ONA SANMARTÍ MORFOLOGIA I (histologia)
1r VETERINARIA UAB
TEMA 1: TEIXIT EPITELIAL
1.INTRODUCCIÓ
Un epiteli és una làmina de cèl cohesionades que conjuntament fan una funció determinada,
revesteixen superfícies corporals, i formen les unitats funcionals de les glàndules.
De l’ectoderma ve l’epiteli de superfícies externes (ex: epidermis), de l’endoderm ve l’epiteli
de superfícies internes (ex: aparell digestiu i respiratori), i del mesoderm venen els epitelis del
peritoneu/pleura/pericardi (membranes seroses) amb cèl mesotelials i els epitelis de
revestiment intern del sistema cardiovascular (cèl endotelials = endoteli).
Com a característiques generals dels epitelis podem trobar que:
• Delimita les superfícies corporals, cavitats, i tubs de l’organisme, i actuen com
superfície de contacte entre distints compartiments (formen barreres).
• Conté cèl relacionades estructural i/o funcionalment.
• Presenten morfologia polièdrica (hi ha alguna excepció).
• Hi ha ↑densitat cèl (⇒ poca matriu extracel·lular/MEC) i unions cel·lulars (cares laterals).
• Làmines primes ⇒ Ø vasos = Depenen de difusió O2 i metabòlits de teixit connectiu.
• Polaritat cel·lular = Una cara de les cèl està en un medi/compartiment (cara apical), i
l’altra cara està al teixit subjacent (cara basal).
2.CLASSIFICACIÓ GENERAL
Els epitelis de revestiment delimiten (pavimenten) superfícies internes i externes de tubs,
cavitats, etc... A més, aquest tipus d’epiteli no és excloent amb el glandular (poden estar junts
a la vegada). Els epitelis glandulars són cèl especialitzades en elaborar i secretar substàncies,
que s’originen durant el desenvolupament embrionari a partir d’un epiteli de revestiment i
donen lloc a 2 tipus de glàndules: Les exocrines (producte de secreció alliberat a superfície
epitelial) i les endocrines
(producte de secreció alliberat
a la sang/medi intern).
1
,ONA SANMARTÍ MORFOLOGIA I (histologia)
1r VETERINARIA UAB
Els epitelis es poden classificar segons la forma de la cèl (polièdrica):
• Plana (escatosa)
• Cúbica
• Cilíndrica
I també segons la q. de capes:
• Simple (1 única capa de cèl)
• Estratificat (varies capes/estrats)
• Pseudoestratificat (1 capa de cèl de diferents altures)
2.1.FUNCIONS EPITELIALS
La morfologia de les cèl epitelials i el seu conjunt està adaptat a funcions de protecció,
secreció, absorció, transport, funcions especials (epiteli olfactori, reproducció, etc), etc...
2.1.1.Funció de protecció (epiteli estratificat pla queratinitzat)
Protegeix de danys mecànics, infeccions bacterianes,
dessecació (deshidratació)(gràcies a la queratina),
radiacions (gràcies a la melanina), es a dir, actua de barrera
de defensa innata. Es localitza a l’epidermis i la pell, conté
queratinòcits i melanòcits (pigment marró). Les cèl de
l’estrat superficial formen l’estrat corni, amb cèl que es van
queratinitzat i moren, i es van escatant amb la fricció.
2.1.2.Funció de secreció i protecció (epiteli simple cilíndric de pol mucós tancat)
Les seves cèl secreten moc per protegir els propis òrgans de les
secrecions àcides (HCl) produïdes per les glàndules gàstriques. Es
pot localitzar a la regió glandular de l’estòmac. Aquest epiteli és
de revestiment i glandular a la vegada.
2.1.3.Funció d’absorció (epiteli simple cilíndric amb microvellositats i cèl caliciformes)
Les cèl epitelials amb funció d’absorció (enteròcits) tenen
microvellositats a la cara apical del citoplasma per ↑Δ la
superfície d’absorció. Hi ha altres cèl caliciformes
intercalades en l’epiteli, les quals secreten moc per protegir
i facilitar el trànsit intestinal. Es pot localitzar a l’intestí prim.
