CRIMINALÍSTICA
TEMA 7: APLICACIONS ESTADÍSTIQUES D’INTERÈS CRIMINALÍSTIC
1. Utilitat de l’estadística a nivel judicial
Ens basem en l’estadística per arribar a conclusions i emetre informes el més objectius posibles.
L’estadística a nivel judicial la trobem com a interpretación en diferentes punts de la investigació.
La interpretació de resultats forenses es basen en estadístiques prèvies que han permès valorar la utilització de
les diferents metodologies i tècniques per arribar a conclusions concretes.
Objectivitat per una altra banda, dona a les proves una objectivitat que les expressions posible, probable, més
freqüent, més habitual… no tenen, ja que quedarien suprecridates a la interpretació de cada lector d’un informe o
conclusions.
Valoració de la incerteza l’estadística ens permet, a nivel judicial, posar valor a la incerteza, és a dir, posar un
valor que indiqui que entenem per probable, posible, el més habitual, freqüent…, i d’aquesta manera evitar
aquestes expressions imprecises.
2. En quins laboratoris s’utilitza?
- Documents, empremtes, balística, medicina, genética, etc.
- Estudis poblacionals sobre la Font de partida
Tots els laboratoris requereixen de l’estadística, per posar a punt i validar la metodlogia i les tècniques emprades, la
qual cosa permetreà emetre una conclusió objectiva.
3. Genètica poblacional
Valorem l’estadística des del punt genètic, ja que els informes que se’n deriven presenten sempre una interpretació
estadística:
- Primer per a poder valorar els resultats és necessari fer un estudi poblacional, al qual s’acostuma a anomenar
genética de poblacions, i que per si mateixa constitueix una branca de la genética.
- Es comença per esbrinar la freqüència de cada un dels al·les que podem trovar en un locus concret dins la
població
*per trovar la freqüència 1 de B 23/24= 0,9583333
Freq 2 de A 1/24=0,04166667
Freq 1 de 10 0,6666667
Freq 2 de 11 8/24 = 0,3333333
Freq 1 de 6 13/ 24= 0,54166667
Freq 2 de 9 11/ 24 = 0,4583333
Freq 1 de A 21/24= 0,875
Freq 2 de G 3/24= 0,125
3.1. Lleis de Mendel
Una de les condicions indispensables, per poder identificar a les persones i fer proves de paternitat, és que el locus
segueixi les lleis de Mendel.
Hem de tenir en compte que en aquell segle encara no es parlava ni de gens ni d’al·lels i que l’ADN tot just es
descobria i es pensava que tenia una funció estrcutural. Per tant Mendel parla de caracters quan avui es parlaría
de gens, individus purs quan avui es para d’homozigots ( tenen el mateix al·el en els 2 cromosomes) i els híbrids,
avui heterozigots ( 2 al·lels diferents en la parella de cromosomes).
Els 2 cracaters que va escollir es caracteritzen per ser dominant-recessiu, un al·lel domina l’altre i això fa que el
fenotip nos sempre impliqui un mateix genotip.
El color groc està definit per què té com a mínim un al ·lel A i en canvi el color verd será AA. En el cas de la
textura el llis tendrá com a mínim un al·lel B i el rugós será BB. Els al·lels A i B dominen sobre els al·lels a i b que
són recessius.