Dret Constitucional II 2n quatri
Tema 6:
Dret a la tutela judicial, art 24 CE.
En funció d’allò que ens ocòrrega anirem a un lloc o un altre (advocat, policia…) això ve
definit per la qüestió de que els ciutadans no poden elegir qualsevol jutge ni qualsevol jutjat.
L’art 24.2 diu que només es tindrà accés al jutge ordinari predeterminat per la llei. Això té en
compte la perfilació d’aquest dret. Requisit de la judicialitat, l’òrgan al que s’accedirà formarà
part del Poder Judicial. El jutge al que accedirem formarà part d’aquest Poder Judicial, siga
un òrgan unipersonal o col.legiat.
La segona característica és el caràcter ordinari de l’òrgan judicial, la tutela judicial s’exerceix
per la jurisdicció ordinaria que correspon al Poder Judicial; el que volem evitar amb aquest
caràcter ordinari és que l’Administració de Justícia corresponga al TC i la prohibició dels
tribunals d’excepció, és a dir, els tribunals estan ja prèviament determinats abans de que
nosaltres acudim a ells. TC atén aquelles qüestions que tenen a vore amb la CE, fins i tot,
quan parlem del recurs d’empara, primer hem d’anar als tribunals ordinaris, a l’empara
ordinari, i per evitar el tribunal d’excepció, tribunals ad hoc per conèixer una causa concreta.
En la jurisdicció militar sí que hi han tribunals ad hoc.
La tercera característica és la predeterminació del jutge ordinari, per a garantir la
imparcialitat del jutge (no podem triar jutge), en funció del repartiment de les causes et toca
un jutge o un altre. La llei ha de determinar i concretar el jutge de manera prèvia encarregat
del cas, s’evita que un individu opte pel jutge que més li convinga. La llei persegueix que el
jutge o tribunal siga designat prèviament, que la designació tinga caràcter general i no amb
caràcter concret i que la determinació conste en una llei formal que emane del parlament,
que seria la Llei Orgànica del Poder Judicial que estableix la reglamentació de l’estructura
judicial a Espanya.
No podem decidir quin jutge ens ha de jutjar.
Si estudiem el cas de la AN (Madrid), és diferent de la resta, abasta totes les CCAA,
aleshores està controvenint el ppi d’allà on es cometa el delicte i podem conèixer els jutges,
sabrem quin ens tocarà. A.N investiga causes que tenen a vore amb el terrorisme. Podriem
pensar que contravé algun dels principis, però com que també ve establerta per una llei
formal superior, en veritat no ho faria. És una excepció a la resta de tribunals. Altra excepció
del TS.
Aforat: det persones d’Espanya (familia reial, diputats, alcaldes…) quan cometen algún
delicte, acudiran davant del TSJCV en València o davant el TS, no passarien pel Tribunal
ordinari. Amb això, avui en dia no s’entén perque tenen aquests privilegis. Açò s’explica en
la transició, per a que no siguen acusats per qualsevol jutge no imparcial, s’eliminava la
possibilitat de que caiguen en qualsevol jutjat d’Espanya, sinò pel TS, que són jutges més
preparats. També provocaria un problema a les Corts Generals (un vot menys per exemple).
,Els membres del TS són elegits en bona mesura pels partits polítics i tindran en
consideració això a l’hora de jutjar a un determinat membre d’un partit polític.
L’accés al s.judicial: la tutela judicial s’ha d’entendre com l’accés al tribunal de justícia per
conseguir l’empara al nostre dret legítim. S’ha d’eliminar qualsevol forma de restricció a la
justícia. El 24.1 empara l’accés a la justícia. Aquest dº té conseqüències que es sintetitzen
sobre tot en el principi pro actione bliga als jutges en cas d’algun problema x a inici o
continuació del procés intentaran els jutges eliminar eixos problemes x a que els problemes
continuen, tots tenim dret a l’accio de la justicia. (audi 25)
L’art 24.1 “totes les persones tenen dret”-> dº universal -> estrangers i espanyols, persones
físiques i jurídiques.
Totes les persones que tenen capacitat x a ser part d’un procés, açò s’enten x a processos
judicials iniciats de manera q en un moment es puguen sumar altres persones capaces que
tenen un interés legítim en eixe procés.
