Notas de lectura
APUNTS PER AL SEGON PARCIAL DE BIOLOGIA CELULAR
- Grado
- Biología Celular
- Institución
- Universitat Rovira I Virgilu (URV)
apunts fets amb anotacions de les propies profes a classe
[Mostrar más]Vista previa 4 fuera de 56 páginas
Vista previa 4 fuera de 56 páginas
Añadir al carritoVendedor
Seguir
Vista previa del contenido
BIOLOGIA CEL·LULARTEMA 1-3: TEORIES SOBRE L’ORIGEN DE LA VIDA
La teoria de la generació espontània, un tipus de abiogènesi, va ser suggerida en la Grècia
clàssica en observar com apareixien, per exemple, cucs vius al fang o mosques a la carn
putrefacta. Aquesta forma de pensament no va ser qüestionada fins el segle XVII, amb
l’experiment de Francesco Redi.
Redi va tapar un tros de carn amb una gasa; això no impedia la descomposició de la carn, però
sí evitava que les mosques hi posessin els ous. Més endavant, Louis Pasteur (1861) va crear
condicions vertaderament estèrils i va poder rebutjar l’abiogènesi.
Charles Darwin, el 1871, fou dels primers en plantejar que la vida podia haver sorgit a la Terra
sota una sèrie de condicions. El seu pensament serà reprès amb més força en un futur.
PANSPÈRMIA
La teoria de la panspèrmia (1903) va ser postulada per Svante Arhenius. Postula que la vida va
arribar a la Terra en forma d’espores i bacteris provinents de l’espai exterior, que s’havien
desprès d’un planeta on existien.
Aquesta teoria presenta dues febleses. En primer lloc, les condicions del medi interestel·lar són
poc favorables per a la supervivència de qualsevol tipus de vida. Això no obstant, es podria
explicar que les biomolècules interestel·lars fossin protegides per pols interplanetària. D’altra
banda, aquesta teoria no explica com s’originà la vida en un altre planeta.
EVOLUCIÓ QUIMICA I TEORIA D’OPARIN-HALDANE
Abans de l’evolució biològica va haver d’esdevenir-se’n una altra de química que originés els
compostos que després serien usats per les cèl·lules. Definim l’evolució química en dues
etapes:
1) Formació de compostos orgànics simples. Molècules orgàniques interactuen entre si,
es combinen i formen sucres simples, àcids grassos, glicerol, aminoàcids i bases
nitrogenades (purines i pirimidines).
2) Formació de compostos orgànics complexos. Els compostos simples interactuen entre
si i donen polisacàrids, lípids, proteïnes i nucleòtids.
En aquest punt, cal determinar quina fou el tipus de macromolècula en què es va basar el
procés abiogenètic: els àcids nucleics o les proteïnes?
El 1924, la teoria dels coacervats d’Oparin és la primera que defensa la primacia de les
proteïnes. Oparin diu que les molècules orgàniques complexes sintetitzades abiòticament en la
Terra primitiva s’agrparen formant grans esferes: els coacervats
Els coacervats són gotes riques en molècules biològiques i separades del medi aquós per una
membrana rudimentària. A mesura que augmenta la seva complexitat, el coacervat se separa
de l’aigua formant una unitat independent que, però, interactua amb l’entorn.
,A la mateixa època, el 1929 la teoria de la biopoesi de Haldane categoritza com a condició
fonamental la capacitat de reproduir-se i generar descendència amb característiques
bioquímiques. És a dir, per a Haldane primer va aparèixer el «gen nuu», una molècula que va
sobreviure perquè va ser capaç de produir còpies idèntiques a si mateixa amb materials
presents en el medi circumdant.
EN LA NEBULOSA elements ( c,n,o2,..) radiacio solar
EXPERIMENTS POSTERIORS
SOLAR
compostos ( h20, radiacio solar
metà,...)
L’experiment de Miller i Urey EN LA NEBULOSA sintesi de + membrana de
TERRESTRE biomolecules en lipoproteines
(1953) va voler explicar l’origen fractals
de les molècules orgàniques. Les EN L’ATMOSFERA microesferers amb + membrana
conclusions d’aquest experiment TERRESTRE aigua, peptidoglucà
ribonucleoproteines,
varen demostrar la teoria riboenzims,...
postulada per Darwin als inicis, protobionts en + fluctuacio
fractals quantica
però no que les molècules
EN ELS LLITS bionte mixòtrof + adn, polimerases
orgàniques es transformessin en AQUATICS
formes de vida. procariontes ( porcariontes
holozolics) holofitics.
