Notas de lectura
Derecho civil II
- Institución
- Universitat De Valencia (UV)
Apuntes de derecho civil II (obligaciones y contratos) impartidos por el prof Manuel Montanchez
[Mostrar más]Vista previa 4 fuera de 78 páginas
Vista previa 4 fuera de 78 páginas
Añadir al carritoVendedor
Seguir
Vista previa del contenido
Derecho Civil II1. Dret Patrimonial.
El dret civil es divideix funció en dret civil públic i dret civil privat. D’una banda, el dret civil
privat és aquell que regula les relacions entre particulars i, entre particulars i l’administració
pública quan aquesta última no intervinga com a tal. D’altra banda, el dret civil públic regula
les relacions entre entitats públiques investides com a autoritat- és a dir, quan l’administració
actúa com a tal-i, els particulars.
Un exemple que diferencia el dret civil públic i el privat seria el següent: Si un polícia
municipal- funcionari/treballador de l’estat i per tant representant de l’administració pública-
et sanciona per conduir en estat d’ebrietat, és l’administració pública qui actúa. És a dir, es
genera una relació en la que l’administració actúa com a tal i un particular; açò seria dret
civil públic. Per contra, si el policia municipal realitza la compra-venta d’un ordinador, està
actúant un representant de l’administració pública que no exerceix com a tal, sinò que en
aquest cas, el polícia actúa com a ciutadà; açò seria dret civil privat. Altre exemple de dret
civil privat on intervé l’administració seria si, un particular cau en un ajuntament perquè el
sòl estava mullat i no s’havia senyalitzat, o per un escaló en mal estat.
Els actes administratius- fets de l’administració- tenen presumpció de legalitat i són
executables, a no ser que un tribunal diga el contrari.
Dins del dret patrimonial, trobem una bifurcació que ens condueix al dret civil d’una part, i al
dret mercantil (sorgeix de l’época de les revolucions, quan se li otorga importància al comerç
i el dret civil no hi era prou per donar resposta a totes les demandes de la societat; és a dir,
s’adaptà la norma aplicable del dret civil a les noves relacions sorgides del comerç, per
donar resposta als drets dels consumidors) d’altra.
Partint ara del dret civil, hi ha una 1a divisió que separa els drets de les persones dels drets
de les coses; i una divisió germànica en la que trobem la part general- dret civil I-, les
obligacions i contractes, els drets reials- que regulen les relacions d’una persona amb els
béns-, el dret de familia, i el dret successions- conseqüències personals i patrimonials de la
mort.
El dret civil té com objecte la regulació de la persona i la seua dignitat, i és per això que
presenta una dualitat d’interessos jurídics en els que s’ha de protegir la propia persona i els
recursos econòmics que necessita tota persona per desenvolupar la seua vida. Aquest
últim, seria el dret civil patrimonial.
El dret civil patrimonial seria el conjunt de normes, principis i institucions que regulen les
relacions i activitats econòmiques de la persona. Regula per tant l’assignació i disfrute dels
recursos econòmics i, les relacions de col.laboració entre les persones per aquesta
assignació i disfrute.
El dret civil patrimonial presenta dues perspectives:
, - estàtica: regula les conseqüències generades per la titularitat d’un bé (dret reial)
- dinàmica: regularà sistemes d’adquisicio, modificació, transmissió i extinció de les
relacions econòmiques (dret d’obligacions).
Aquesta divisió no és estandard, no estan completament separades ni són estranyes una de
l’altra. Estan correlacionades i interactúen. Són àmbits no diferenciats de la mateixa part
orgànica del dret.
Com ja he dit abans, la part estàtica regula les conseqüències d’haver adquirit la propietat
d’un bé. La propietat s’adquireix (art 609 CC) mitjançant la ocupació, la llei i la successió
(testada o no testada + acceptació= propietat) .
contracte (compra venta p.ex) + traditio (entrega del bé)= propietat. Part dinàmica.
El dret de contractes i obligacions i el dret reial són diferents àmbits del dret patrimonial però
estan connectades. No s’han d’estudiar per separat.
20/09/2021.
La part general del CC posseeix un caràcter quasi constitucional. L’any 1889, s’aprovà el
CC espanyol, mentre que la CE es promulgà en 1978; per tant, el CC era la norma esencial
de l’O.J, amb un caràcter quasi constituciuonal perque regula matèries que sobrepasen
l’àmbit del CC i que deurien tractar-se en una norma superior (art 9, 10, 11 CC).
