Notas de lectura
Genética
- Grado
- Biologia Cel·Lular
- Institución
- Universitat Autónoma De Barcelona
Fundamentos de Genética
[Mostrar más]Vista previa 3 fuera de 20 páginas
Vista previa 3 fuera de 20 páginas
Añadir al carritoVendedor
Seguir
Vista previa del contenido
8 L’evolucióde les espècies
Objectius previstos
• Comprendre els principis bàsics de la teoria de l’evolució de Darwin, i també la situa-
ció social i cultural en què va formular aquesta teoria.
• Reconèixer la importància dels avenços en genètica per a completar la teoria neodar-
winista.
• Comprendre el fonament dels diferents estudis per a comprovar com s’ha esdevingut
l’evolució biològica.
• Comprendre i descriure les fases més significatives del procés d’hominització.
• Reconèixer la provisionalitat de les explicacions científiques i les modificacions que po-
den experimentar les teories a mesura que es produeixen nous avenços.
• Actuar d’acord amb els principis de solidaritat i respecte envers totes les persones.
144
,Organització dels continguts
1. L’origen de les espècies
abans de Darwin
2. La teoria de l’evolució
de Darwin
3. La teoria neodarwinista
4. L’aparició de noves espècies
5.1. Estudi de fòssils
5.2. Estudi d’òrgans
5. Proves de l’evolució
homòlegs i anàlegs
5.3. Estudis genètics
6.1. El gènere Australopithecus
6. L’evolució de l’ésser humà
6.2. El gènere Homo
Abans de començar...
Les dades més significatives sobre el procés de Recorda
l’evolució humana han estat recopilades per in-
vestigadors que, com Mary Leakey, es van pas- • Per a la reproducció sexual d’un individu es re-
sar una bona part de la vida «cavant sota un sol quereix la unió de dues cèl·lules especialitza-
de justícia», tal com afirma ella mateixa. Els fòs- des, anomenades gàmetes.
sils que Leakey va extreure excavant a l’Àfrica, • El nombre de cromosomes d’un gàmeta s’a-
entre 1935 i 1984, han contribuït a aclarir, en nomena dotació haploide i es representa n; el
part, el procés de l’evolució humana. d’una cèl·lula somàtica rep el nom de diploide
Tanmateix, en una entrevista publicada a la re- i es representa 2n.
vista Investigación y Ciencia, el gener de 1995,
• Al llarg dels cromosomes es distingeixen frag-
advertia sobre el risc d’interpretar de manera
ments que contenen informació per a diferents
precipitada els resultats de les excavacions, i re-
caràcters hereditaris que reben el nom de gens.
comanava prudència.
• La informació per a cada caràcter pot variar;
«No sabem gaires coses, i com més sabem més
cadascuna de les variacions que pot presen-
ens adonem de fins a quin punt eren errades les
tar rep el nom d’al·lel.
primeres interpretacions. La interpretació és un
exercici mental necessari, però la gent s’enar- • Les mutacions són canvis en la composició
deix molt, perd la mesura i acaba fent el ridícul.» química del DNA. Es produeixen de forma es-
Tal com veurem a continuació, la polèmica, de pontània i també per l’acció de diversos fac-
vegades força viva, ha acompanyat el desenvo- tors externs o interns que interaccionen amb
lupament de la teoria de l’evolució des dels seus el DNA.
orígens.
145
, 1. L’origen de les espècies abans de Darwin
Les teories científiques són gairebé sempre el resultat de llargs pro-
cessos d’elaboració, comprovació i contínua revisió, en els quals parti-
cipen nombrosos especialistes, molt sovint pertanyents a diferents èpo-
ques històriques. L’entorn social, polític i econòmic de cada moment
històric pot condicionar el fet que les teories progressin ràpidament o bé
que se n’obstaculitzi el desenvolupament.
Europa en el segle XIX
Per a una gran majoria d’historiadors, el segle XIX s’inicia amb
la Revolució Francesa i es perllonga fins a l’esclat de la Primera
Guerra Mundial.