LES PRIMERES FORMES DE VIDA
La primera forma de vida que apareix a la Terra és de tipus procariota, uns 750 milions d’anys
després de la formació de la Terra (fa 3’8 milers de milions d’anys). Són organismes sense
membrana nuclear, heteròtrofs (viuen en un ambient ric en matèria orgànica) i anaerobis
(l’atmosfera de la Terra és reductora). El fet que siguin heteròtrofs anaerobis implica un
rendiment metabòlic baix.
A mesura que la població d’organismes augmenta, la concentració de nutrients disminueix.
Això motiva l’aparició d’adaptacions: apareixen organismes fotosintètics que alliberen O2.
D’aquesta manera, l’atmosfera va passar de ser reductora a ser oxidant, i aparegué la capa
d’ozó. Això va provocar la desaparició de moltes espècies primitives que no aconseguiren
adaptar-se. D’altri s’adaptaren i sorgí el metabolisme oxidatiu. Apareixen els primers
eucariotes (fa 2 000 milions d’anys) unicel·lulars i pluricel·lulars.
ORIGEN DE LA CÈL·LULA EUCARIOTA
En parlar de l’origen dels eucariotes sorgeix la disquisició de qui va ser primer, si el nucli o els
orgànuls.
- La teoria dels arquezous postula que a partir d’un procariota heteròtrof anaerobi la
membrana plasmàtica produeix el nucli per invaginació. A posteriori, l’organisme ingereix un
procariota aerobi que esdevé mitocondri.
- La teoria simbiòtica parla d’un arqueu que ingereix un bacteri aerobi, que esdevé mitocondri.
Alhora que això ocorre, es produeix la transformació a proeucariota.
,LA TEORIA ENDOSIMBIÒTICA de Lynn Margulis explica l’evolució de procariotes a eucariotes
mitjançant mecanismes d’endosimbiosi pels quals els procariotes esdevenen orgànuls
semiautònoms. En ingerir-se aerobis fotosintetitzadors, s’obren dues línies evolutives:
→ Cèl·lules aeròbies autòtrofes. Contenen cloroplasts procedents de la ingesta de procariotes
fotosintètics. Formen el regne Plantae.
→ Cèl·lules aeròbies heteròtrofes. Formen els regnes dels fongs, protoctists i animals.
2. LA TEORIA CEL·LULAR
Els primers coneixements sobre la cèl·lula varen tenir lloc el 1665, gràcies a les observacions de
teixits vegetals realitzades per Robert Hooke amb un microscopi de cinquanta augments
construït per ell mateix. Va observar que el teixit suberitzat (suro) i altres teixits vegetals
estaven constituïts per una sèrie de petites cel·les, que recordaven a una bresca d’abelles, que
va denominar cèl·lules.
Anthony van Leeuwenhoek, el 1674, va perfeccionar el microscopi fins a arribar als 200
augments. Amb ells, el naturalista va poder fer alguns descobriments interessants observant
l’aigua de les tolles i els fluids interns dels animals. Va observar, per primera vegada, protozous
i rotífers, llevats, espermatozoides, glòbuls vermells i bacteris.
Durant el segle XVIII a penes hi va haver avanços en l’estudi de la cèl·lula. En el segle XIX,
gràcies a les millores en òptica i en tècniques de preparació microscòpica, es va poder estudiar
les cèl·lules amb més detall i observar les estructures que contenien.
El 1831, Robert Brown va descobrir en les cèl·lules vegetals un corpuscle que va anomenar
nucli.
El 1839, Theodor Schwann va observar un funcionament particular en la cèl·lula, que va
anomenar metabolisme cel·lular.
A partir dels postulats de Schleiden (1838) i Schwann (1839) es va iniciar el desenvolupament
de l’anomenada teoria cel·lular, amb aquests dos primers principis:
- La cèl·lula és la unitat morfològica de tots els éssers vius. Tots els éssers vius estan
constituïts per una o més cèl·lules.
- La cèl·lula és la unitat fisiològica dels organismes. La cèl·lula és capaç de dur a terme
tots els processos metabòlics necessaris per a mantenir-se en vida.
