1
,Bloc 1: El sistema de drets
2
,1.1. EVOLUCIÓ DEL SISTEMA DE DRETS
PRECISIONS CONCEPTUALS I TERMINOLÒGIQUES
Quan parlem de drets podem utilitzar expressions diferents però no volen dir el mateix, el dret es llenguatge i es un
llenguatge especialitzat, tècnic, utilitzades fora d’aquest context del dret signifiquen d’altres.
• DRETS FONAMENTALS:
Els drets fonamentals, en sentit formal son drets constitucional però no tots els drets constitucionals. De manera
aproximada, els drets fonamentals son els mes importants, els que pertanyen a totes les persones, la titularitat dels
drets, de qui son a qui pertanyen... drets que per la seva importància son de tothom pertanyen a les persones pel fet
de ser persones. Son de tots i estan vinculats a la mateixa condició humana, parlem de dignitat humana, drets vinculats
a les persones perquè pertanyen a la dignitat de les persones. Aquets drets son, els drets a la vida, a la llibertat, dret de
la integritat física i moral... Hi ha u conjunt de drets i llibertats que es vinculen directament a la dignitat de la persona i
pertanyen a tothom. Aquets son els drets fonamentals en sentit material, es inherent/essencial a la persona, està
vinculat amb la dignitat de la persona.
En canvi, en sentit formal, son aquells drets que estan reconeguts expressament en un text jurídic sigui constitucional
o sigui internacional, aquets son drets reconeguts formalment i per això suposen amb eficàcia els poders públics. Els
drets es realitzen, son efectius perquè es poden oposar als poders públics presenten una possibilitat de resistència
als drets públics. Com el dret a la llibertat ideològica que es troba a l’article 16 de la CE. Aquesta llibertat ideològica te
una efecte que les persones el poden oposar als drets públics, així que, l’estat s’intenta un ingerència, intromissió, en
aquest àmbit de les persones, les persones poden reaccionar impedint aquelles intromissions que hagin provingut de
l’estat, es poden oposar. Son drets que permeten ser oposats pels poders públics, vinculen al legislador, el govern i als
tribunals.
En la nostre CE els DRETS FONAMENTALS estan al títol primer, capítol segon, secció primera (art. 15-29 CE).
• DRETS CONSTITUCIONALS:
Els drets constitucionals, son tots els drets reconeguts a la constitució, siguin o no fonamentals, hi ha a la C drets que
no son fonamentals com els drets que estan al capítol tercer, i no ho son perquè a la C diu que no ho son els hi dona un
nivell de protecció inferior al que els hi dona als drets fonamentals. També pot haver hi que no siguin fonamentals en
sentit material però que si que siguin constitucionals. Drets fonamentals i constitucionals no tenen perquè ser
equivalents.
• DRETS HUMANS:
Els drets humans es una expressió que s’utilitza en l’àmbit internacional, en l’àmbit europeu, la ONU. Drets humans i
fonamentals els podem fer equivalents, però es una expressió que no s’utilitza endret constitucional.
• DRETS CIVILS, DRETS POLÍTICS, DRETS SOCIALS:
Quan utilitzem aquestes expressions, fem referencia a classes de drets, a tipus de drets, que poden ser fonamentals o
no, poden ser constitucionals o no, i en general podem dir que son drets humans però a vegades no tots són drets
humans pròpiament perquè no tots tenen aquesta pretensió de reconeixement universal per totes les persones en el
tots els sistemes del món.
3
, - DRET CIVIL: es el dret a la persona, vinculats a les persona com a individu, les que regulen les relacions més
generals i quotidianes de la vida de les persones. Ex: dret a la llibertat, a la vida, a la seguretat personal...
- DRETS POLÍTICS: son drets de participació en el procés polític, és a dir, els que possibiliten la participació en la
vida política de la comunitat. Són aquells que contemplen la persona no tant com a individu sinó com a part de
una comunitat, li atorgant la facultat de prendre decisions en aquesta comunitat. Ex: com el dret al sufragi o el
dret d’informació, son drets de participació. El més clar i característic de tots es el vot.
- DRETS SOCIALS: són els drets que permeten que les persones que puguin obtenir dels poders públics
determinades prestacions necessàries per poder desenvolupar amb dignitat i en les millors condicions
possibles la seva pròpia vida.
Aquets drets socials es garanteixen a través de l’abstenció de l’estat. Es compleix demanant a l’estat que no intervingui,
sinó fa res ho esta garantint. Hi ha lleis que limiten els drets. Això no vol dir que l’estat no pot intervenir, perquè quan
l’exercici d’un dret afecta als altres, l’estat a d’intervenir per protegir els altres drets.
Els drets polítics en canvi es garanteixen requereixen que l’estat intervingui per regular i organitzant, també tenen una
part de llibertat, perquè l’estat no pot obligar a una persona a ser membre d’una organització.
Els drets socials, el dret a l’habitatge digne per exemple, es un dret que demana intervenció positiva, una prestació a
favor de les persones. Hi ha drets socials que son fonamentals com la educació.
• DRETS SUBJECTIUS:
Els drets subjectius, es un terme tècnic, és una facultat de les persones jurídicament protegida, es un àmbit d’actuació
que reconeix a les persones i que té un mecanisme que permeti la garantía d’aquest poder que concedeix. Es una
facultad d’actuar que está protegida jurídicamente, en cas de que es vulnerin tenim determinats mecanismes de
protecció en aquesta facultat. No tots els drets son drets subjectius, com el de l’habitatge digne, no es un dret subjectiu,
ja que es un principi que orienta l’actuació dels poders públics per aconseguir un resultat, en aquest cas que tothom
tingui un habitatge digne. Un dret no subjectiu podria passar a ser subjectiu. Aquest es un dret exigible. Hi ha diversos
nivells de drets. Consisteix en una facultad que es concedeixen a les persones i aquestes facultats esta protegida
jurídicamente, si algú impedeix que exercici el meu dret, jo la puc recorre jurídicament. Ej: Dret a manifestació: et dona
una facultat de reunirte.
L'habitatge digne i tal es poden convertir en drets subjectius, pero necesitan que una norma els transformí com a drets
subjectius (pot ser qualsevol norma), per exemple el dret de la salut pública (es un dret social, es basa en una prestació,
tu no estas exercicint directament un dret com la llibertat d’expressio, estic exercicint un dret que em reconeix la llei a
partir de la constitució, la constitució haura de determinar si et vol otorgar un dret subjectiu.
El dret a la salut és un dret constitucional, aquests drets constitucionales no son drets subjectius, ja que en la constitució
no estan configurats com un dret subjectiu.
Dret a la vida, no és un dret subjectiu, no exerceixes una facultat, sino que es un dret civil protegeix un àmbit concret
de les persones.
IDEES GENERALS BÀSIQUES
La presència i garantia de drets i llibertats és un element definitori del constitucionalisme modern. Tan es així que bona
part dels ordenaments constitucionals actuals es regeix, a menys formalment, per la màxima consagrada en l’article 16
de la Declaració de drets de l’home i del ciutadà de 1789, a França: una societat que no garant4eix drets ni estableix la
separació de poders, manca de constitució.
4