Ciències psicosocials
Sensació - Atenció - percepció
1. SENSACIÓ
Sensació es refereix a experiències immediates bàsiques, generades per estímuls
simples, en virtut dels quals, es coneixen determinades qualitats dels objectes exteriors,
tals com formes, colors, sons, olors, etc, o bé certs estats del propi organisme. La
sensació també es pot definir com la resposta que tenen els òrgans dels sentits davant
d’un estímul. El que fem és detectar l’energia física de l’ambient que ens envolta i
condificarne senyals de tipus nerviós.
És el que ens manté en relació amb nosaltres mateixos i amb l’entorn, el que ens connecta
amb l’experiència.
- rebem informació de l’exterior gràcies als òrgans sensorials
- transformem la informació en corrent elèctric a través del sistema nerviós perifèric
- arriba al SNC (cervell) i és processada per poder obtenir un significat d’aquesta
informació
COM FUNCIONA LA SENSACIÓ?
- psicofísica:
ciència que estudia la relació entre l’energia física que ens envolta i la nostra
experiència psicològica. Ens permet relacionar la informació sensorial amb
l’experiència.
- llindar absolut:
aquest concepte representa l’estimulació mínima necessària per detectar un estímul
específic. No tots els éssers vius tenim la capacitat de rebre informació a partir de la
mateixa intenstitat depenent dels estímuls.
El llindar absolut NO és sempre el mateix i per a tothom. En la detecció d’estímuls
influeix la nostra experiència, expectativa, motivació, fatiga…
- llindar diferencial:
també conegut com diferència mínima perceptible, és la diferència més petita en
intensitat requerida perquè es pugui percebre una diferència entre dos estímuls.
Tot estímul a partir de que és captat, per percebre una experiència és necessari un
llindar diferencial. És necessària la presència d’una intensitat determinada per poder
notar aquesta informació.
- límits sensorials.
estan força definits gràcies a la biologia, però el com els defineix cada persona té a
veure amb les seves pròpies experiències (aprenentatge o estat anímic)
1
, 2. ATENCIÓ
És l’orientació a un número determinat d’estímuls
- no és infinita sinó que es concreta en una àrea
- nosaltres en funció dels nostres interessos podem estar més pendents de certs
estímuls
- es basa a partir tant de necessitats biològiques com d’interessos
No es pot atendre a tots els estímuls, i l'atenció és el procés que selecciona els més
rellevants per a percebre'ls "Millor".
Funció de l’atenció :
• Activa l'organisme davant situacions noves i planificades, o insuficientment apreses.
• Prevé l'excessiva càrrega d'informació.
•.Estructura l'activitat humana. Facilita la motivació conscient cap al desenvolupament
..d'habilitats i determina la direcció dels interessos (la motivació).
• Assegura un processament perceptiu adequat dels estímuls sensorials més rellevants.
TIPUS D'ATENCIÓ
- Atenció voluntària _ involuntària
Està determinada per l'actitud activa o passiva, del subjecte cap als estímuls. En
l'atenció voluntària és el subjecte qui decideix l'àmbit d'aplicació de la seva capacitat
d'atenció, mentre que l'atenció involuntària o passiva és el poder de l'estímul el que
atreu al subjecte.
estic pendent de la classe voluntàriament però si em distreuen em fixo amb això
involuntàriament.
- Atenció interna _ externa
Es denomina així en la mesura en què la capacitat d'atenció estigui dirigida cap als
propis processos mentals o a tot tipus d'estimulació interoceptiva, o bé cap als
estímuls que provenen de l'exterior.
un estímul dins del nostre organisme (pensament, dolor) és interna però algo de fora
és extern
- Atenció dividida _ atenció selectiva o focalitzada
Aquesta classificació ve determinada per l'interès del subjecte. En l'atenció dividida
són diversos els estímuls o situacions que entren en el camp atencional, en canvi en
l'atenció selectiva l'esforç es dirigeix cap a un camp concret.
a quants estímuls t’estàs focalitzant, per exemple els cambrers estan sempre amb
una atenció dividida
2
Sensació - Atenció - percepció
1. SENSACIÓ
Sensació es refereix a experiències immediates bàsiques, generades per estímuls
simples, en virtut dels quals, es coneixen determinades qualitats dels objectes exteriors,
tals com formes, colors, sons, olors, etc, o bé certs estats del propi organisme. La
sensació també es pot definir com la resposta que tenen els òrgans dels sentits davant
d’un estímul. El que fem és detectar l’energia física de l’ambient que ens envolta i
condificarne senyals de tipus nerviós.