La teoria cel·lular, avui, estableix quatre postulats: la cèl·lula es:
- La unitat anatòmica. Tots els organismes estan constituïts de cèl·lules
- La unitat reproductora. Totes les cèl·lules procedeixen de cèl·lules preexistents.
- La unitat fisiològica. Les funcions vitals dels organismes ocorren dins de les cèl·lules o
en els seu entorn immediat.
- La unitat genètica. les cèl·lules contenen la informació hereditària.
, La cèl·lula presenta una sèrie de característiques estructurals:
- Individualitat. Totes les cèl·lules estan envoltades d’un embolcall
- Contenen el citosol, un medi intern aquos que forma la major part del volum cel·lular i
en què estan immersos els orgànuls cel·lulars
- Posseeixen material genètic en forma de DNA, així com RNA a fi d’expressar la
informació del DNA.
- Tenen un metabolisme actiu sustentat per enzims, proteïnes i altres biomolècules.
3. TIPUS DE CÈL·LULES
Diferencies entre cèl·lules procariotes i eucariotes
CÈL·LULES PROCARIOTES CÈL·LULES EUCARIOTES
No tenen embolcall nuclear Tenen embolcall nuclear
Un cromosoma circular d’estructura senzilla Més d’un cromosoma. DNA associat a histones
Mida petita Mida variable
Capsula de glicolípids
Paret cel·lular de peptidoglicans i glicopeptids Paret cel·lular de cel·lulosa i hemicel·lulosa
Ribosomes petits (70 S) però nombrosos Ribosomes 80S
Proteïnes/RNA → 35/65 Proteïnes/RNA→55/45
Mesosomes Diversitat d’orgànuls
Flagels, fímbries o pilis Flagels i cilis
Reproducció asexual per bipartició Reproducció sexual ( meiosi) o asexual ( mitosi)
Citoesquelet més rudimentari Citoesquelet més evolucionat
- Tots els procariotes tenen paret (manco alguns arqueus) de peptidoglicà (bacteris) o
pseudomureïna (arqueus). Només alguns eucariotes tenen paret, de quitina (fongs) o
de cel·lulosa (plantes).
- Els flagells eucariotes i procariotes són estructuralment diferents. En eucariotes són
prolongacions citoplasmàtiques, mentre que en procariotes són feixos de proteïnes
(flagel·lines, pilines).
Diferencies entre cèl·lules animals i vegetals
CÈL·LULES ANIMALS CÈL·LULES VEGETALS
Sense paret cel·lular Amb paret cel·lular
Formes variades Formes poligonals
Sense cloroplasts Amb cloroplasts
Heteròtrofes Autòtrofes
Vacúols petits amb funció de reserva Vacúols grans amb funcions de reserva i digestiva
Es diferencien en molts teixits Es diferencien en pocs teixits ( xilema, floema)
Generalment mòbils Immòbils ( amb excepcions: espores de molses)
4. ELS VIRUS
Els virus tenen estructura
acel·lular, son paràsits
intracel·lulars obligats. No
tenen metabolisme ni orgànuls.
Los beneficios de comprar resúmenes en Stuvia estan en línea:
Garantiza la calidad de los comentarios
Compradores de Stuvia evaluaron más de 700.000 resúmenes. Así estas seguro que compras los mejores documentos!
Compra fácil y rápido
Puedes pagar rápidamente y en una vez con iDeal, tarjeta de crédito o con tu crédito de Stuvia. Sin tener que hacerte miembro.
Enfócate en lo más importante
Tus compañeros escriben los resúmenes. Por eso tienes la seguridad que tienes un resumen actual y confiable. Así llegas a la conclusión rapidamente!
Preguntas frecuentes
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
100% de satisfacción garantizada: ¿Cómo funciona?
Nuestra garantía de satisfacción le asegura que siempre encontrará un documento de estudio a tu medida. Tu rellenas un formulario y nuestro equipo de atención al cliente se encarga del resto.
Who am I buying this summary from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller laiarodrguezgaln. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy this summary for 6,99 €. You're not tied to anything after your purchase.
Can Stuvia be trusted?
4.6 stars on Google & Trustpilot (+1000 reviews)
45,681 summaries were sold in the last 30 days
Founded in 2010, the go-to place to buy summaries for 14 years now