Notas de lectura
Literatura Comparada | Els gèneres literaris
- Grado
- Literatura Comparada
- Institución
- Universitat Autónoma De Barcelona
Es parla dels tres gèneres literaris
[Mostrar más]Vista previa 3 fuera de 16 páginas
Vista previa 3 fuera de 16 páginas
Añadir al carritoVendedor
Seguir
Vista previa del contenido
Els gèneres literarisEl terme gènere ve de genus en llatí, vol dir classe i sexe. Aquesta denominació ens adoba el terreny
per poder classificar la literatura.
- Els gèneres literaris ens ajuden a entendre les diferents modalitats literàries que existeixen,
ens haurien de facilitar la comprensió.
- La necessitat de dividir la literatura en gèneres parteix del fet que la literatura és una
comunicació diferida. Quan una comunicació fa participar simultàniament a l’emissor i al
receptor és molt més fàcil, la reacció de l’altra persona determina la manera en la qual es
modela el missatge a mesura que es va emetent.
- Un gènere literari és l’etiqueta que poses amunt del document que acabes de crear i augmenta
el seu futur literari i receptor i orienta al seu futur receptor sobre quin ha estat el seu desig, la
seva voluntat, intenció.
- La noció de gènere és una noció convencional, una convenció és una cosa que tots hem
acceptat a considerar-la d’una determinada manera. Convenir vol dir anar/venir al mateix
punt. El poder de les convencions és el que fa que entenem que anomenar tragèdia novel·la
històrica o conte infantil, està donant un poder a qui vingui per saber el que jo volia dir.
Costanzo Di Girolamo va escriure la Teoria crítica de la literatura (1978) on diu que el gènere és
aquell conjunt de regles i de restriccions que determinen la producció i el consum d’un text literari.
Tots dos (emissor i receptor) en diferent entenen que estan compartint un conjunt de regles i de
restriccions, una convenció (per exemple que si és un poema estarà escrit en vers).
- La missió principal del gènere és ajudar-nos a salvar la distància que separa a l’autor del
lector.
- Per convenció dir que una pel·lícula és de terror és una manera d’indicar el que et pots
esperar. Un gènere estimula una expectativa.
El gran problema és quan volem entendre quants gèneres hi ha i com podem classificar-los. Hi ha
tanta diversitat de gèneres que trobar un criteri unitari resulta molt complicat. És impossible
harmonitzar els gèneres teòrics amb els històrics.
- Hi ha vegades que el criteri és si allò que explica la història és real o no, o quin efecte causa el
text o la pel·lícula sobre el receptor o si els personatges són reals o animats. A vegades
simplement té a veure amb la duració o extensió del text.
- Gèneres històrics: hi ha qui és partidari de repassar la història i anar registrant tots els
gèneres que podem anar trobant, sempre quedant-se amb cada gènere particular de cada
època.
- Gèneres teòrics: hi ha qui la història no els preocupa tant i pretenen trobar un criteri
universal. Si adoptes aquest criteri de gèneres, sortiran pocs, els 3 més importants.
Classificacions teòriques del gènere
Plató per la seva antiguitat prestigi i influència. L’origen de la tripartició (lírica, drama i narrativa).
En el tercer llibre de la República de Plató, proposa una classificació dels gèneres literaris, el criteri de
la mimesi. Si tu vols explicar història només tens 3 possibilitats:
1. Mode mimètic: crees uns personatges i els fas parlar, imites la realitat (teatre).
2. Mode no mimètic: ja no imites personatges, parles tu directament i expresses (poesia).
3. Mode mixte: barrejar les altres dues, construir una ficció en la qual unes vegades parlen els
personatges i unes altres parles tu. (narració).
,L’altra visió és la d’un autor molt més recent i molt menys conegut anomenat Robert Scholes, que va
preocupar per les relacions entre el text i l’autor. Té tres llibres “elements of drama, of poetry and of
fiction.
- Al llibre Elements of drama (1971) proposa una classificació original. Scholes ens explica les
relacions que s’entaulen entre els 4 gèneres. L’eix vertical i l’horitzontal impliquen dos
criteris diferents que uneixen els 4 gèneres.
- L’eix vertical és un primer criteri segons el qual s’ha de posar atenció a què és el que
creen les paraules. Les paraules són usades per construir arguments i personatges o
per crear idees i expressar sentiments. Pren en consideració allò que l’autor i el text fa
amb les paraules.
- L’eix horitzontal respon a un altre criteri, a com són comunicades les paraules, com
ens arriben als receptors. Les paraules d’un text literari ens poden arribar a partir
d’una comunicació retòrica (esquerra) o bé mitjançant una comunicació poètica
(dreta). La veu que parla a la comunicació retòrica és una comunicació que se'ns
adreça directament perquè té consciència de la nostra presència, sap que estem
escoltant. En canvi, en altres gèneres la veu que parla o la que estem sentint per boca
d’un actor no és la d’algú que sap que nosaltres som allà, parla de comunicació
poètica quan la veu que parla ens dona l’esquena. Quan no és conscient que algú
estigui rebent les seves paraules.
Arguments i personatges
Story (relat) Play (obra teatral)
- narració ·La interacció és
fonamental, el diàleg
Comunicació retòrica entre ells fa avançar Comunicació poètica
l’acció.
Essay (assaig) Poem (poema)
- persuasió - meditació
Idees i sentiments
1. La narrativa
No llegim la narrativa de la mateixa manera que llegim altres gèneres. El sobreentès és diferent.
