tema 1: CREIXEMENT I CANVI ESTRUCTURAL
TRETS BÀSICS DEL CREIXEMENT ECONÒMIC ESPANYOL
L’evolució de la renta per càpita no ha estat lineal, s’ha anat alternant en etapes d’expansió i crisi. Hi ha hagut diversos
factors que cal destacar del creixement de l’economia espanyola.
factor 1: alta taxa mitja anual assolida
En aquesta etapa, Espanya ha superat el ritme d’avançament de les nacions europees més madures. Era d’esperar
degut a ‘l’avantatge de ser pobre’ → les nacions més atraçades mostren major capacitat de creixement que les més
avançades quan les seves taxes d’estalvi i d’ascens de la població són semblants i es troben situades en els mateixos
escenaris de desenvolupament.
factor 2: evolució renda per càpita
Encara que va incrementar amb més rapidesa, l’evolució de la renda per càpita espanyola s’assembla molt a la dels
països comunitaris, la qual cosa treu a la llum que Espanya, abans de pertànyer a la Unió Europea, ja participava als
esdeveniments econòmics fonamentals viscuts pels països occidentals europeus.
factor 3: la major profunditat de les crisis.
Els efectes de les crisis que es van produir durant el període estudiat van ser més intensos que a altres països. En el
cas de l’encariment del petroli, es va veure amplificat amb una pujada de salaris. Les altres dues crisis també van
provocar un distanciament d'Espanya de la renda per càpita mitja comunitària.
factor 4: les fluctuacions
Les fluctuacions registrades a cadascuna de les tres grans etapes que s’han distingit a l’evolució de la Unió Europea
posseeixen un caràcter més marcat a Espanya, degut a:
a) Unió Europea VS Espanya: s’està comparant la Unió Europea (aprox 15 països) amb Espanya (només 1 país),
per tant les diferències dels 15 països es compensen.
b) Les majors fluctuacions del PIB espanyol són conseqüència de l’intens procés de liberalització política i
econòmica que ha viscut Espanya durant aquest període. Les etapes de major expansió venen relacionades
amb tres grans moments d’apertura a l’exterior (final de l’autarquia, ingrés a la Unió Europea i adopció de
l’euro) i les etapes recessives s’han vist agreujades per les rigideses als mercats i les diferències del marc
institucional.
DETERMINANTS DEL CREIXEMENT ECONÒMIC
Un increment de la renda per càpita pot ser degut a un augment del % de la població que realitza activitats productives
(ocupació per càpita) o per un augment de rendiment laboral mitjà dels treballadors (productivitat per treballador).
Renda per càpita = productivitat de treball · taxa d’ocupació
Taxa creixement PIBc = Taxa creixement productivitat (Y/L) + Taxa creixement ocupació (L/N)
PIB = Consum Privat + Consum Públic + Formació Bruta de Capital Inversió + (Exportacions – Importacions)
Això NO significa que el creixement econòmic es pugui assolir per qualsevol d’aquestes dues vies, ja que existeixen límits
per l’augment de la proporció de la població ocupada, derivats de factors demogràfics, culturals i socials.
La productivitat del treball és la peça clau del creixement econòmic; només un creixement amb ella permet l’increment
del salari real i la renda familiar → si vull tenir un creixement de PIB/càpita a curt termini no em serveix interferir en la
població, ja que hauria d’haver-hi un baby boom i esperar 18 anys aprox. per a que estiguin en edat de treballar.
, Augment de la productivitat de treball:
Major capitalització de les explotacions: increment de capital físic i humà1 per treballador / intensificació de capital.
Millora en l’eficiència conjunta del treball i el capital aplicat al procés productiu → millora en el rendiment global
del procés productiu. A llarg termini el seu determinant principal és l’avenç tecnològic.
Curt termini: afecten a la productivitat de treball:
Negativament: canvi de l’estructura productiva cap a activitats amb un menor rendiment de treball i capital.
