EL MODERNISME
1. Concepte i característiques generals del moviment
2. Regeneracionisme i Esteticisme
3. La poesia modernista: Joan Maragall
4. El teatre modernista: Santiago Russinyol
5. La novel·la modernista: Caterina Albert i Paradís (Víctor Català)
CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL MOVIMENT:
El Modernisme és un moviment literari de signe romànic de finals del segle XIX i principis del
es
segle XX – s’ha anomenat també Ars Novueau o Modern Style. Als Països Catalans fou un
moviment ampli i complex de renovació cultural que responia a la voluntat, ja iniciada amb la
Renaixença, de transformar la cultura catalana en una cultura moderna, nacional i europea. El
ot
seu màxim objectiu era modernitzar-se, posar-se al dia. Els modernistes consideraven que
havien d’abandonar la tradició de la Renaixença que per a ells era massa endarrerida i
N
localista, i intentaren assimilar els corrents de l’Europa contemporània que eren una
continuació del Romanticisme.
El Modernisme es manifestà en els camps artístics més diversos com l’arquitectura – destaca
s
especialment la figura d’Antoni Gaudí –, l’escultura, la pintura, la música, l’orfebreria, l’art del
vidre, del metall, de la fusta... Precisament un tret essencial del Modernisme fou la recerca de
ne
l’Art Total o Art Síntesi, és a dir, el que reuneix diversos arts i gèneres en una mateixa obra.
Per això valoren especialment l’òpera – reuneix teatre, música, cant, decorats pintats,
atrezzo... – i l’arquitectura – per exemple Antoni Gaudí que realitzà arquitectura pintada,
Bo
esculturada i musicada: la Sagrada Família presenta les torres com si es tractés d’un gran
orgue.
En l’arrencada i consolidació del moviment modernista hi tingueren un paper decisiu una sèrie
de revistes: l’Avenç – cap davantera del moviment i de la campanya de reforma ortogràfica –,
Catalònia, Joventut, Quatre gats i Pèl i ploma. Cal esmentar la importància de les festes
modernistes de Sitges (cinc festes) que Santiago Russinyol va organitzar entre els anys 1892
i 1899 a les quals assistiren els artistes i escriptors més destacats del moment. Consistien en
exposicions, concerts, discursos, representacions teatrals, lectures literàries... També ens hem
de referir als Quatre gats, la cerveseria barcelonina que entre els anys 1897 i 1907 va ser el
1
, centre de reunió dels intel·lectuals i els artistes modernistes i que serví com a sala
d’exposicions, d’espectacles de vetllades musicals, de lectures poètiques... Hi assistien
Santiago Russinyol, Ramon Cases, Picasso, entre d’altres. L’artista modernista es sentia com
els romàntics, un ésser superior, un heroi, un escollit, enfrontat a la societat burgesa que
l’envoltava i a la qual acusava de materialista i de falta de sensibilitat.
Aquesta actitud rebel s’observa a través de la seva indumentària característica: capell d’ales
altes, vestit balder, cabells llargs i greixosos, pipa... I, sobretot, en la bohèmia. Existien dos
tipus de bohèmia: la bohèmia daurada i la negra.
es
REGENERACIONISME I ESTETICISME:
Les principals tendències estètiques i ideològiques del moviment modernista foren el
Regeneracionisme i l’Esteticisme, les dues concepcions són oposades però varen conviure al
llarg del temps.
ot
El Regeneracionisme creia que l’art és un mitjà per transformar la societat i l’artista era
N
concebut com el guia que havia de dirigir el poble per fer-lo progressar. Per això adoptaren
una actitud d’atac a l’estructura política i econòmica de la burgesia. Compaginaren una actitud
cosmopolita d’obertura a Europa amb una nacionalista. Els autors eren sobretot assagistes i
s
dramaturgs com Joan Maragall o Miquel dels Sants Oliver. S’identificaven amb les idees de
l’escriptor noruec Erik Ibsen que considerava l’art com una revolta social.
ne
L’Esteticisme, també anomenat Simbolisme o Decadentisme, contràriament al
Regeneracionisme considerava l’art autosuficient sense cap altre objectiu més enllà de l’art
mateix i que no pot ser jutjat per principis morals o polítics, només per principis estètics. Els
Bo
artistes es refugiaven en l’activitat artística com a mitjà d’evasió. Consideraven que l’art era
l’única cosa que podia influir en les persones i provocar la sensibilitat, per això feien una
literatura plena de delicadeses, de suggeriments i d’impressions que pretenia commoure un
determinat estat d’ànim en el lector o espectador.
LA POESIA MODERNISTA. JOAN MARAGALL:
La poesia modernista recull la influència de diversos corrents romàntics, sobretot del
Decadentisme: sent una atracció estètica per tot allò que decau o agonitza, per la mort o el
2
