Documento creado por Selepedia.com
Teoría y ejercicios online resueltos en www.selepedia.com
Tema 6 Franquisme Història
Selectivitat (Català)
El Franquisme (1939-1975)
Índex de preguntes de Selectivitat resoltes
ETAPA POSTGUERRA (1939-1959)
• Expliqueu la repressió franquista a Catalunya i a Espanya entre 1939 i
1959 [2,5 punts].
• Expliqueu les característiques polítiques i econòmiques del règim
franquista des que es va instaurar fins al 1959, sense explicar aquest
últim any. [2,50 punts]
ETAPA DESARROLLISMO (1959-1975)
• Expliqueu les dues polítiques econòmiques que aplicà el règim
franquista durant el temps que va ser vigent i els efectes que va tenir a
Catalunya.
• Expliqueu el règim franquista a Catalunya durant l’etapa desarrollista i
els canvis econòmics i socials que va comportar. Expliqueu la lluita
política antifranquista a Catalunya des dels anys seixanta fins a la mort
del dictador.[2,5 punts]
• Expliqueu les lluites de l’oposició antifranquista durant els anys seixanta i
fins a la mort del dictador
• Compareu l’oposició al règim franquista durant les dues etapes següents:
el període 1939-1959 i el període 1960-1975. (2’50 punts)
1
Documento ofrecido con por la comunidad de Selepedia.com
www.selepedia.com/temari
, Documento creado por Selepedia.com
Teoría y ejercicios online resueltos en www.selepedia.com
FRANQUISME DE POSTGUERRA (1939-1959)
Expliqueu les característiques polítiques i econòmiques del
règim franquista des que es va instaurar fins al 1959, sense
explicar aquest últim any. [2,50 punts]
L’alumnat hauria d’explicar:
a) el sorgiment del règim durant la Guerra Civil en tant que dictadura –amb una extrema
concentració de poders en mans de Franco, inclòs el de dictar lleis–, de caràcter
feixista o inspirada en els feixismes, de caire centralista i uniformitzador, i hauria
d’explicar el partit únic FET y de las JONS i els seus departaments, l’Organització
Sindical i les Corts no democràtiques
El règim de Franco després de la guerra va ser un règim autoritari, Franco no volia
implantar una dictadura militar transitoria ni un pas a la restauració Borbònica a
Espanya. Franco volia poder, poder durador. El nou Estat Franquista presentava les
següents característiques: Volia una concentració de poders en la persona de Franco,
anomenat moltes vegades caudillo. Franco era cap d’Estat i durant molts anys va ser
també president del govern, generalíssim dels exèrcits i cap nacional. A més, Franco
volia un totalitarisme inspirat amb el règim feixista italià o alemany. Era de caràcter
unitari i centralista, el comunisme era atacat i abolit i igualment el separatisme. Es va
fonamentar la marginació de llengües i cultures pròpies dintre del país, com el català o
l’euskera. Franco va rebre un gran suport per part de l’exèrcit, del qual ell en formava
part. L’exèrcit es va configurar com a l’instrument de la repressió política i va participar
activament en el poder, perquè una bona part dels ministres i dels governadors van ser
militars. L'església catòlica va tenir un paper destacat en la justificació i la defensa del
règim franquista, que es definia com a un Estat confessional catòlic.
El FET va ser el partit únic de Franco ideologia nacional sindicalista, un feixisme a la
usança italiana amb característiques pròpies tals com els marcats components presos
del catolicisme. La unitat d’Espanya sempre va ser uns dels punts fonamentals de la
seva retòrica. Els seus membres la definien com a anticapitalistes i anticomunistes,
adoptant les tesis del tercerposicionisme ideològic, corrent ideològic que manté una
posició contrària tant al comunisme com al capitalisme, sent antimarxistes i antiliberals,
presentant-se a més com més enllà de l'espectre polític que ubica els partits polítics a
esquerra o dreta. Va crear quatre organitzacions de masses o departaments: El Frente
de juventudes (per adoctrinar el jovent), La Sección Femenina (per formar la dona en
sentit cristià i orientació nacionalsindicalista), El Sindicato Español Universitario (SEU)
per controlar els universitaris, La Central Nacional Sindicalista (CNS) per integrar
patrons i treballadors en una sola organització. Per cooperar en comptes d’enfrontar-
se (lluita de classes que proposava l’esquerra).
2
Documento ofrecido con por la comunidad de Selepedia.com
www.selepedia.com/temari
, Documento creado por Selepedia.com
Teoría y ejercicios online resueltos en www.selepedia.com
Al Decret d'Unificació de l'any 1937 s'estableix que el partit únic -FET i de les JONS-
crearia les organitzacions sindicals per organitzar el treball, la producció i el
repartiment de béns. S'ordenava, a més, que l'Organització Sindical es vertebraria de
manera vertical i jeràrquica. Queda així suprimit el sindicalisme horitzontal o de classe.
b) les polítiques repressives, la política econòmica autàrquica i intervencionista que
aplicà, les relacions internacionals amb l’Eix i els canvis polítics relatius que adoptà el
1945 i el 1947 en el marc del nacionalcatolicisme i, ja als 50, cap a la tecnocràcia.
[1,25punts]
El règim franquista (1936-1975) va crear una espessa xarxa repressiva que tenia com
a objectiu eliminar físicament i ideològicament l'enemic republicà i terroritzar el conjunt
de la població. Per això, la repressió va abastar tots els camps possibles i va ser un
instrument de dominació, humiliació i consens forçat. La repressió va ser
consubstancial al règim franquista i va convertir el país en una presa immensa.
Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (1945). Es van establir penes de
vint a trenta anys de presó per als graus superiors, i de dotze a vint per als
cooperadors. Consideraven que l'acció conjunta de la maçoneria i de les forces
anarquitzants, mogudes per ressorts internacionals ocults havien influït en la pèrdua
de l’imperi espanyol i les guerres civils entre la població del segle passat.
Llei de Responsabilitats Polítiques (1939). Enumerar actes i omissions que donaven
lloc a càstigs i penes contra els qui haguessin col·laborat amb la Segona República
Espanyola, fins i tot contra aquells que no havien participat en fets d'armes. Servia per
criminalitzar a gairebé tots els simpatitzants del bàndol republicà que no van poder
fugir a l'exili. La Llei de Responsabilitats Polítiques establia sancions i penes de
manera paral·lela a les lleis penals espanyoles i permetia així imposar diverses
condemnes contra els republicans vençuts: des de la pena de mort fins a llarguíssimes
penes de presó i treballs forçats (entre deu a trenta anys), amb inhabilitacions i
prohibicions civils inclusivament per als qui complissin la totalitat de les seves
condemnes.
Es van confiscar propietats de persones i entitats considerades desafectes cosa que
va significar la destrucció de bona part del teixit associatiu del país. Van desaparèixer
moltes cooperatives i diaris en tot l’estat. Moltes persones considerades abans afines
al règim van patir una repressió gegantina, molts dels quals van ser empresonats amb
penes molt elevades, altres enviats a camps de concentració arreu l’Estat Espanyol i
enviats també van ser a la construcció del monument Valle de los caídos, que va durar
molt més del previst i van morir molts presoners afins a la segona República.
3
Documento ofrecido con por la comunidad de Selepedia.com
www.selepedia.com/temari
