Examen Biologia: Tema 5
1-. Els processos digestius
La nutrició és el conjunt de processos relacionats amb la captació de subtàncies de l’exterior i
la transformació i utilització posterior, és de tipus heteròtrofa.
Hi trobem dos “tipus” de nutricions, en els animals senzills (porífers i cnidaris) la nutrició no
requereix de estructures espezialitzades, perquè totes les cèl·lules de l’ànimal tenen contacte
amb el medi que els envolta. En el animals complexos es duen a terme diversos processos
relacionats amb la nutrició: digestió, respiració, transport, metabolisme i excreció. Per fer-ho
disposen d’aparells i sistemes especialitzats, i els que destaquen són: el respiratori, el
circulatori, el excretor i el digestiu.
1.2-. Òrgans i processos digestius en porífers i cnidaris
En els porífers i cnidaris en realitat no es pot parlard’un aparell digestiu pròpiament dit, sinó de
sistemes de captació d’aliment i incorporació directa.
2-. L’aparell digestiu dels invertebrats
2.1-. Òrgans i processos digestius en Platihelmints
Tenen un tub digestiu cec. A través de la farien te, l’aliment arriba a un tub cec i molt ramificat,
revestit per cèl·lules que fan una digestió intracel·lular. Per tant, la digestió dels platihelmints és
mixta.
2.2-. Òrgans i processos digestius en anèl·lids
Tub digestiu regionalitzat: l’aliment passa per un tub dividit en diferents parts, on es dirigeix i
s’abrosebeix. La digestió, per tant, és extracel·lular. En el cuc de terra aquestes parts són: boca,
faringe musculosa, esòfag, pap, pedrer, intestí i anus.
2.3-. Òrgans i processos digestius en mol·luscs
Boca. La ràdula, un òrgans raspador, hi facilita l’entrada de l’aliment. Els cefàlopodes (pops i
sipies) tenen, a més, mandíbules còrnies per triturar l’aliment. Els bivalves no tenen ràdula i
mitjançant uns cilis duen l’aliment cap a la boca.
Faringe. Hi desemboquen les glàndules salivals.
Esòfag. Els cilis afavoreixen que l’aliment s’avanci fins a l’estómac.
Hetatopàncrees. Glàndula annexa que aboca enzims disgestius a l’estómac.
Intestí. L’estómac comunica amb aquesta part final del tub digestiu, que acaba a l’anus.
1
, Estómacs. Òrgan voluminós que està connectat amb l’hepatopàncrees.
2.4-. Òrgans i processos digestius en artròpodes
Boca. Obertura proveïda d’apèndixs bucals per capturar i ingerir l’aliment. Compta amb unes
glandules salivals associades, excepte en alguns insectes, proveïts d’unes glàndules labials que
no secreten saliva.
Faringe. Comunica la boca amb l’esòfag. En els insectes es troba a l’interior de la cavitat bucal.
En els aràcnid s, és musculosa.
Esòfag. En miriàpodes i en la majoria dels insectes presenta dues dilatacions: pap (com a
magatzem) i pedrer (per triturar).
Estómac. En insectes i aràcnids presenta uns sacs cecs amb funcions digestives i d’absorció.
En crustacis està dividit en dues estructures: sac cardíac (amb funció mastegadora) i sac pilòric
(amb funcions digestives), en què sòbre un hepatopàncrees voluminós.
Intestí. Part final del tub digestiu en la qual diferents glàndules Aboquen el contingut enzimàtic.
Acaba a l’anus.
2.5-. Òrgans i processos digestius en equinoderms
Boca. Aquesta obertura està en posició central. En els eriçons hi ha un complex aparell
mastegador anomenat llanterna d’Aristòtil.
Esòfag. Boca i estómac es comuniquen per aquest tub curt.
Estómac. En les estrelles de mar, aquesta cavitat penetra als braços i forma els cecs pilòrics.
Intestí. Aquesta part final del tub digestiu acaba a l’anus, en posició dorsal.
3-. L’aparell digestiu dels vertebrats
En els vertebrats, l’evolució de l’aparell digestiu presenta una complexitat superior i l’existència
d’òrgans més especialitzats.
1-. El desenvolupament de la capa muscular del tub digestiu, que impulsa l’aliment amb
moviments peristàlics.
2-. L’apparició del control hormonal de la digestió.
3-. L’aparició d’anells musculars, anomenats esfínters, que controlen el pas de l’aliment d’unes
zones a les altres.
4-. L’elongació i el plega esment del tub digestiu, que incrementen la superfície d’absorció.
2
