Dret Constitucional II
Roser Moreno Martinez
curs 2021/2022
Estat de dret:
ESTAT: estat de dret, sobirania popular,separació de poders,
principi de legalitat (primacia de la llei,la llei s’aplica per a
tots i de forma igual, no com en l’antic règim.), carta de drets i
un sistema de garanties. L’estat de dret és el que compleix les
condicions anteriors.
VALORS: llibertat participació (sufragi censatari), llibertat
negativa (l’estat no ha d’intervindre en res), l’estat lliberal de
drets serà mínim intervencionista, igualtat formal (tots son
iguals
davant la llei).
DRETS: drets de primera generació (drets civils i drets polítics,
que demanen obligacions negatives de no interferència)
Tots aquests drets afavoreixen a la classe burguesa. Són els
valors que ells posen en práctica i positivitzen.
Antecedents dels drets: procés de lluita entre el poder i els
ciutadans.
No són declaracions de drets: carta magna, habeas corpus, bill of
rights.
Quan apareixen els drets fonamentals? Quan es fan text positiu i
el ciutadà és titular i si se’ls vulnera pot anar als tribunals.
Tot açò apareix amb la modernitat, amb la constitució francesa i
americana. Ahí están les primeres declaracions de drets i
constitucions.
Eixes revolucions passades (rev. Francesa, independencia ee,uu,
revolució americana) acaben amb el vell règim i donen pas al nou
règim, que es caracteritza per aparèixer l’estat de dret.
Abans d’ací encara no es pot parlar de drets fonamentals, pero ara
sí. Els valors que ostenta l’estat de dret han sigut objecte d’una
evolució. El primer estat de dret és el que es consolida en la
rev. Francesa i s’anomena ESTAT LIBERAL DE DRET. Triomf de la
classe burguesa en la rev. Francesa, i d’ací apareixen les
primeres constitucions liberals. Estem en una societat
,preindustrial, però amb els avanços desapareixen els gremis i la
producció artesanal i
s'aconsegueixen noves tecnologies. És a dir, apareix la revolució
industrial: la forma de treballar en cadena a les fàbriques amb
condicions laborals lamentables i una situació d’explotació i
alienació, vivien en llocs que no tenien les mínimes condicions.
En un moment determinat les persones prenen conciencia de classe,
s’adonen que són una classe social, apareix així la classe
proletaria, que reivindicará millores perque la llibertat
participació que esta reduida a la classe burgesa s’estenga també
a ells i passem a un sufragi universal. Ara apareixen els partits
de massa. Hi haurà partits de classe burgesa, partits proletaris.
Els proletaris demanen que les seues condicions es milloren, i
això produirà una transformació. Aquest estat liberal de dret
passarà a ser un ESTAT SOCIAL DE DRET, amb aquesta llibertat
participació i a aquesta llibertat negativa, se li suma una nova
dimensió, que és la llibertat POSITIVA, i a la igualtat formal se
li suma la igualtat
MATERIAL.
S’ha de lluitar contra les desigualtats. Tots els ciutadans han de
tindre un mínim, tindre garantida la procura existencial. Poder
ser un ciutadà actiu.
Açò donarà lloc als drets de segona generació, que són els drets
socials. Aquests drets demanaran de l’estat obligacions positives.
Ja no serà un estat mínim, sinò un estat intervencionista.
si a l’examen pregunta ESTAT, VALORS I DRET s’ha d’explicar aquest
esquema:
Estat lliberal De dret (minim intervencionista):
- Llibertat de Participació
- llibertat negativa (l’estat no ha d’intervindre per a res en
la vida dels ciutadans)
- Igualtat formal.
- Drets 1a generació (civils, polítics) i obligacions
negatives (l’estat no intervé en res).
Estat social dret (intervencionista):
- Llibertat positiva
- igualtat material
- drets de 2a generació (socials, civils i polítics)i
obligacions positives.
- Ací també continuen els drets civils i polítics, però
s’afegeixen els drets socials. Solidaritat merament grupal.
,(EN UN FUTUR)Estat solidari de dret
- solidaritat, valor que se li sumaria a la resta
- 3a generació (drets i deures, els anteriors continuen però
ara sorgirien uns drets i uns deures. En la CE serien els
principis rectors, que “orienten” cap a on ha d’anar la
política)
Molts parlen de l’actual fallida de l’estat social, i que s’han
tornat a concepcions neoliberals.
