LA LITERATURA ACTUAL
1. La literatura catalana contemporània
2. Maria Mercè Marçal
LA LITERATURA CATALANA CONTEMPORÀNIA:
Poc temps després que s’instaurès la democràcia després de la mort del general Franco, es planteja una
nova situació que es caracteritzà per:
1. Llibertat i pluralitat política. Legalització del Partit Comunista.
2. Estabilitat d’un règim democràtic, el poble és qui escull, per mitjà del sufragi universal, els
es
seus governants (sobirania popular).
3. Promulgació de la nova Constitució, l’any 1978, redactada amb els consens de totes els
forces polítiques i aprovada en el referèndum espanyol.
4. La declaració dels drets i llibertats dels ciutadans, que estableix la igualtat de tothom
ot
davant la llei, la llibertat d’expressió i d’associació. S’aboleix la pena de mort. Això porta a
la redefinició d’Estat de dret.
5. Restabliment de la divisió de poders entre el Govern (poder executiu), les Corts (poder
N
legislatiu) i els jutges (poder judicial).
6. Establiment d’una nova organització territorial de l’Estat, que es configurarà posteriorment
en l’Estat de les autonomies, en el qual les diferents comunitats autònomes assumeixen
competències en diverses matèries (ensenyament, cultura...). Reconeixement de la realitat
s
plurinacional i plurilingüística de l’Estat espanyol.
7. En els territoris de parla catalana, l’adveniment del règim democràtic comporta
ne
l’establiment dels diversos governsa autònoms i l’aprovació dels respectius estatuts
d’autonomia. D’aquesta manera, es normalitza la vida política i cultural d’aquests territoris i
s’impulsen diverses polítiques de normalització lingüística i de promoció de les
manifestacions culturals (literatura, premsa, televisió...) en català.
Bo
La Constitució espanyola prevenia la possibilitat que els estatus d’autonomia de les comunitats
autònomes amb llengua pròpia delacressin el caràcter oficial d’aquestes llengües. Atenent a aquesta
possibilitat, els estatuts de Catalunya (1979), la Comunitat Valenciana (1982) i les Illes Baleras (1983)
estableixen que el català és la llengua pròpia i oficial en aquestes comunitats autònomes.
Posteriorment, tots aquests governs autònoms han dictat lleis de planificació lingüística que tenen
l'objectiu de promoure tant el coneixement com l'ús del català en tots els àmbits de la vida social, cultural
i política. Al mateix temps, s'estén i generalitza l'ensenyament de i en català, amb programes especials
d'ensenyaments per a adults.
1
, Al mateix temps, el català penetra en els mitjans de comunicació de masses (diaris com l’Avui i revistes
com El Temps, ràdio i televisió TV3 i Canal 9).Augmenta la publicació de llibres.
Cap als anys 60 la censura es va relaxar molt, alhora que es permetia un major nombre de publicacions
en català. Així, quan la va acabar la dictadura franquista, molts escriptors nous havien començat a
escriure, mentre encara contiuaven en actiu altres escriptors que havien començat a escriure anys enrere.
Aquesta convivència d’autors d’èpoques i formacions dispars, unida a la renovació dels gustos i l’estètica
produïda en la dècada dels seixanta, determina les principals característiques de la literatura catalana des
de la fi de la dictaura: la varietat i la quantitat de pubicacions.
En aquesta època hi va haver una confluència d'autors d'edats, grups socials i provinences molt diferents.
es
➔ Autors que varen tornar de l'exili i es varen decantar per una literatura de testimoni de la Guerra
Civil i de l'exili: Teresa Pàmies i M. Aurèlia Capmany.
➔ Autors que varen tenir un canvi de trajectòria i varen apostar per un realisme històric: Miquel Martí
i Pol i Baltasar Porcel.
ot
➔ Nova generació educada amb models forans en faltar-los referents culturals propis: Carme Riera,
Terenci Moix i Quim Monzó.
-LA NARRATIVA CONTEMPORÀNIA
N
Entre 1968 i 1980 es produeix l’anomenat boom de la narrativa catalana, tant pel que fa a publicació de
llibres com per la seva qualitat. És una generació d’escriptors influïts per les revoltes de maig del 68 a
París: tenen esperit rebel, de ruptura. D’altra banda, volen viure de la literatura: fan periodisme, es
s
presenten a premis literaris... Es diferencien de la generació de postguerra en què són escriptors que,
sovint, només es dediquen a la narrativa. A la generació anterior, la majoria eren també poetes (Vidal
ne
Alcover, Riera, Blai Bonet,...). Solen ésser escriptors prolífics: publicaren molts de llibres de narracions i
començaren a escriure joves.
Temes:
➔ Canvis socials provocats pel turisme. Arriben onades d’immigració que no seran integrades.
Bo
➔ Crisi de valors, religiosa, un trencament generacional accentuat i canvis de costums sexuals
➔ La guerra civil des de la perspectiva dels vençuts, les atrocitats dels feixistes.
➔ Mitificació de paisatges locals (Andratx-Baltasar Porcel, Manacor-Maria Antònia Oliver).
➔ El rebel que s’enfronta violentament al món que l’envolta i fracassa. Xoc entre l’individu i la
societat, existencialisme.
➔ Influència de la narrativa llatinoamericana: el realisme màgic. Incorporació, al món de la ficció, de
la irrealitat, el sorprenent, el fantàstic com a fugida i crítica d'una situació real de crisi, de
desengany.
2