Aquesta situació es va veure sobrepasada com a conseqüència de la promulgació de
CE1978, de tal manera que tot l’O.J aprovat fins aquell moment, queda afectat per les
normes constitucionals, creant la necessitat d’adaptar aquelles normes i interpretar-les
a/segons la CE.
La CE conté normes que regulen i afecten al dret civil patrimonial, ja que la CE ha d’escollir
entre un sistema econòmic basat en la persona o en l’Estat. La CE dictarà normes o
principis- Ordre Públic Econòmic- que es mourà entre consideració exclusiva de la persona i
el control o intervenció de l’Estat. La CE1978 opta per un model de llibertat individual però
reconeix que no és suficient per a donar resposta a totes les demandes, així que llimita
cercant la protecció dels drets individuals i fonamentals dels ciutadans.
Dins de la CE1978 trobem principis -------------- que respecten la llibertat individual dels
ciutadans (art 33,38, 132, 45 CE). Hi ha per tant, una dualitat de principis en la CE, és a dir,
combina dos models teòrics.
2. Relació Jurídica Patrimonial.
Una relació jurídica és una relació humana regulada per l’Ordenament Jurídic, i s’estableix
entre persones o entre persones i coses. Si la relació té com objecte/contingut béns i/o
interessos de naturalesa econòmica.
Una relació jurídica patrimonial presenta dos elements:
, - un element personal/subjectiu: està integrat per posicions actives i passives. La
posició activa rep el nom de creditor o acreedor, i és una persona o conjunt
d’aquestes (o posicions) que tenen poder respecte un bé o una altra persona, a més,
té facultats per a reclamar el cumpliment davant del Poder Judicial. La posició
passiva rep el nom de deutor o debitor i està format per la persona o persones que
soporten el poder del creditor; han de cumplir el contingut de la relació jurídica
patrimonial de manera positiva- obligació de fer o donar- o negativa- deure de no fer
o no cumplir-.
- un element objectiu: béns o serveis (contingut econòmic) valorables des d’un punt de
vista. Han de ser concrets i determinats, a més d’ostentar el caràcter d’inclosos dins
del tràfic econòmic. Els béns o serveis que estan fòra del tràfic econòmic perque són
il.legals no són objecte de les relacions jurídiques patrimonials, ni la seua
negociació.
Dins de la relació jurídica patrimonial trobem els drets personals i els reials.
c-v
drets personals o d’obligacions
relació personal entre dos persones o posicions de tal manera que el deudor ha de complir
una prestació en favor del creditor. Si no es compleix, el creditor pot reclamar judicialment la
satisfacció de la prestació.
La relació pot ser unidireccional- va del deutor al creditor, com per exemple, pegar-li un colp
amb el meu cotxe al de un altre- o sinalagmatica o recíproca- el creditor es deutor i
viceversa, com la compra-venta d’un ordinador-.
Hi ha un element A (acreedor/creditor), una o dues prestacions (depenent si és
unidireccional o recíproca. No fer, donar, fer), i un element B (deutor)
propietat
drets reials
relació jurídica entre una persona o posició i un bé. Implica un bé d’abstenció de tota la
societat respecte eixe bé. Està compost per A (element actiu i titular) , per un bé o servei, i
pe B (la resta de la societat, que tenen un deure d’abstenció). A té l’ús i disfrut, a més del
poder de fer una reclamació judicial si no s’acompleix.
Diferències entre drets reials i drets personals
1. Inmediativitat: implica que dins dels drets reials, el titular obté prestacions sense la
col.laboració de cap altra persona. Al dret personal és diferent perque el creditor
depén del deutor i viceversa, és a dir, és necessària la col.laboració (si el deutor no
col.labora: presumpció judicial, el jutge suplirà la voluntat del deutor).
, 2. Absolutivitat: els drets reials són absoluts, ja que l’element passiu és qualsevol
persona que excepte el creditor, és a dir, es pot oposar a qualsevol persona que
dificulte l’ús i disfrut del bé. El dret personal no vincula a tota la societat.
