Biel Garcia Medina
Economia de l’Empresa II
2n BATXILLERAT A
TEMA 8. LES FONTS DE FINANÇAMENT
FONT DE FINANÇAMENT: Recursos líquids per fer front a inversions dineràries.
Les componen les masses de patrimoni net i passiu.
D’acord amb la seva definició, les fonts de finançament es poden classificar en:
1. SEGONS EL TERMINI DE DEVOLUCIÓ: Inversions a curt (passiu
corrent) o a llarg termini (patrimoni net i passiu no corrent).
2. SEGONS LA PROCEDÈNCIA: Inversions internes (s’han generat
degut a l’activitat habitual de l’empresa, com les reserves,
l’amortització o les provisions) o externes (capital i finançament aliè).
3. SEGONS SI PERTANYEN O NO A L’EMPRESA: Inversions pròpies
(autofinançament = patrimoni net) o alienes (deute = passiu).
1. RECURSOS PROPIS O AUTOFINANÇAMENT
DEFINICIÓ: Finançament aportat per l’empresa i que no és exigible.
1. CAPITAL: Font de finançament pròpia a llarg termini conformada per
les aportacions dels socis en el moment de fundar l’empresa o en
algunes de progressives al llarg de la vida de l’empresa.
2. RESERVES: Font de finançament pròpia a llarg termini conformada
per recursos procedents de l’activitat de l’empresa i que no es
divideixen entre els socis, sinó que es reinverteixen en l’empresa.
Segons la seva naturalesa es poden classificar en:
A. RESERVES LEGALS: Està fixada per llei (en aquest cas, la
marca el Banc Central Europeu) per assegurar la liquiditat de
l’empresa.
B. RESERVES ESTATUTÀRIES: Està pactada pels propis socis a
l’hora de fundar l’empresa i queda escrita als estatuts de
l’empresa.
C. RESERVES VOLUNTÀRIES
3. AMORTITZACIÓ: Font de finançament pròpia a llarg termini
conformada per una part dels ingressos de l’empresa amb l’objectiu de
mantenir la capacitat productiva de l’empresa.
4. PROVISIONS: Font de finançament pròpia a llarg termini conformada
per una part dels ingressos de l’empresa destinada a crear un fons per
cobrir possibles pèrdues o despeses futures.
Tema 8. Les fonts de finançament
1
Economia de l’Empresa II
2n BATXILLERAT A
TEMA 8. LES FONTS DE FINANÇAMENT
FONT DE FINANÇAMENT: Recursos líquids per fer front a inversions dineràries.
Les componen les masses de patrimoni net i passiu.
D’acord amb la seva definició, les fonts de finançament es poden classificar en:
1. SEGONS EL TERMINI DE DEVOLUCIÓ: Inversions a curt (passiu
corrent) o a llarg termini (patrimoni net i passiu no corrent).
2. SEGONS LA PROCEDÈNCIA: Inversions internes (s’han generat
degut a l’activitat habitual de l’empresa, com les reserves,
l’amortització o les provisions) o externes (capital i finançament aliè).
3. SEGONS SI PERTANYEN O NO A L’EMPRESA: Inversions pròpies
(autofinançament = patrimoni net) o alienes (deute = passiu).
1. RECURSOS PROPIS O AUTOFINANÇAMENT
DEFINICIÓ: Finançament aportat per l’empresa i que no és exigible.
1. CAPITAL: Font de finançament pròpia a llarg termini conformada per
les aportacions dels socis en el moment de fundar l’empresa o en
algunes de progressives al llarg de la vida de l’empresa.
2. RESERVES: Font de finançament pròpia a llarg termini conformada
per recursos procedents de l’activitat de l’empresa i que no es
divideixen entre els socis, sinó que es reinverteixen en l’empresa.
Segons la seva naturalesa es poden classificar en:
A. RESERVES LEGALS: Està fixada per llei (en aquest cas, la
marca el Banc Central Europeu) per assegurar la liquiditat de
l’empresa.
B. RESERVES ESTATUTÀRIES: Està pactada pels propis socis a
l’hora de fundar l’empresa i queda escrita als estatuts de
l’empresa.
C. RESERVES VOLUNTÀRIES
3. AMORTITZACIÓ: Font de finançament pròpia a llarg termini
conformada per una part dels ingressos de l’empresa amb l’objectiu de
mantenir la capacitat productiva de l’empresa.
4. PROVISIONS: Font de finançament pròpia a llarg termini conformada
per una part dels ingressos de l’empresa destinada a crear un fons per
cobrir possibles pèrdues o despeses futures.
Tema 8. Les fonts de finançament
1