Orientar bé els fons econòmics en un futur:
Estat solidari de dret (pot aparèixer en un futur): se li sumen
als drets anteriors la solidaritat. Drets de tercera generació
(drets i deures). Eliminarà les borses de marginació, perquè tots
formen part de la societat. Dret al medi ambient adequat....
Com es plasmen aquests drets a la Constitució?
Títol primer CE. Art. 14 igualtat merament formal, no obstant,
caldria reformar el 9.2 per obtindre una igualtat material.
Obligació del poder públic per afavorir les condicions per a la
participació social, és a dir, la procura existencial-Vol garantir
a les persones els mitjans per a subsistir.
Art. 16 dret a la vida, llibertat ideologica…
A la secció primera de la CE trobem els drets fonamentals, que són
drets lliberals. Sols ací pots fer recurs d’empara. A la secció
segona de la CE, trobem uns drets no fonamentals, es tracta dels
drets socials. Amb la incorporacio del dret social, el dret
liberal es delimita en benefici de la societat. Per exemple,
delimita la propietat, cosa que en l’época lliberal era impensable
la delimitació de la propietat. Al capítol tercer de la secció
segona, trobrem principis rectors, que no són drets dels
ciutadans. Art. 53
Internacionalització dels drets.
Els drets es reflecteixen en les diferents constitucions malgrat
que la comunitat s’adona que no és suficient que els Estats
reconeguen en les seues constitucions els drets i les garanties.
Consideren que el tema dels drets i llibertats afecten a tota la
comunitat internacional. Aquesta reflexió es fa especialment
després de la 2a Guerra Mundial, on els països enfrontats arriben
a la conclusió que es deuen crear mecanismes per a resoldre els
conflictes amb el diàleg i negociant, sense recòrrer a les armes.
, Es crearen mecanismes per a dialogar i resoldre pacíficament els
conflictes; a més, es va fer evident la necessitat de crear
mecanismes internacionals de protecció dels drets humans, ja que
els drets fonamentals no són una qüestió que ha de quedar en mans
dels Estats, com una qüestió interna, sinò que afecta a tota la
comunitat internacional, i s’han d’assegurar els drets a escala
mundial.
Naix així en primer lloc la ONU i la declaració universal dels
drets humans (1948). A partir d’aquesta declaració universal, en
el si de les nacions unides s’han aprovat una serie de tractats
amb la finalitat de que els països adquiriren el compromís de
fer-los efectius.
Els pactes crearen una sèrie de mecanismes per a garantir uns
drets, però són mecanismes molt febles. Al costat d’aquesta
organització de caràcter mundial, als diferents continents
comencen a aparèixer sistemes internacionals de protecció dels
drets humans. P.ex: en América s’aprova la carta americana de
drets humans a l’any 1969 que en el seu si te la cort
interamericana de drets humans, a la qual poden acudir les
víctimes d’una vulneració de drets fonamentals en última
instància.
En Àfrica s’aprova la carta africana dels drets humans i també
existeix la cort africana de drets.
A Europa tenim dos institucions internacionals: el Consell
d’Europa
i la Unió Europea. El primer és el reflex de la visió que tenen
grans personalitats europees d’una Europa on els drets humans
siguin efectius i es respecten sempre. Al costat d’açò, es va
crear una altra organització supranacional, la UE, que té l’origen
en la CECA, la qual dona pas a un mercat comú i, després es va
convertir en la CEE per a finalment, ser coneguda com la UE.
Aquesta és la xicoteta Europa, de la economia i dels mercaders.
Ací no es parla de drets humans, sinò de la lliure circulació de
mercaderies, dels preus de l’agricultura, la pesca, el carbó... La
UE està formada per 27 membres.
Al Consell d’Europa, en canvi, en són molts més. En el si del
consell de europa es volen fer realitat els drets humans. A l’any
50 s’aprova el conveni europeu de drets humans CEDH, el qual creà
un tribunal al que poden acudir les persones víctimes de la
vulneració d’un dret fonamental. Es crea el tribunal europeu de
drets humans.
