CFGS HIGIENE BUCODENTAL M10 UF1 Déficits nutricionals. Lípids i dislipemies Prof:
LÍPIDS
Grup heterogeni de compostos químics entre els que estan inclosos els greixos.
Són la reserva energètica més important de l’organisme. Aquesta forma d'emmagatzemar
energia és possible gràcies a la insolubilitat en aigua dels greixos i a la gran quantitat
d’energia que poden acumular. Les necessitats de greix imprescindibles són baixes.
Es classifiquen:
• Per la seva composició química:
- Complexos: si en la seva estructura conté glicerina o glicerol i àcids grassos
- Simples: si en la seva estructura no hi ha àcids grassos
• Per les seves característiques físiques:
- Olis: si es mantenen líquids a temperatura ambient.
- Greixos: si es mantenen en estat sòlid a temperatura ambient
• Per les seves funcions:
- Estructurals: quan formen part de la membrana de la cèl·lula
- De magatzem: quan són la reserva energètica
Des del punt de vista nutricional i de magatzem energètic els lípids més importants són: els
triglicèrids, el colesterol i els fosfolípids.
TRIGLICÈRIDS
Formen part dels greixos que ingerim i dels que emmagatzemem. Estan formats per una
molècula de glicerina o glicerol, que és un glúcid de tres carbonis (que es pot utilitzar per
regenerar la glucosa quan es trenca la molècula de triglicèrid), a cada carboni hi va lligat un
àcid gras en forma de cadena. Quan els tres àcids grassos són iguals s’anomenen
triglicèrids simples, si són diferents triglicèrids mixtos. Els triglicèrids naturals són una
barreja de simples i mixtos.
Són el vehicle de vitamines liposolubles ( A,D,E,K) i d’àcids grassos essencials (linoleic i
linolènic). Quan és necessari són els precursors de fosfolípids i colesterol. Es separen per
acció de la lipasa, que els va separant un a un fins deixar lliure el glicerol. L’estructura dels
triglicèrids és la més adequada per emmagatzemar energia pel poc volum que ocupen ja
que no necessiten aigua per guardar-los
Els àcids grassos són cadenes hidrocarbonatades de entre 4 i 22 àtoms de carboni
( sempre parells) acabades en un grup carboxil -COOH. Els més abundants són els de 16 i
18 carbonis.
• Els àcids grassos saturats estan formats per cadenes llargues sense dobles enllaços pel
que són grasses sòlides i el seu punt de fusió més alt que els que tenen un o més dobles
enllaços. es troben en els greixos d’origen animal però també hi ha grasses d’origen vegetal
que els tenen En els greixos saturats predominen l’esteàric, el palmític i el làuric.
• Els àcids grassos insaturats tenen un o més enllaços dobles en la seva cadena. Els dobles
enllaços dels àcids grassos insaturats naturals es troben en configuració cis, com el cas de
l’olèic i el linolèic.
Els àcids grassos amb configuració trans no tenen les mateixes característiques que les cis.
L’organisme és capaç d’utilitzar-los però de forma molt més lenta, això és important en el
múscul cardíac sobre tot en situació d’estrès amb freqüència cardíaca alta. També es poden
acumular al teixit adipós, al cervell, etc. Els coneixements que tenim són escassos però es
recomana prudència amb el seu us.
, • Àcids grassos poliinsaturats o essencials: Tenen diversos dobles enllaços i es diuen
essencials perquè el nostre cos és incapaç de sintetitzar-los i forçosament s’han de obtenir
en la dieta : linoleic (ὠ6), linolènic (ὠ3) i araquidònic (que es pot obtenir del linoleic).
El linolènic i la resta d’ὠ3 es troben quasi exclusivament en els peixos blaus. El linoleic, i en
general els ὠ6, es troben en els olis de gira-sol, blat de moro, soja, cacauet i germen de
blat.
Els àcids grassos essencials són precursors de les prostaglandines que intervenen en la
resposta inflamatòria, en la coagulació i en la contracció de l’úter i l’intestí, en els
tromboxans produïts per les plaquetes que intervenen en la formació del coàgul, i els
leucotriens (senyals biològiques que en excés produeixen atacs asmàtics).
La manca d’àcids grassos essencials produeix retard en el creixement dels nens, dermatitis,
parestèsies, debilitat, dificultat o impossibilitat de caminar, visió borrosa, etc.
Els àcids grassos essencials són necessaris per esterificar el colesterol, possibilitant el
transport del colesterol a l’interior cel·lular en forma de lipoproteïnes de baixa densitat.
També formen part de molts dels fosfolípids de les membranes.
• Àcids grassos mono insaturats, el més important per nosaltres es l’oleic
Té efectes beneficiosos sobre el nivell de colesterol, disminuint els nivells de colesterol total
augmentant els nivells de lipoproteïnes d’alt pes molecular HDL, disminuint la pressió
arterial i millorant la funció gàstrica, pancreàtica, biliar i intestinal.
COLESTEROL
Té una estructura complexa formada per quatre anells i una cadena carbonatada. Està
present en els aliments d’origen animal, també en alguns d’origen vegetal.
El colesterol pot ser exogen si l’ingerim amb la dieta o endogen si el produeixen les nostres
cèl·lules. Un adult sa absorbeix 80mg de colesterol mentre que el fetge en sintetitza uns
720mg; si es consumeix més colesterol es posa en marxa un sistema de retroalimentació de
manera que s’inhibeix la síntesi hepàtica.
És el precursor de molècules importants com els àcids biliars que emulsionen els greixos de
la dieta per que actuïn les lipases digestives. També d’hormones asteroïdees com
estrògens, andrògens, gestàgens o corticoides, així com de la vitamina D.
FOSFOLÍPIDS
No en parlarem ja que la majoria de cèl·lules del nostre organisme són capaces de
sintetizar-los, sobretot les hepàtiques. No depenen de la dieta i per tant no es pot parlar de
dèficit o excés de fosfolípids.
METABOLISME LIPÍDIC. LIPOPROTEÏNES
Els lípids són els nutrients més ben aprofitats, s’absorbeixen un 96% dels ingerits. Les
cèl·lules utilitzen l’energia obtinguda en els greixos de la dieta, els de reserva o la que
sintetitzen alguns òrgans com el fetge, que converteix l’excés d’ hidrats de carboni en
greixos.
La seva absorció requereix l’acció de diversos òrgans i passa per diferents fases:
!Fase luminal
La lipasa salival comença certa hidròlisi sobre els greixos. En l’estómac es produeix
l’emulsió dels lípids amb aigua, especialment important per la hidròlisi intestinal posterior.
Els greixos amb els sucs gàstric i altres elements formen el quim que al entrar en el duodè
estimulen l’alliberament d’hormones gastrointestinals, que alhora estimulen la secreció biliar
i pancreàtica i retenen els greixos per facilitar la seva absorció.
Les sals biliars sintetitzades al fetge a partir de colesterol surten a l’intestí prim quan hi ha
greixos.