AIGÜES ENCANTADES: Joan Puig i Ferreter
Personatges:
Pere Amat: propietari rural. Pere Amat és un home roig de pèl-roig sanguini i violent.
Juliana: la seva esposa. Dona de mitjana edat i cabells blancs
Cecília: llur filla, estudiant de mestra. Noia magra i pàl·lida, molt nerviosa, morena i petita. Va vestida i
pentinada amb molta originalitat i negligència.
Vergés: mestre del poble. Jove molt corrent, res del seu físic el distingeix d’un qualsevol.
Mossèn Gregori: el rector. És home de mitjana edat.
Foraster: enginyer, és un jove alt amb ulls blaus i vius com 2 estrelles.
Joan Gatell: el batlle del poble
Trinitat: la seva esposa
Romanill: pastor d’ovelles. Home alt i ben fet.
Bràulia: la seva dona. Dona petiteta
Senyor Vicenç: veterinari del poble, vell, moreno de pell apergaminada i amb un bigoti caigut, blanc-
groc com el seu cabell. Vesteix trajo vell, ulleres verdes, veu cascada...
Bartomeu: home de mitjana edat ni pagès ni menestral, gran barba riu sempre francament, calça
espardenyes, cabell llarg i li surt per la gorra.
Manso: home de mitjana edat, ros, joiós, beguda envellit i degenerat. Vesteix vellut i porta bigoti.
L’acció passa en un poble de la província de Tarragona, allunyat de la capital, en la part alta i
muntanyosa. Època actual.
Va ser estrenada al Teatre Romea, de Barcelona, la nit de 22 de març de 1908, per la Companyia de
Jaume Borràs, sota la direcció d’aquest.
Acte primer
Espai: casa de Pere Amat. Porta-corredor que porta a dins, esquerra porta golfes, dreta fons armari
dins mur (fruites, roba de taula, vaixella i altres), costat dret balcó cadires, costat esquerre porta
escala entrada (taula i canapè bodega contra paret). Murs quadres representant vides de sants.
Habitació fosca, monòtona i severa.
Temps: tarda estiu.
Personatges: Cecília, Vergés, Juliana, Amat, Joan, Trinitat i Mossèn.
Soledat, processió religiosa, Cecília parla amb Vergés sobre marxar del poble a una gran ciutat (ser
lliure com un ocell...). Els pelegrins de l'Església són model conservadors.
Apareix Juliana vestida de negre amb mandarina i un rosaris a la mà. La Juliana que és mare de Cecília
la renya perquè no ha anat a l'església. Després de renyar a la seva filla se'n va.
Vergés veu al poble com una poesia trista en canvi Cecília el veu com perdut. Amat s'enfada amb la
seva filla, quan es comencen a discutir Juliana apareix i posa pau. Quan Amat torna amb el sermó
Cecília desapareix el corredor Vergés se'n va intentant disculpar-la.
Quan es queden els tres sols discuteixen sobre el comportament de la Cecília. Ella vol ser lliure i dir el
que pensa, els seus pares no ho entenen volen que ella pensi igual que ells i que els obeeixi. Amat
intenta treure a la seva filla de casa però l'arribada d'en Joan ho atura (Juliana porta a la seva filla a
casa).
En Joan els hi diu que ha arribat un foraster parlant de les aigües, és un jove alt amb ulls blaus i vius
com 2 estrelles. La Cecília està interessada per ell. En Vergés diu que l'escoltin. Arriba la senyora
Trinitat preguntant per en Joan.
Amat, la Juliana, la Trinitat, en Joan i el mossèn Gregori parlen del foraster. Mentrestant en Vergés li
dóna una carta a la Cecília de part del Foraster (es coneixen). No s’adonen i Cecília i Vergés
desapareixen. Juliana i Trinitat parlaven amb el mossèn de la Cecília, quan Amat ha entrat enfadat
perquè la Cecília a abraçat i besat al desconegut davant de tothom.
Acte segon
Espai: gran pati a l'aire lliure els darreres de la casa que habita el pastor Romanill. Fons gran porta
feixuga carrer, dreta mur vell on creixen les morelles i altres herbes. Part altra broten tanys d’una
figuera borda, primer pis més sortida que la resta hi ha un terrat amb barana rústica d'obra. Sota la
, volta del terrat portal forma arcada pas casa pati, segon i tercer terme dues portes amb reixats de
fusta, corrals de les ovelles entre les dues un llimoner molt vell de fulles grogues.
Temps: mitja tarda estiu.
Personatges: Romanill, una dona, Bràulia, Bartomeu, Manso, Vicenç, Joan, Amat, Foraster, Vergés,
Mossèn, Cecília i Rabadà.