És el que ens manté en relació amb nosaltres mateixos i amb l’entorn, el que ens connecta
amb l’experiència.
- rebem informació de l’exterior gràcies als òrgans sensorials
- transformem la informació en corrent elèctric a través del sistema nerviós perifèric
- arriba al SNC (cervell) i és processada per poder obtenir un significat d’aquesta
informació
COM FUNCIONA LA SENSACIÓ?
- psicofísica:
ciència que estudia la relació entre l’energia física que ens envolta i la nostra
experiència psicològica. Ens permet relacionar la informació sensorial amb
l’experiència.
- llindar absolut:
aquest concepte representa l’estimulació mínima necessària per detectar un estímul
específic. No tots els éssers vius tenim la capacitat de rebre informació a partir de la
mateixa intenstitat depenent dels estímuls.
El llindar absolut NO és sempre el mateix i per a tothom. En la detecció d’estímuls
influeix la nostra experiència, expectativa, motivació, fatiga…
- llindar diferencial:
també conegut com diferència mínima perceptible, és la diferència més petita en
intensitat requerida perquè es pugui percebre una diferència entre dos estímuls.
Tot estímul a partir de que és captat, per percebre una experiència és necessari un
llindar diferencial. És necessària la presència d’una intensitat determinada per poder
notar aquesta informació.
- límits sensorials.
estan força definits gràcies a la biologia, però el com els defineix cada persona té a
veure amb les seves pròpies experiències (aprenentatge o estat anímic)
1
, 2. ATENCIÓ
És l’orientació a un número determinat d’estímuls
- no és infinita sinó que es concreta en una àrea
- nosaltres en funció dels nostres interessos podem estar més pendents de certs
estímuls
- es basa a partir tant de necessitats biològiques com d’interessos
No es pot atendre a tots els estímuls, i l'atenció és el procés que selecciona els més
rellevants per a percebre'ls "Millor".
Funció de l’atenció :
• Activa l'organisme davant situacions noves i planificades, o insuficientment apreses.
• Prevé l'excessiva càrrega d'informació.
•.Estructura l'activitat humana. Facilita la motivació conscient cap al desenvolupament
..d'habilitats i determina la direcció dels interessos (la motivació).
• Assegura un processament perceptiu adequat dels estímuls sensorials més rellevants.
TIPUS D'ATENCIÓ
- Atenció voluntària _ involuntària
Està determinada per l'actitud activa o passiva, del subjecte cap als estímuls. En
l'atenció voluntària és el subjecte qui decideix l'àmbit d'aplicació de la seva capacitat
d'atenció, mentre que l'atenció involuntària o passiva és el poder de l'estímul el que
atreu al subjecte.
estic pendent de la classe voluntàriament però si em distreuen em fixo amb això
involuntàriament.
- Atenció interna _ externa
Es denomina així en la mesura en què la capacitat d'atenció estigui dirigida cap als
propis processos mentals o a tot tipus d'estimulació interoceptiva, o bé cap als
estímuls que provenen de l'exterior.
un estímul dins del nostre organisme (pensament, dolor) és interna però algo de fora
és extern
- Atenció dividida _ atenció selectiva o focalitzada
Aquesta classificació ve determinada per l'interès del subjecte. En l'atenció dividida
són diversos els estímuls o situacions que entren en el camp atencional, en canvi en
l'atenció selectiva l'esforç es dirigeix cap a un camp concret.
a quants estímuls t’estàs focalitzant, per exemple els cambrers estan sempre amb
una atenció dividida
2