Aquest llarg període es caracteritza per les grans transforma-
cions i contradiccions provocades per la industrialització, per
les reivindicacions i revolucions burgeses, obreres i pageses,
per la consolidació del capitalisme i del liberalisme, per l’ex-
pansió dels moviments nacionalistes i pel xoc dels interessos
polítics i econòmics dels Estats, abocats a la creació d’imperis
colonials.
La nova societat sorgida de la industrialització, conjuntament
amb l’establiment de noves disciplines científiques, va afavo-
rir el desenvolupament intel·lectual i l’afany de coneixement,
que van generar una confiança il·limitada en les possibilitats de
l’ésser humà per a dominar la natura.
Aquest esperit va impregnar tota la societat, i la va fer partícip,
cada cop més, dels avenços de la ciència i de les seves apli-
cacions, i també dels descobriments dels grans exploradors
que somniaven a arribar a tots els racons del planeta.
Tanmateix, el món de mitjan segle XIX encara no estava pre-
parat per a assimilar les idees revolucionàries de Charles Dar- Detall d’una pintura commemorativa del primer centena-
win. La difusió de les seves teories va representar la primera ri del naixement dels Estats Units d’Amèrica (1876). S’hi
gran polèmica científica, ja que contradeia les creences basa- representen alguns avenços, com els progressos en la na-
vegació i en les tècniques agrícoles, aconseguits durant
des en la interpretació literal de la Bíblia sobre la creació del
el segle XIX.
món i dels éssers vius, alhora que equiparava l’ésser humà a
la resta de les espècies, tant pel que fa a l’origen com a l’evo-
lució.
El desenvolupament d’estudis posteriors va confirmar no tan sols les teories de Darwin, sinó també el reconeixement
de la ciència, en tots els seus àmbits, i dels científics com a pilars bàsics per al progrés de les societats modernes.
Les preguntes relacionades amb l’origen de la Terra i de la vida han es-
tat constants al llarg de la història de l’ésser humà. Les respostes sug-
gerides per diversos pensadors i científics han girat sempre al voltant
de dues teories contraposades:
• La teoria fixista proposa que la Terra i els éssers vius han estat cre-
ats per Déu, tal com es desprèn de la interpretació literal de l’Antic
Testament, i que han estat sempre tal com són en l’actualitat, sense
experimentar cap canvi ni modificació.
A la fi del segle XVIII, amb motiu del gran interès pels fòssils, l’existència
dels quals no es podia justificar mitjançant la teoria fixista, va sorgir la
idea del catastrofisme. Aquesta teoria explicava l’existència de fòs-
Georges Cuvier (1769-1832) fou un na- sils diferents dels éssers vius actuals com a conseqüència d’extincions
turalista francès, defensor apassionat del provocades per grans catàstrofes descrites en la Bíblia. D’aquesta ma-
catastrofisme. nera es matisava, tot i que no s’abandonava, la idea del fixisme.
146
Los beneficios de comprar resúmenes en Stuvia estan en línea:
Garantiza la calidad de los comentarios
Compradores de Stuvia evaluaron más de 700.000 resúmenes. Así estas seguro que compras los mejores documentos!
Compra fácil y rápido
Puedes pagar rápidamente y en una vez con iDeal, tarjeta de crédito o con tu crédito de Stuvia. Sin tener que hacerte miembro.
Enfócate en lo más importante
Tus compañeros escriben los resúmenes. Por eso tienes la seguridad que tienes un resumen actual y confiable. Así llegas a la conclusión rapidamente!
Preguntas frecuentes
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
100% de satisfacción garantizada: ¿Cómo funciona?
Nuestra garantía de satisfacción le asegura que siempre encontrará un documento de estudio a tu medida. Tu rellenas un formulario y nuestro equipo de atención al cliente se encarga del resto.
Who am I buying this summary from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller camilaperez7. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy this summary for 3,39 €. You're not tied to anything after your purchase.
Can Stuvia be trusted?
4.6 stars on Google & Trustpilot (+1000 reviews)
45,681 summaries were sold in the last 30 days
Founded in 2010, the go-to place to buy summaries for 14 years now