentes
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
100% de satisfacción garantizada: ¿Cómo funciona?
Nuestra garantía de satisfacción le asegura que siempre encontrará un documento de estudio a tu medida. Tu rellenas un formulario y nuestro equipo de atención al cliente se encarga del resto.
Who am I buying this summary from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller nataliajaime. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy this summary for 8,99 €. You're not tied to anything after your purchase.
Can Stuvia be trusted?
4.6 stars on Google & Trustpilot (+1000 reviews)
45,681 summaries were sold in the last 30 days
Founded in 2010, the go-to place to buy summaries for 14 years now