Ppi pro actione obliga al jutge a iniciar el procés removent problemes que puguen haver. Dº
a la inadmissió de la demanda, es pot inadmetre la demanda x part del jutge, el dº a
l’obtenció d’una resolució que resolga allò que demanem. Només serà exercible el dº x les
vies processals oportunes. Si açò no es fa correctament és possible la inadmissió de la
demanda, quan no es compleixen els (audi 32 dia 7 febrer) o allò que es demana te a vore
en qüestions extra jurídiques.
La inadmissió a la demanda no va en contra del dº a la tutela judicial si es donen una sèrie
de requisits que ha fixat el TC:
- causa inadmissió prevista en llei.
- efecte inadmissió proporcionat amb la (...) exigida
- respecte al contingut essencial de la tutela judicial.
- motivar resolució de la inadmissió.
- interpretar de la forma + favorable a l’efectivitat del dº, s’ha d’evitar ser massa
rigorós i formalista x no privar al titular del seu dº.
Si no admeten demanda i considerem que no s’ha fet correctament, podem anar davant del
tc mitjançant un recurs d’empara.
Una volta inicat el prcés judicial tmb tenim dº, en aquesta fase tenim el dº a no patir
indefensió. Això suposa l’oportunitat de les parts de defensar la seua posició i un mandat
tant al legislador com al jutge que consisteix en promoure la defensa mitjançant la
contradicció (obligació d’establir i realitzar els emplaçaments personals de totes aquelles
persones q puguen vore’s afectades en el procés). X a q hi hatja defensió ha d’haver
contradicció (parts enfrontades), i x aixo el jutge ha de comunicar als afectats que s’esta
portant a terme el procés, si volen formar part del procés. PPi de contradicció.
provar innocència o culpabilitat x donar veracitat a allò que defensem en el procés. Art
24.2CE. nomes son alegables les proves considerades “pertinents”, que tenen a vore amb
un fet que requerisca ser provat, i relació amb l’objecte del procés. Pertinença seria sinònim
de legitimitat i rellevància de la prova. La prova ha de ser jurídicament admissile i que facilite
,els fets q resulten determinants x a la decisió judicial. La prova haurà de ser motivada i
raónable. El jutge haurà d’admetre si acompleix els requisits, xq sinò haurà de fer una
resolució motivada.
TC: nomes es produiex indefensió xl q fa a la qüestio provatòria i es denega prova de forma
arbitròria i irraonable l’admissió i quan siga determinant per a la sentencia.
Les proves obtingudes sense violar altres dº. Possibilitat jutge de forma excepcional admeta
prova en un judici x una teoria de conexió de l’antijuricitat x la qual pot introduir una
excepció a l’admissibilitat de la prova sempre q la violacio del dº no siga molt greu i la prova
siga molt molt important x a la resolució del procés.
dº assistència lletrada: assegurar una minima igualtat entre les parts i q el procés s’ajuste
tècnicament a les normes judicials. No pot dependre de la situació econòmica de la part. Art
119CE la justicia serà gratuïta quan ho diu la llei i quan no hi han recursos suficients
(demostrar). Àmbit penal, la justicia pot ser gratuïta x a tots xq s’enten q les repercussions q
pot tenir x a qualsevol persona l’àmbit penal son molt greus, aleshores, si 1 persona, enca q
tinga diners, si no designa advocat, admin de justicia el designa d’ofici.
dº finalització del procés amb resolució judicial q determine qi te la raó i les conseq:
resolució motivada. no tenim dº a que ens donen la raó, xo si a que emeta una sentència on
explique allò que considere.
Davant d’aquesta sentència podrem presentar un recurs sempre i quan estiga previst el dº
al recurs. El penal sempre, pero no tots els àmbits tenen eixe dº.
TC no dº incondicionat a recòrre a una 2a instància. Només quan la llei ho establisca, la
sentència diu si hi ha possibilitat de recurs. Si es denega de forma injustificada, tmb es
vulnera el dº tutela judicial efectiva.
Final de procés i sentencia ens reconeix el dº a la intangencibilitat de la sentència ferma, en
un temps determinat eixa sentència serà ferma i ja no es podrà presentar un recurs x a una
seguretat jurídica. Les sentències fermes no es poden modificar ni recòrrer. Eixa possibilitat
de fermesa assegura el compliment de la resolució judicial i comporta l’execució efectiva de
la resolució judicial. L’execució de la sentència ferma també es pot demanar. La falta
d’execució de sentència ferma tmb vulnera un dº.
dº art 24.2 CE a no tindre dilacions indegudes: tot el procés no s’allargue + de lo habitual o
de lo que seria normal en eixe cas. açò no vol dir que la justícia tinga que ser ràpida, sino
que es compararia el procés en altres similars d’altres jutjats. Si la justícia es massa lenta el
resultat es que no ens acaba beneficiant la justicia.
