2.3.1. Proposta de codi deontològic de la pràctica psicològica a distància
Tenint en compte el creixent ús de les TIC i altres tecnologies en la pràctica psicològica i la
inseparable relació entre la pràctica i la deontologia, és clar que s’ha d’examinar, avaluar i
regular deontològicament, des de les primeres etapes de formació, la manera com els
professionals de la psicologia s’estan preparant o ja estan treballant a distància, així com
promoure el coneixement d’aquesta nova regulació o crear una valoració crítica de qualsevol
acció virtual, desenvolupant les competències transversals més adequades per a l’exercici a
distància (Mahoney et al., 2018).
A continuació, revisarem aquells principis que més sovint es troben en les propostes d’un codi
deontològic de la intervenció psicològica a distància. Utilitzarem indistintament el concepte
pacient, client, usuari o similar, ja que no només farem referència a l’entorn clínic i, a més, en
aquest entorn les persones prefereixen ser denominades pacients (Costa, Mercieca-Bebber,
Tesson, Seidler i López, 2019).
1)Capacitació profesional i estàndards de procediment operatiu. Es refereix als límits i
riscos de la intervenció a distància. Consisteix a redactar i seguir un procediment d’intervenció
emmarcat en la capacitació profesional del psicòleg responsable, ja sigui una intervenció
clínica, escolar, social, jurídica, etc. Qualsevol consell, intervenció o pràctica a distància l’ha de
dur a terme un professional de la psicologia especialitzat i qualificat.
2)Integritat. El professional de la psicologia ha de mantenir l’honestedat i el respecte cap als
altres. Mai prioritzarà l’ús de tècniques, per molt que les consideri idònies, davant la negativa
del receptor de la intervenció.
3)Adhesió a la qualitat,atribució i referències. És obligatori que totes les intervencions dutes
a terme siguin efectives, que les informacions utilitzades com a font tinguin una alta qualitat i
que siguin contrastables citant-les, posant sempre la salut o les necessitats del pacient/client i
la seva millora per sobre de qualsevol altre objectiu. Aquest principi deriva directament del
principi de beneficència. Especialment, cal vigilar qualsevol valoració diagnòstica o
recomanació informatitzada en la qual no mediï cap professional de la psicologia com, per
exemple, amb l’ús de la intel·ligència artificial. En el cas de tractar-se d’intervencions
experimentals o noves, pendents de valorar-ne l’evidència, s’haurà d’explicar aquesta situació
prèviament a la intervenció.
4)Respecte pels drets i la dignitat de les persones. Directament relacionat amb el principi de
justícia. A més, se seguiran estrictament les lleis i el codi deontològic del país d’origen de la
pràctica psicològica.
5)Emergències i procediments alternatius. El professional de la psicología que treballi a
distància ha d’estar prou capacitat per detectar les emergències i tenir disposats procediments
alternatius perquè les crisis siguin ateses al més aviat possible, en aquelles intervencions en
les quals pugui ser necessari. La dificultat consisteix a trobar un mecanisme prou eficaç, ràpid i
segur com per resoldre aquestes situacions a distància, ja que el correu electrònic, per
exemple, no és una bona eina en la gestió d’una crisi, per la qual cosa el telèfon, la missatgeria
instantània o qualsevol altre mecanisme de comunicació síncron poden ajudar en aquesta
mena de situacions; millor si hi ha més d’un canal de comunicació disponible i previst.
6)Confidencialitat. Consisteix en l’obligació de garantir els mecanismes adequats per evitar la
intromissió aliena en les dades que el pacient/client o empresa ha confiat en el professional de
la psicologia. Per exemple, utilitzant l’encriptació o els servidors segurs (SSL) quan s’hagi
d’intercanviar información confidencial amb pacients. En fer la labor professional a distància, ha
d’existir de forma molt clara i fàcilment accessible la correcta identificació del terapeuta i fins i
tot la seva ubicació física o geogràfica, així com les vies que permetin comprovar la veracitat