Bartomeu, Manso i Romanill parlen en de política (carlins, republicans...). Apareix Vicenç, després
d’una mica de parla també Joan i Amat. Amat i Joan discuteixen amb els pastors (Romanill, Vicenç...)
per culpa del foraster i del mossèn. Marxen descontents Amat i Joan, tots estimen a la filla d’en Amat.
Entra el Foraster. Quasi tot el poble està en el mateix lloc parlant amb el Foraster Vicenç Amat,
Vergés... Ell no para de preguntar per la Cecília.
Alguns a favor del Foraster (si aigües del gorg, no ve a fer mal...) altres com Amat en contra (destruir
creences, aigües sagrades, fora!...). Arriba el Mossèn i posa a tothom en contra del Forester a causa
de la religió. De sobte plou, tots contra el Foraster. La gent s tira damunt d’ell, ell fuig, els seus volen
aturar-lo, la multitud corre darrera d’ell cridant. Apareix en escena la Cecília amb sang a la cara
preguntant pel Foraster, en Vergés i altres li expliquen el que ha passat i ella va en busca del Foraster.
Acte tercer
Espai: mateixa habitació del primer acte.
Temps: comença a fosquejar.
Personatges: Juliana, Amat, Trinitat, Mossèn, Joan, Cecília, Vergés i Manso.
Comença amb Juliana assentada davant del balcó amb el cap baix escoltant la pluja i entrant Amat
amb una roba diferent.
La Juliana i Amat parlen de la Cecília, ell la havia tancat i la Cecília ha saltat per la finestra. Arriba
Trinitat consolar Juliana. També el Mossèn i en Joan. Parlen de la Cecília, la pluja i el foraster. En Joan
diu que el Foraster tenia raó i que tots s’han portat molt malament amb ell (tot poble perseguint-lo
tirant-li pedres). Arriba Cecília baralla amb el pare, mare i mossèn intervenen. Pare intenta pegar-li,
però l’aturen. Discussió de tots amb Cecília, ella es defensa a sí mateixa (tots ells són les anelles
d’una cadena, que em fa mal i vull rompre... ). Tots marxen d’escena (van a pregar per la seva filla) i es
queda sola la Cecília pensativa.
Tercer toc del tedèum. Així que ella es dirigeix a la porta del fons se senten passes . Apareix Vergés.
Cecília i Vergés conversen sobre el Foraster, el poble, les idees, la llegenda i Cecília diu que renunciaria
a les seves ambicions potser per educar els nous nens i Vergés li diu que si quedin tots dos i que
l'estima. Manso apareix i li diu a Cecília que han ferit al Foraster i diu que tothom ara és a l'Església i
que ell no defensava al Foraster. I desapareix.
Acaba l’obra i l’acte amb la Cecília que marxa per anar a buscar al Foraster (el seu amic), agafar el
cotxe de nit i marxar per sempre d’aquell poble, mentre el que en Vergés es queda allà.
TEORIA
CONTEXT HISTÒRIC Revolució industrial: procés de base, principalment, econòmica. Comporta unes profundes
transformacions de la societat de l’època. Catalunya (i País Basc): s’industrialitza força, a diferència de la resta
de l’Estat espanyol. A nivell social podem distingir tres grans conseqüències: a) Progressiva explotació de la
massa obrera. Per tant, protestes, organització d’associacions, vagues… (socialisme i anarquisme). b) Progrés
en el món rural, que passarà de la producció agrícola de subsistència a l’obtenció d’excedent per les ciutats. Hi
ha un creixement demogràfic a les ciutats. c) Enriquiment de l’altra gran classe social: la burgesia.
MODERNISME Definició: Moviment cultural d’abast ampli que tenia com a propòsits la modernització, la
europeïtzació i la renacionalització d’una cultura que, per a les noves generacions, havia quedat antiquada,
obsoleta i provinciana. Encarregats: Grup reduït i heterogeni d’individus que apel·laven a la joventut com a
valor essencial del comportament (Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Raimon Casellas, Pompeu Fabra, etc.).
EL TEATRE DEL MODERNISME Els modernistes se sentiren especialment atrets per aquest gènere per dos
motius: 1) els servia com a plataforma pública per comunicar les seves idees; 2) era un lloc ideal per posar a
prova el seu concepte d'art total, un art fet de la síntesi de diverses expressions artístiques: música, poesia,
pintura. Per això trobem que molts intel·lectuals modernistes conrearen també, a part d'altres, aquest gènere.
Víctor Català, Josep Pous i Pagès, Joan Puig i Ferreter, Santiago Rusiñol i Prudenci Bertrana, doncs, a més de ser
novel·listes o poetes eren bons dramaturgs. A més: - Canvià el patró del teatre romàntic i de la Renaixença