DERECHO ADMINISTRATIVO
Tarrés Roura, Dolors
2020-2021
Derecho II
, Dolors Tarrés Roura
BLOC I. ELS FONAMENTS I LES BASES CONSTITUCIONALS DEL
DRET ADMINISTRATIU
2
, Dolors Tarrés Roura
1.1. Els fonaments del dret administratiu
1.1.1. El dret administratiu com a ordenament jurídic i com a ciència jurídica. Dret administratiu i
ciències socials
El dret administratiu és aquella part de l’ordenament jurídic relatiu a l’organització, el
funcionament i el control de les Administracions públiques. És el dret propi i peculiar de les
administracions públiques.
El dret administratiu no s’entén sense l’existència d’una administració pública. Cadascuna
d’aquestes administracions tenen personalitat jurídica pròpia i diferenciada cadascuna d’elles.
El dret administratiu el podem definir com aquell dret d’aplicació general a les administracions
públiques. Hi ha un fenomen que s’aplica a una activitat que sinó és la principal, és important que
estigui subjecte, així per exemple òrgans constitucionals o òrgans que s’incardinen en altres poders
com el legislatiu o judicial també es regeixen pel dret administratiu, si es nomena un jutge o
administració és una decisió regulada pel dret administratiu, si es compren ordinador o taules o
s’edifica l’edifici on han d’anar els jutjats es duu a terme a través del dret administratiu. Les
cambres legislatives, el Congrés dels Diputats, el Senat, el Parlament, quan contracten els lletrats,
son regulades pel dret administratiu. El dret administratiu també es pot aplicar en altres poders de
l’estat per una activitat que no es l’essencial d’ells.
El dret administratiu comprèn un conjunt o sistema de normes jurídiques, molt nombroses, que
tenen per referència comú l’Administració Pública. Aquestes normes regulen l’organització
administrativa, l’activitat de l’Administració, les seves relacions amb uns altres subjectes de dret,
privats i públics, i els controls jurídics que aquella està sotmesa.
Aquest sistema normatiu conforma un ordenament jurídic peculiar, en el sentit de que es funda en
principis propis i característics i en un conjunt de conceptes, tècniques i regles d’integració que el
diferencien d’altres branques del dret, ja sigui Dret Privat -civil, mercantil, laboral- o d’altres
parcel·les de Dret Públic -constitucional, penal, internacional-.
Tota l’actuació de les administracions públiques està regulada pel dret administratiu? No
necessàriament, a vegades les administracions es sotmeten al dret civil, dret laboral... no es l’únic
dret d’aplicació a les administracions, però és el general i l’ordinari de les administracions. A
vegades l’administració es relaciona en un municipi amb un altre municipi, o el que és més habitual
és que les administracions públiques, la ciutadania, presencia d’un subjecte de l’administració
pública per l’aplicació del dret administratiu.
L’altra idea clau és l’objecte sobre el qual recau el dret administratiu, es refereix a la pròpia
organització a través d’òrgans, unitats,.... aquesta organització és molt rellevant regular-la a través
de normes jurídiques.
1.1.2. El dret de les administracions públiques: dret administratiu, dret públic i dret privat. Criteris
de definició de l’Administració pública
Administració pública es tracta d’una organització molt extensa i complexa. Aquesta organització
està dotada per la llei de personalitat jurídica, de manera que constitueix un subjecte de dret, que
intervé en les relacions jurídiques de diferent naturalesa i contingut. No parlem d’una sola
organització ni d’una sola persona jurídica sinó de moltes -l’Administració de l’Estat, les
administracions de les CCAA, les administracions locals i entitats públiques de diferent tipo-, per
3
, Dolors Tarrés Roura
tant seria més exacte referir-se a les administracions públiques en plural. La locució
“Administració Pública” no és sinó una expressió usual que sintetitza el que és comú a totes elles.
L’Administració es una organització pública, forma part dels poders públics i constitueix el que
consumeix e inverteix més recursos públics, el que té al seu servei a la major part dels empleats
públics i el que es relaciona més freqüentment amb els ciutadans.
L’administració pública forma part del poder executiu i com estableix la nostra CE (arts 97.1 i
103.1) és una organització dirigida pel govern que té la missió institucional de servir amb
objectivitat els interessos generals. El govern que dirigeix l’Administració actua com a òrgan
suprem a molts efectes. La Constitució defineix amb precisió el que és l’Administració a l’Estat
Social i Democràtic de Dret.
Segons l’art 103.1, l’Administració Pública “serveix amb objectivitat els interessos generals”. Vol
dir que es tracta d’una institució, és a dir, d’una organització abocada a un fi. Aquest fi, la idea
que fonamenta l’existència de l’Administració i que la legitima, és precisament el servei als
interessos generals. L’Administració és una institució servicial o vicarial. No té, jurídicament
parlant, interessos propis.
Al servei dels interessos generals defineix l’essència de la Administració Pública i determina
totalment la seva estructura i la seva activitat.
Des d’un punt de vista funcional no pot perseguir legítimament interessos particulars o privats,
sinó només de caràcter general. Amb la peculiaritat de que aquesta funció de servei s’ha de
realitzar amb objectivitat, és a dir, sense accepció de persones ni interferències partidistes, sense
favoritismes ni discriminacions.
Aquesta concepció de l’Administració Pública té importants conseqüències des del punt de vista
jurídic y organitzatiu. L’Administració és una organització professionalitzada. El seu personal ha
de seleccionar-se en virtut d’estrictes criteris de mèrit i capacitat, com s’estableix a l’article 103.3.
Per aconseguir el seu fi institucional, l’administració ha d’actuar amb eficàcia, com també
estableix l’article 103.1 CE. Significa que se li atorguin els poders i les prerrogatives que li
permetin complir aquest fi: la potestat d’adoptar decisions unilaterals d’obligat compliment, la
d’executar forçosament els seus propis actes, les potestats expropiatòries, sancionadores,
tributaria, etc.
L’eficàcia administrativa requereix adequar els mitjans als fins i una permanent atenció a les
condicions en que es desfà l’acció administrativa i la labor dels seus agents.
L’Administració a diferencia del Poder Legislatiu i Judicial, és un poder actiu per excel·lència. No
es limita a dictar normes jurídiques, tampoc es limita a resoldre controvèrsies o conflictes aplicant
el dret, encara que també l’Administració resol a vegades conflictes entre particulars mitjançant
l’arbitratge o mediació. Conta amb òrgans especialitzats que exerceixen funcions similars a les
judicials i que no per casualitat es denominen tribunals i està dotada d’una potestat sancionadora
molt extensa, sense prejudici de la que exerceixen els jutges i tribunals penals i amb subordinació
a la justícia en tot cas.
Sobretot l’administració proveeix quotidianament a les necessitats generals, en part supervisant,
controlant, autoritzant o ordenant activitats privades, en part prestant serveis als ciutadans o
contractant i gestionant infraestructures públiques, en part recolzant o col·laborant amb particulars
i empreses al desenvolupament econòmic i social o altres fins d’interès general i mitjançant altres
activitats.
Des d’un punt de vista funcional l’Administració es distingeix normalment bé d’altres poders
públics.
4
