,Índex
1. Guerra Civil (1936 -1939)
2. Franquisme de postguerra (1939 - 1954)
3. Segona etapa: Desarrollismo i crisi (1959 - 1975)
4. Transició i democràcia (1975 - 1986)
,La Guerra Civil (1936 - 1939)
El cop d’Estat a la Guerra Civil
L’aixecament militar
- 17 de juliol va començar l’Alzamiento Nacional a Melilla a mans del general Yagüe.
El general Franco, un cop consolidat el cop a les Canàries es va traslladar al Marroc
per fer-se càrrec de les tropes, les més preparades d’Espanya i traslladar-les cap a
la península. (18 de juliol)
- El mateix dia 18 les revoltes es van estendre a altres camps militars de la península.
→ als militars s’hi van afegir sectors civils falangistes i carlins.
- El govern de la República va trigar en reaccionar → Casares Quiroga, cap del
govern va dimitir i Azaña, el president de la República va nomenar a José Giral cap
del govern el 19 de juliol. → van perdre temps vital per la defensa de la
República.
- Primera decisió: lliurament d’armes als sindicats i als partits del Front
Popular.
- El pronunciament va fracassar sobretot a la capital, Madrid i a Barcelona, la ciutat
més industrial del país.
La insurrecció a Catalunya
- L’encarregat de dirigir la insurrecció a Catalunya: general Goded → aquest va dirigir
el pronunciament a Mallorca i Eivissa el 18 de juliol i quan va triomfar es va
desplaçar a Barcelona a fer el mateix.
- El 19 de juliol van trobar una forta resistència de les forces de l’ordre lleials al govern
i de les organitzacions obreres → Goded es rendeix
- Gran triomf popular → el paper de les organitzacions d’esquerra havien estat
decisives. → A Catalunya els rebels comptaven amb molt poc suport civil.
La consolidació dels bàndols
- Al final de juliol els insurrectes ocupaven una bona part del territori espanyol. El
pronunciament militar no havia triomfat però tampoc va ser sufocat. La situació va
derivan en un enfrontament civil armat → formació de dos bàndols:
- Insurrectes: militars conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics,
falangistes, carlistes i aquells oposats a les reformes de la República. → Es definien
com a nacionals i catòlics: volien restablir l’ordre amb una dictadura militar.
- Lleials a la República: classes populars (obrers i empleats), petita burgesia i
pagesos sense terres.
, La dimensió internacional de la Guerra Civil
- L’opinió democràtica progressista mundial va estar a favor de la República, fins i tot
els partits obrers i la URSS.
- Les forces conservadores (França i Regne Unit) i els governs feixistes (Itàlia i
Alemanya) veien en la insurrecció de Franco un fre a l’expansió del comunisme. El
catolicisme també es va pronunciar a favor de Franco.
- Tant els insurrectes com el govern legítim de la República van córrer a l’exterior per
tal de trobar suport.
- Els insurrectes van demanar als països feixistes ajuda militar (avions i armes).
- Els republicans van demanar ajuda a França que tenia un govern del Front Popular,
però degut a la pressió de Gran Bretanya amb la seva política de pacificació França
va crear el Comitè de No-intervenció (agost 1936) al qual es van unir 27 països.
- Les brigades internacionals, un moviment internacional de solidaritat antifeixista
van enviar més de 60.000 brigadistes per ajudar a defensar la República. Van ser
essencials les organitzacions comunistes internacionals.
El bàndol republicà: Guerra i Revolució
Un clima de revolució social
- L’aixecament feixista va provocar una crisi profunda en la societat catalana. →
resposta popular espontània contra tot i tots vinculats als insurrectes → persecució
durant les primeres set setmanes.
- 8500 morts violentes a la reraguarda catalana entre juliol i desembre 1936.
- La conformació d’un poder popular:
- Finals de juliol 1936 va sorgir una xarxa de poder popular amb els sindicats i
partits d’esquerres → reconeixement dels organismes que s’havien anat
formant des del cop militar. Els comitès locals van substituir els
ajuntaments.
- Comitè de Milícies Antifeixistes, poder revolucionari. S’encarregaven de la
formació de les columnes de milicians, de l’ordre públic i de l’organització de
la indústria i el treball.
- El govern va anunciar la dissolució de l’exèrcit i la creació de batallons de
voluntaris → milícies populars.
- La situació es va agreujar a l’agost amb el progrés constant de les tropes
feixistes → va posar en qüestió la dissolució de l’exèrcit republicà i la
capacitat de militar les milícies.
- Col·lectivitzacions i economia de guerra:
Los beneficios de comprar resúmenes en Stuvia estan en línea:
Garantiza la calidad de los comentarios
Compradores de Stuvia evaluaron más de 700.000 resúmenes. Así estas seguro que compras los mejores documentos!
Compra fácil y rápido
Puedes pagar rápidamente y en una vez con iDeal, tarjeta de crédito o con tu crédito de Stuvia. Sin tener que hacerte miembro.
Enfócate en lo más importante
Tus compañeros escriben los resúmenes. Por eso tienes la seguridad que tienes un resumen actual y confiable.
Así llegas a la conclusión rapidamente!
Preguntas frecuentes
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
100% de satisfacción garantizada: ¿Cómo funciona?
Nuestra garantía de satisfacción le asegura que siempre encontrará un documento de estudio a tu medida. Tu rellenas un formulario y nuestro equipo de atención al cliente se encarga del resto.
Who am I buying this summary from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller bheva. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy this summary for 10,49 €. You're not tied to anything after your purchase.