Positivament: l’apertura a l’exterior facilita l’assignació de recursos a les tasques més productives.
La productivitat del treball creix cada cop menys per:
L’aportació de capital humà és limitada.
Els factors de producció creixen lentament ja que arriba a un punt que no poden créixer més.
L’augment de capital és cada cop menor.
CONCLUSIÓ → per a augmentar la productivitat de treball hem de:
Invertir en capital físic. Públic: infraestructures. Privat: maquinària
Invertir en capital humà: millorar el sistema educatiu, combatre el fracàs escolar...
Invertir en I+D i tecnologia avançada.
OBERTURA EXTERIOR I INTEGRACIÓ ECONÒMICA I MONETÀRIA
Fins 1959 Espanya estava tancada a l’exterior. El Pla d’estabilització (i liberalització) d’aquell mateix any va suposar:
1) Alliberar bona part del Comerç exterior des de 1966.
2) Eliminar control de canvis → Mercat de Divises.
3) Permetre la inversió Estrangera (amb certes limitacions) des de 1962.
L’ingrés d’Espanya a la Unió Europea (1986) va significar:
1) Alliberar totalment el Comerç Exterior.
2) Eliminar aranzels amb la UE (procés fins 1993).
3) Adoptar Tarifa Exterior Comuna davant la resta del món.
4) Aplicat l’IVA en lloc d’ajustos fiscals en frontera.
Abans de la creació de l’euro, Espanya disposava de moneda pròpia, la pesseta, de manera que dissenyava la seva pròpia
Política Monetària (executada pel Banc d’Espanya), manejava el seu propi tipus de canvi i decidia amb total llibertat la
Política Fiscal (despeses, ingressos i dèficit públic).
Per accedir a la UME va ser necessari complir uns criteris per aconseguir estabilitat macroeconòmica:
▪ Inflació baixa.
▪ Tipus d’interès reduït.
▪ Dèficit públic limitat (3% sobre el PIB).
▪ Deute Públic contingut.
▪ Tipus de Canvi (preu d’una moneda respecte les altres) estable.
1997: Espanya complia amb els criteris. 1999: accedeix a la UME; però monedes i bitllets d’euro circulen des de 2002.
Aquesta integració amb la UME va suposar una moneda comuna europea (Euro) i la desaparició de la pesseta, implicant:
a) Un Banc Central Europeu.
b) Una única Política Monetària europea.
c) Un únic tipus de Canvi (euro) per a tots els països de l’Eurozona.
d) El Pacte d’Estabilitat va imposar un límit a la Política Fiscal.
Inconvenients UME:
1) El tipus de canvi ja no depèn de cada país, sinó d’un organisme que decideix en funció de les necessitats de tot el
conjunt.
1 Capital humà: combinació de salut i coneixements que posseeix cada treballador, la qual es veu reflectida al seu rendiment laboral
i al nivell relatiu de salari.
Los beneficios de comprar resúmenes en Stuvia estan en línea:
Garantiza la calidad de los comentarios
Compradores de Stuvia evaluaron más de 700.000 resúmenes. Así estas seguro que compras los mejores documentos!
Compra fácil y rápido
Puedes pagar rápidamente y en una vez con iDeal, tarjeta de crédito o con tu crédito de Stuvia. Sin tener que hacerte miembro.
Enfócate en lo más importante
Tus compañeros escriben los resúmenes. Por eso tienes la seguridad que tienes un resumen actual y confiable.
Así llegas a la conclusión rapidamente!
Preguntas frecuentes
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
100% de satisfacción garantizada: ¿Cómo funciona?
Nuestra garantía de satisfacción le asegura que siempre encontrará un documento de estudio a tu medida. Tu rellenas un formulario y nuestro equipo de atención al cliente se encarga del resto.
Who am I buying this summary from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller edithedith. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy this summary for 4,89 €. You're not tied to anything after your purchase.