2
,ONA SANMARTÍ MORFOLOGIA I (histologia)
1r VETERINARIA UAB
2.1.4.Funció de transport i secreció (epiteli pseudoestratificat cilíndric ciliat amb cèl caliciformes)
Les cèl cilíndriques tenen cilis amb motilitat pròpia, i que
desplacen/transporten el moc/fluid per la superfície epitelial.
També hi ha cèl caliciformes secretores de moc. Al moc queden
atrapades micropartícules de l’aire inspirat, i amb el moviments
ciliars cap a l’orofaringe treiem aquest moc pq les partícules no
arribin als alvèols. Es pot localitzar a les vies respiratòries superiors.
2.1.5.Funció d’intercanvi (epiteli simple pla)
Les cèl tenen molt poca massa citoplasmàtica per facilitar
l’intercanvi i transport de substàncies i gasos desde la sang a les
cèl somàtiques. Es pot localitzar a les cèl endotelials del
revestiment intern del sistema cardiovascular (cor, vasos sanguinis i limfàtics), o en forma de
pneumòcits com a revestiment dels alvèols pulmonars.
2.1.6.Funcions especials
L’epiteli olfactori localitzat a la cavitat nasal té funció
sensorial, i pot contenir cèl neuroectodèrmiques, receptors sensorials, etc...
L’epiteli de les gònades té funcions com per exemple formar
espermatogonis i spm, i pot contenir tub seminífer (testicle),
fol·licles ovàrics, etc...
3.POLARITAT CEL·LULAR
L’epiteli delimita 2 compartiments, per tant la
cèl té un pol basal (connecta amb membrana
basal i el teixit subjacent) i un pol apical/luminal
(contacta amb la superfície que revesteix).
3.1.Especialització pol apical/luminal
El pol apical està en contacte amb el medi extern/intern, i pot tenir diferenciacions o
especialitzacions (microvellositats, estereocilis, cilis) que determinen la funció de la cèl. Els
orgànuls solen disposar-se de manera semblant a totes les cèl epitelials. A la part apical hi
solem trobar cilis, microvellositats, mitocondris, i AG. A la part centro-basal hi torbem el nucli. I
al pol basal hi torbem mitocondris i invaginacions que adherència a la membrana basal.
3
, ONA SANMARTÍ MORFOLOGIA I (histologia)
1r VETERINARIA UAB
Microvellositats:
• Prolongacions citoplasmàtiques homogènies en longitud i amb
alta densitat.
• Funció = Incrementar superfície d’absorció.
• Localització = Intestí prim, tubs contorts proximals nefró, etc...
• Estructura = Filaments d’actina a l’interior, associats a filaments intermedis, i espectrina.
• Al microscopi òptic s’observen en ribet en raspall o microvilli.
• Es pot utilitzar tinció de PAS per observar-les millor.
• Si en un epiteli simple cúbic observem ribet en raspall ⇒ Microvellositats.
Cilis:
• Prolongacions citoplasmàtiques llargues i disperses, amb
motilitat pròpia.
• Funció = Mobilitzar i transportar per la superfície epitelial líquids,
moc, cèl, etc...
• Localització = Vies respiratòries, oviducte, etc...
• Estructura interna = Doblets de microtúbuls en disposició 9+ 2 concèntrics.
Estereocilis:
• Prolongacions citoplasmàtiques llargues, irregulars,
ramificades, presenten menor densitat, tenen aspecte de
plomall, i no tenen motilitat.
• Funció = Incrementar la superfície d’absorció i secreció.
• Localització = Epidídim i conducte deferent (tracte reproductor ♂).
• Estructura = Igual que microvellositats.
3.2.Unions cel·lulars (cares laterals)
Les cares laterals fan contacte entre les diferents cèl epitelials mitjançant unions cel·lulars i
molècules d’adhesió, les quals permeten fer funció conjunta de les cèl epitelials, ja que és
important transmetre’s l’info entre elles i mantenir-se cohesionades.
Les unions cel·lulars són estructures simètriques entre cèl disposades ordenadament de pol
apical a basal, i estableixen complexos d’unió. Proporcionen estabilitat i regulen la via
paracel·lular de transport. A més, els complexos d’unió poden anar acompanyats de
molècules d’adhesió cel·lular (CAM) i integrines.
4