Literatura comparada
La literatura pot ser vista des del punt de vista de document o monument.
- La història, la cronologia, el context, la biografia, les generacions, les escoles i les influències
són les coses que fan que veiem la literatura com a document.
- Immanent és el punt de vista d’instal·lar-se en el text sense anar a buscar informació
externa, que ens fa veure la literatura com a monument (una lectura atenta, que s’esforça per
entendre els valors permanents que conserva un text per veure’l com art).
Monument
Igual que hi ha coses que ens fan veure la literatura com a document també n’hi ha que ens fan
veure-la com a monument.
- L’art: Kant defineix l’art com una finalitat sense fi, és una activitat desinteressada. No
busquem cap finalitat en l’art, quan llegim ho fem perquè sí. La vida és el caos i l’art és
l’ordre.
- A literatura passa el que deia el poeta Samuel Taylor Coleridge: “Quan llegim
literatura donem per bona una suspensió de la incredulitat (suspension of disbelief)”
Això ho fem només per curiositat, en canvi, a la realitat dubtem de tot.
- La ironia és un problema que implica una discrepància d’estar al cas “discrepant
awareness”
- El conte “La cita a Samarra” ens parla de la incertesa del futur, de no saber si la
decisió que estem prenent és la correcta o no, fa que el lector reflexioni. Això ens
porta al que va dir Horaci: “De te fabula narratur” (la literatura parla de nosaltres).
Et pots sentir representat per una història que està passant en qualsevol lloc. Aristòtil
deia que el que persegueix la tragèdia és la catarsi, que et veus reflectit en la tragèdia.
La perspectiva ens purifica.
- El poeta Pessoa deia que calia inventar l’art perquè amb la vida no n'hi ha prou.
Hi ha coses que no poden passar a la realitat perquè és massa precària i curta, l’art és
on les coses poden passar.
- El joc: si es vol fer de la literatura un joc, cal fer un reconeixement de la pròpia habilitat
creixent, jugues per millorar.
- Si una activitat ens fa millorar és perquè oposa resistència, hi ha unes regles
raonablement difícils. Si és massa fàcil, el deixaràs i si és massa difícil també, per
això Ernst Gombrich diu que l’experiència estètica es troba en algun lloc entre la
previsibilitat i la sorpresa.
- També es juga per matar el temps i entrar en un altre (realitat alternativa)
- El plaer: només tornes a llegir quan es tracta de la literatura, perquè ens genera emocions i
curiositat.
- La representació: una obra d’art es descriu com una representació de la realitat.
- Un representant actua al teu nom amb la finalitat que les coses surtin bé, de la
mateixa manera la realitat literària suplanta l'autèntica per tal de fer-nos comprendre
millor la realitat.
- Una representació ens fa veure les coses que no veuríem en la realitat.
- La imaginació: ens permet crear imatges, hi ha històries que et permeten imaginar-te-les amb
molta facilitat. Oferint unes imatges que el lector pugui fer seves, provoques que el lector
pensi, que es compadeixi, que rigui, etc.
- La forma: a l’art tot és forma. Roland Barthes va definir la forma com allò que l’artista
aconsegueix prendre-li, robar-li a l’atzar. Estem immersos en una realitat que és impossible de
, preveure, però, en canvi, l’art és el regne de la forma, entesa com el producte d’aquesta
decisió. Una bona història sembla inevitable.
- La forma artística és un concepte del qual depèn l’èxit expressiu i intel·lectual del
missatge.
- La moral: el jo poètic pot actuar de manera immoral.
- Símbol: de vegades les coses són dites a través de símbols, no de manera literal.
- σύμβoλoν era una moneda grega amb la qual es feien pactes i es trencava per la
meitat. Els pactes entre el lector i l’autor es veuen representats per aquest símbol.
Tema 1
Wilhelm Dilthey (1883) proposa metodològicament una distinció que permet dividir i posar ordre en
el conjunt global de les ciències. Aquesta introducció a les ciències de l’esperit és la que ens permet
entendre perquè al món científic les coses es fan diferents.
- Entre la manera de treballar de les carreres de ciències i la manera de treballar de les carreres
d’humanitats hi ha una distinció que aquest autor explica de manera molt oportuna.
- Parla d’una diferència radical entre les ciències físiques i les ciències que donen nom al llibre
“Les ciències de l’esperit”. Aquí en referir-nos a esperit estem parlant de ciències històriques
ciències socials o ciències humanes (humanitats)
- Dilthey es proposa que veiem la distinció radical que hi ha entre les ciències físiques
(empíriques) que observen la realitat natural i les ciències de l’esperit (socials, històriques,
humanes), que com a humanes que són, s'ocupen sobretot de realitats construïdes pels
humans.
- Les ciències físiques s’ocupen de la natura i les humanes de la cultura.
- La seva proposta és molt útil per veure realment perquè estudiar la natura o la cultura ens
aboca a mètodes, llenguatges, protocols i maneres de treballar molt diferents i, fins i tot,
oposats.
- Ens interessa aquesta distinció perquè un cop aquí, podrem explicar que vol dir estudiar l’art,
la literatura i veure perquè hi ha assignatures com història de la literatura i literatura
comparada.
Distinció entre les ciències físiques i les de l’esperit
Ciències físiques Ciències socials, històriques, humanes
· Estudien fenòmens o fets de repetició, els · Mai tenim fets que impliquin una repetició
fenòmens naturals estan plens de repetició, idèntica, tenim fets de successió, venen darrere
l’estructura d’una cèl·lula serà la mateixa… De l’altre, però no són iguals.
tal manera que els resultats seran molt acurats. - Una revolució no es repeteix, cadascuna
· Els coneixements es presenten com una llei té un patró i uns fets.
· Poden defensar una explicació, poden · Proposem un procés subjectiu d’interpretació
atribuir-se un coneixement d’un rigor i una allò que les ciències físiques posen com a llei
precisió que a nosaltres ens està negat general.
· Ens amoïna la comprensió d’una sèrie de
fenòmens
NATURA CULTURA