3. Reipersecutorietat: “cosa perseguida”. En el cas dels drets reials, el titular pot atacar
el bé sense importar qui tinga el poder. Als drets personals, el creditor pot atacar
exclusivament el patrimoni que el deutor tinga en cada moment. El patrimoni pot
variar fins que hi hatja una resolució judicial que obligue el pagament del deute.
4. Protecció tabular: com ja hem dit abans, el dret d’obligacions afecta exclusivament a
deutor i creditor, per tant la relació que es configura s’entén que és privada o que
està llimitada. Per contra, com que el dret reial sí que vincula a tota la societat, se li
dona l'oportunitat (li la dona l’Estat) de publicitat en un registre públic (en un sistema
registral); açò vol dir que qualsevol persona el coneix o el pot conéixer i el titular
gaudeix d’aquesta protecció tabular; qualsevol persona que vuiga relació amb el bé
pot conéixer el titular i les condicions del bé vigent. Aquesta protecció tabular es
realitza a través del registre de la propietat, de tal manera que l’Estat,com entén que
les relacions obligatòries afecten a dos posicions que no afecten a tota la societat,
mentre que els drets reials sí, dona la oportunitat de publicació dins d’un sistema
registral.
Com a conseqüència d’una compraventa, donarà lloc a un dret de propietat, és a dir,
passem del dret d’obligació al dret reial. La titularitat d’un dret reial es produeix com
a conseqüència d’un dret d’obligacions. Que ha de ocorrer per a transformar el dret
d’obligació en un dret reial. SISTEMA DE ADQUISICIÓ DOMINICAL ESPAÑOL.
(mirar la llibreta, està explicat)
Pas del dret d’obligacions al dret reial.
En dret reials, la propietat, ha de néixer com a conseqüència d’una relació jurídica
completa o legal, és a dir, quin seria el medi per a la creació d’un dret reial.
Un dret reial es constitueix mitjançant una obligació o necessita qualsevol altre mitjà
per al seu naixement i d'aquesta manera podrem entendre per l’estudi de la creació
la seua diferència.
El sistema d’adquisició del domini i dels altres drets reials es troba ja al dret romà
mitjançant la imposició de la teoria del títol i el modo, aquest sistema que apliquem a
tots els drets comparats de origen llatí no é aplicable als sistemes de tall germànic,
en el qual no tenim una vinculació entre el negoci jurídic yacent (contrat) i el
naixement del dret reials. Al codi trobem la regulació del naixement dels drets reials
al art. 609cc (saberlo de memoria), el qual ens aclara quins són els mitjans per a
l’adquisició dels drets reials fent una separació entre el domini de la propietat i els
altres drets reials, i està dividit en tres paràgrafs diferents:
1r: propietat s’adquireix per ocupació: aquest paràgraf es limita al dret de domini, a la
propietat, que és el dret absolut i permet l’adquisició pel mitja de la ocupació. La
ocupació és el mitjà de adquisició del domini respecte de un bé inmoble que no te
propietari. I per a que puga ser ocupat, els ocupants tindràn que prendre la
possessió amb la voluntat de convertirse en propietaris. Els béns inmobles que no
Los beneficios de comprar resúmenes en Stuvia estan en línea:
Garantiza la calidad de los comentarios
Compradores de Stuvia evaluaron más de 700.000 resúmenes. Así estas seguro que compras los mejores documentos!
Compra fácil y rápido
Puedes pagar rápidamente y en una vez con iDeal, tarjeta de crédito o con tu crédito de Stuvia. Sin tener que hacerte miembro.
Enfócate en lo más importante
Tus compañeros escriben los resúmenes. Por eso tienes la seguridad que tienes un resumen actual y confiable. Así llegas a la conclusión rapidamente!
Preguntas frecuentes
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
100% de satisfacción garantizada: ¿Cómo funciona?
Nuestra garantía de satisfacción le asegura que siempre encontrará un documento de estudio a tu medida. Tu rellenas un formulario y nuestro equipo de atención al cliente se encarga del resto.
Who am I buying this summary from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller abcdroser. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy this summary for 7,49 €. You're not tied to anything after your purchase.
Can Stuvia be trusted?
4.6 stars on Google & Trustpilot (+1000 reviews)
45,681 summaries were sold in the last 30 days
Founded in 2010, the go-to place to buy summaries for 14 years now