LA LITERATURA DE POSTGUERRA
1. Panorama general de l’època
2. La narrativa: Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda
3. La poesia i el teatre: Salvador Espriu
PANORAMA GENERAL DE L’ÈPOCA:
La Guerra Civil (1936-1939) va tallar totes les iniciatives i realitzacions polítiques i culturals
precedents i quedà arraconada la tradició que provenia dels moviments de la Renaixença, el
Modernisme i el Noucentisme. A tot el territori de l’Estat espanyol la immediata postguerra es
es
va veure caracteritzada pel patiment, la mort, la misèria, la fam, l’exili, la por, les prohibicions i
la repressió. A més a més, les circumstàncies polítiques exteriors també afectaren la totalitat
del territori peninsular, per exemple, la clausura de fronteres durant la Segona Guerra
ot
Mundial (1939-1945) i amb el bloqueig internacional fins a l’any 1955. L’establiment del
règim dictatorial encapçalada pel general Franco suposà la implantació d’una dictadura
N
caracteritzada per:
➔ La creació d’un Estat autoritari que defensava la idea d’una Espanya única i que per
tant negava i pretenia aniquilar les diferències culturals que conforma l’Estat espanyol
s
tant dels catalans, com dels gallecs o dels bascs.
➔ La naturalesa repressiva del poder amb el suport de l’exèrcit i dels cossos policials.
ne
➔ L’existència d’un únic partit polític oficial, el Movimiento Nacional, i la persecussió dels
altres partits polítics relegats a la clandestinitat.
Com a conseqüència de la dictadura, es va prohibir l’ús del català, s’aboliren les institucions
Bo
culturals, es creà un aparell de censura destinat a reprimir les publicacions, programes de
ràdio o qualsevol manifestació cultural contrària al règim, i molts d’intel·lectuals es varen
veure obligats a exiliar-se.
La duresa d’aquesta situació afectà la vida quotidiana i cultural de la població espanyola. Els
intel·lectuals i escriptors catalans també patiren els efectes de la guerra i veieren estancades
les seves possibilitats literàries.
1
, El procés d’espanyolització començà amb la supressió d’organismes que havien duit a terme
una intensa activitat cultural en els anys anteriors com la institució de les lletres catalanes; i
continuà amb la forçada desaparició o confiscació pel règim de diaris i revistes, i la
transformació d’entitats com l’Institut del Teatre, la biblioteca de Catalunya o Ràdio
Associació de Catalunya, en unes altres de marcat caràcter espanyolista.
Des de 1939 fins a 1944 la literatura catalana fou clandestina. els intel·lectuals que no
havien partit a l’exili, s’organitzaren per dur a terme un programa de recuperació lingüística i
cultural. Primer es reunien en cases particulars, i després s’institucionalitzaren i sorgiren
alguns grups com Miramar o Estudi.
es
Organitzaren lectures, conferències, commemoracions i editaren obres diverses com les
Elegies de Bierville, de Carles Riba. Per esquivar la censura crearen un sistema d’edició basat
en: pseudònims, dades falses o peus de impremta canviats i s’estimulà l’aparició d’altres
ot
materials de fàcil difusió com estampes, recordatoris, nadales, circulars literàries amb data i
signatura per tal de semblar una carta…
N
Al 1944 també clandestina aparegué la revista Poesia, dirigida per Josep Palau i Fabre. Que
mitificà la figura de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i compta amb col·laboracions de poetes com
Riba, López-Piló, Perucho, Segana… Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945),
s
s’iniciaren els contactes entre els intel·lectuals catalans i els espanyols, i la literatura catalana,
molt lentament, reaparagué. Es crearen editorials com Borcino i Moll; premis literaris com el
ne
Joanot Martorell de novel·la; l’Ossa Menor de poesia o el Víctor Català de contes; es recuperà
el teatre i sortiren revistes dependents de centres religiosos com l’Ocell de paper, Quart
creixen o Serra d’or. Així i tot, es mantingué una tasca clandestina lligada als nuclis
Bo
universitaris. Al 1946 es fundà la revista Ariel i hi col·laboraren autors ja consolidats com
Riba, Marent o Garcès i d’altres més joves com Rosa Heveroni, Jordi Sarsanedas o Joan
Perucho. De les diferents facultats sortiren revistes culturals. Malgrat les dificultats de difusió,
impulsaren la vida universitària amb propostes noves.
A partir dels últims anys de la dècada dels 50 començaren a produir aquells escriptors que,
formats i coneguts abans de la guerra, havien deixat d’escriure i ara tornaven a la llum
pública; i n’aparagueren uns altres de més joves que iniciaven, aleshores, la seva tasca
intel·lectual.
2