El proces o causa s’ha de resoldre en un termini raonable. Estara en funció de la
complexitat del proces, de l’actitut dels litigants, o diligència del jutge. Si conseguim
provar-ho tenim dº a un resarciment econòmic xq la admin de justicia no ha sigut capaç de
tutelar el nostre dº.
, Aquestes serien les garanties del rpocés de forma general, pero el procés penal es un poc
diferent i te unes garanties superiors q venen establertes en el 24.2CE. Proteccions més
amples en l’àmbit penal: en l’inici del procés penal l’acusat te dº a ser informat de l’acusació
presentada (finalitat de conseguir coneixer condicio processal del acusat i ser informat quins
fets sostén l’acusació i la qualificació jurídica dels fets), garanties molt importants ja q si no
se fan en una 1a instancia podrien portar a la nulitat del procés; TC diu q si el condemnat
recòrre la decisió judicial, la nova resolució no pot incrementar la pena (si l’altre és el qui
recòrre, si que es pot establir una pena + greu); si persona = absolta i l’altra persona
recòrre, s’ha de repetir el judici x a condemnar, s’ha de tornar a escoltar a l’acusat, a repetir
el procediment; en el proces l’acusat te dº a no confesar-se culpable i a no declarat contra si
mateix; publicitat del proces art 120.1CE, del judici, hi han excepcions en q el jutge pot
decidir que eixe judici es fa a porta tancada i no deixar entrar a ningu, i tmb pot fer-ho amb
l’expedient, amb el sumari, per a investigar sense interferències, són excepcions motivades.
Àmbit penal la nota + important es l’oralitat, tot es fa de manera oral, presentacio de proves,
preguntes… PPi de inmediació i de concentració 8audi 1h i 19. En el proces n’hi ha altra
qüestió q es la pressumpció d’innocència fins al final, q la resolució judicial declarara o no
culpable a la persona. l’acusació és qui ha de demostrar que la persona acusada és
culpable, ha de tenir proves x a acusar al processat (proves de càrrec que són molt clares i
proves indiciaries, d’indicis, que analitzades en conjunt poden determinar la culpabilitat).
21/2/2022
Tenint en compte la trascendència dels béns i dels drets que estaven implicats en el procés
penal, el constituent establia de forma expressa una protecció complementària o
suplementaria a la tutela judicial en aquest ordre en concret, una tutela superior a la dels
altres órgans jurisdiccionals. El procés o órgan jurisdiccional gaudeix d’unes garanties
comunes als altres ordres, i a més, les garanties afegides (complementàries o
suplementaries). Aquestes garanties específiques es corresponen en el compliment de dos
aspectes: l’aspecte subjectiu i l’aspecte objectiu.
L’aspecte subjectiu seria conèixer la condició processal de l’acusat, és dir, conèixer la
persona implicada que està sent acusada. L’aspecte objectiu ser informat dels fets que
sostenen eixa acusació i de la qualificació jurídica que mereixen. És a dir, vosté està
acusada per aquestes proves i està acusada per homicidi.
Aquest principi és el principi acusatòri, ha d’existir el jutge, la persona que acusa i l’acusat.
Per això tenim en la vessant penal, jutjats de 1a instància i d’instrucció, els d’instrucció
instrueixen els fets, és la 1a fase, la d’investigar. En l’ordre jurisdiccional penal, la càrrega
de la prova és sobre la part que acusa, el que acusa ha de demostrar que l’altra persona és
culpable. Principi de pressumpció d’innocència.
Aquest dº està encaminat a evitar la indefensió que produeix que una persona no sapia de
quin delicte se li acusa i quins fets hi han, perque no podria defensar-se ni personar-se en el
procés. El TC diu que no es permet l'actuació implícita o posterior, que l’acusació ha de ser
prèvia, certa i expressa a priori. Aquestes consideracions enmarquen la tasca del jutge. Ha
de ser el jutge qui informa a l’acusat de totes aquestes qüestions però també és cert que el
jutge no pot anar més enllà de l’acusació que s’ha fet ni apreciar fets que no són objecte