Jorge Luis Borges ens diu que hi ha gèneres literaris i que depenen menys dels textos que del mode en
el qual són llegits. Cada gènere demana de nosaltres una expectativa, tot ho adaptes a la previsió que
tu tens. Quan algú entra en una narració un sap que entra en un món de ficció ple d’arguments, de
personatges, d’objectes i de situacions.
- Els antropòlegs diuen que la nostra capacitat narrativa neix al mateix temps que la criatura
descobreix alhora la facultat de parlar i de mentir, de construir significat amb les paraules.
- Els humans coneixem la realitat narrativament, la nostra percepció del temps, del que passa,
del que som, de la nostra identitat és sempre una percepció narrativa. Cadascú de nosaltres és
una història.
- Els que estudien l’indoeuropeu diuen que hi ha una partícula que vol dir saber, l’arrel gna que
vol dir saber passa a ser en altres llengües gnarus (conèixer) i narro (narrar). En l’esperit de la
llengua hi ha una relació entre conèixer la realitat i explicar històries.
Si volem definir que és un relat o una narració, podem dir que tota narració és una representació
d’esdeveniments en el temps. No és una simple acumulació.
, - Aristòtil, en la seva Poètica diu que allò que defineix una història és que tota història té un
principi, un mig, i un final. La història només pot començar exactament com ho fa, desplaça
al mig els esdeveniments que desplaça, i acaba allà on l’autor vol que acabi.
- Aristòtil marca el fet que tota narració presenta una estructura concreta que no pot ser de cap
manera casual, qualsevol cosa que pugui semblar casual pregunta’t si no pot ser causal. Potser
hi ha un telos que condueix tota la narració cap a un objectiu determinat. Estructura
teleològica, amb una finalitat.
- E.M. Foster ens diu que per construir una narració no hi ha prou acumulant fets, si els hi
dones una causalitat. Cal connectar els esdeveniments.
Umberto Eco va escriure El nom de la rosa i un seguit de conferències anomenades Sis passejades
pels boscos de la ficció , en aquesta obra ens proposa la metàfora que dona nom al llibre. Diu que
llegir una narració és com entrar en un bosc, en els dos casos hi ha un trajecte en el qual s’aventura en
un camí desconegut. Ningú travessa un relat de la mateixa manera, igual que ningú travessa un bosc
de la mateixa manera. Però la primera vegada que ho fem no és la que compta, estem massa pendents
del desig de sortir d’aquest bosc, massa obsessionats per la voluntat de trobar una sortida. Qui llegeix
una narració per primera vegada només vol saber que passarà, la curiositat és allò que el pot, que el
dirigeix.
- L’autèntic coneixement no ve per aquesta visita, la que compta és la segona visita el segon
viatge. Llavors és quan tu realment pots començar a gaudir de la manera en la qual el bosc es
presenta, tot allò que en la primera visita havia quedat en segon terme. La segona lectura d’un
relat és aquella lectura que podem començar a entendre com està construït, perquè l’autor ens
l’ha oferit tal com ho ha fet.
- Wilkie Collins recomanava fer riure i plorar al lector, però sobretot fer-lo esperar.
Descodificar la informació que el lector necessita per seguir la història, despertar les seves
emocions i ser l’administrador de la seva curiositat.
Narratologia
És la part de la teoria literària que s’ocupa d’estudiar el relat i de dir quins són els seus components,
com funciona, amb vistes d’entendre millor com funcionen les històries que ens expliquen i perquè es
presenten de la manera en què ho fan.
Elements irrenunciables en tota narració
Ignacio Martínez de Pisón, novel·lista aragonès que va ser entrevistat al diari La Vanguardia. Va
respondre amb la comprensió més profunda de com funciona un relat. Va dir que “A alguien le pasa
algo y eso le convierte en otra persona, y voy yo y lo cuento”. Dona la clau de la narrativa com a
gènere.
- La primera part de la frase posa el dit al primer component essencial, l'acció. És allò que
Aristòtil denomina peripeteia (peripècia). Hi ha traductors que ho tradueixen com a canvi de
fortuna. Cap narració acaba exactament com comença.
- “Y voy yo y lo cuento”, cal un segon element igual d’imprescindible, cal la mediació d’un
narrador, que estigui allà per explicar una història i presentar-la d’una determinada manera
amb un criteri concret. Amb la suma de les dues coses tenim una narració.
Si volem saber com estar construït un relat ens hem de fer unes preguntes
- QUÈ passa? (diferència novel·la/poesia) → Acció
- ON i QUAN passa? → Espai i temps HISTÒRIA
- A QUI li passa? → Personatges
Los beneficios de comprar resúmenes en Stuvia estan en línea:
Garantiza la calidad de los comentarios
Compradores de Stuvia evaluaron más de 700.000 resúmenes. Así estas seguro que compras los mejores documentos!
Compra fácil y rápido
Puedes pagar rápidamente y en una vez con iDeal, tarjeta de crédito o con tu crédito de Stuvia. Sin tener que hacerte miembro.
Enfócate en lo más importante
Tus compañeros escriben los resúmenes. Por eso tienes la seguridad que tienes un resumen actual y confiable. Así llegas a la conclusión rapidamente!
Preguntas frecuentes
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
100% de satisfacción garantizada: ¿Cómo funciona?
Nuestra garantía de satisfacción le asegura que siempre encontrará un documento de estudio a tu medida. Tu rellenas un formulario y nuestro equipo de atención al cliente se encarga del resto.
Who am I buying this summary from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller laiadiaz1. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy this summary for 6,49 €. You're not tied to anything after your purchase.
Can Stuvia be trusted?
4.6 stars on Google & Trustpilot (+1000 reviews)
45,681 summaries were sold in the last 30 days
Founded in 2010, the go-to place to buy summaries for 15 years now