INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA
TEMA 2: CULTURA, SOCIALITZACIÓ, ESTRUCTURA I CANVI SOCIAL
2.1) L’acció social, funcions i valors
La socialització passa per medis de caràcter animal (domesticació).
Fer que un ésser viu esdevingui domèstic. La noció de casa permet arribar a la noció de llar.
Quan parlem de formes de socialització parlem de formes d’ensinistrament. Quan som domesticats ens comportem amb les
normes socials d’acord amb la situació, el context i la teva condició d’individu.
Sovint es parla de la noció d’aprenentatge i d’enculturació (terme utilitzat pels antropòlegs): entrar en el mon de la cultura, els
valors i les ideologies.
Assemblar-se i assimilació (que ve de símil: similar) sotmet a altres éssers semblants.
Agrupar-se i associar-se son dues coses diferents.
Aclimatar-se als diversos medis naturals, socials o culturals. Processos de conformitat (inconformitat o inconformisme) a les
nomes i valors de la societat, patrons, estils de vida, expectatives segons els rols socials.
2.2) El procés de socialització.
Son mecanismes, agents i medis.
El procés de socialització és un procés de preparació mitjançant l’aprenentatge de diverses activitats que ens fa aptes per a la
vida social i permet que ens integrem a la comunitat.
És el domini d’una sèrie d’habilitats que ens serveixen per a poder contactar amb altres humans.
La socialització consisteix en la adquisició de les habilitats, creences i normes de la cultura en la que vivim. Això permet que ens
identifiquem amb el nostre grup. És un procés tant llarg com la vida. L’individu es sent obligat a readaptar-ne permanentment i
integrar-se en un entorn dinàmic i canviant. No hi ha una edat límit per a l’aprenentatge, però aquest és molt més efectiu en la
infància.
Té dues vessants: la primària i la secundària:
o Socialització primària: Passa de la parella a la família com a primer instrument de la societat. Segueix per l’escola.
Aquests son els principals agents de socialització primària (durant els primers anys de la vida). S’adquireixen pautes i
costums per imitació i per condicionament de premis i càstigs.
o Socialització secundària: És immediatament posterior a la primària i s’allarga en tota la vida, és a dir, no és exclusiva en
una etapa concreta. Agents de socialització secundaris: els carrers, barris, pobles o mitjans de comunicació. Són
secundaris perquè son posteriors al que és bàsic però son importants i més o menys visibles. També destaca el mon
laboral. Suposa un reajustament de pautes i creences, com ara l’assimilació de normes d’un nou entorn. És més fàcil si
la socialització primària ha estat efectiva.
Definicions de socialització:
o Socialitzar-se abans que tot passa pels sentits (veu, escoltar, sentir). Per com els altres resolen les situacions: socialitzar-
se és assemblar-se als altres fins a imitar-los.
o 2. Giddens: La socialització és el procés pel qual l’Infant indefens va convertint-se gradualment en una persona
conscient de si mateixa. Pautes culturals, normes i valors usuals i esperables en una societat i cultura on la criatura ha
nascut o s’hi desenvolupa. Preparació pel funcionament social. 3. Rocher. Procés pel qual l’individu d’una societat
interioritza sobretot durant l’època de coneixement i durant tota la seva vida els elements socioculturals del medi
ambient, en un sistema de relacions, que queda estructurat i integrat en la nostra personalitat individual i col·lectiva,
sota la influència de l’experiència i les vivències mitjançant els agents socials (família, escola...), que contribueix a
adaptar a les persones al context. Consideració de la força en el grup.
, Els agents de socialització son tots aquells elements que intervenen activa i directament en el procés de socialització. N’hi ha
molts tipus com persones, grups o institucions:
o La família: primer agent i el més important. El model familiar canvia d’una cultura a l’altre però sempre és el més
efectiu abans de la escolarització. És el moment en el que el nadó té la ment més mal·leable i la petjada de la família
serà imborrable.
o L’escola: institució creada amb l’objectiu d’educar i formar als nous membres. A l’escola el nen s’encara a un doble
aspecte socialitzador: les matèries i les habilitats (treball en equip...).
o Els grups iguals: individus de la mateixa edat amb els que el nen entra en relació. Constitueix un agent socialitzador
important i tenen una situació similar a la seva.
o Els medis de comunicació: lloc més destacat en les noves generacions.
2.3 )Grups, organitzacions i institucions socials
Tots són elements de la estructura des de les que s’exerceix el control social i s’estableixen ordres jeràrquics a través de la
atribució d’estatus. En tot grup humà estan presents la desigualtat i el control social.
Les Institucions. En general són la forma que adopta la reproducció i la producció de relacions socials en un determinat mode de
producció, són modes bàsics d’activitats socials que segueixen la majoria dels membres d’una societat. Molts són herències del
passat.
Els Grups socials: Conjunt de persones que comparteixen certs valors i creences.
Organitzacions: són els grups de grups. Són conjunts pràctics i col·lectius que persegueixen objectius tals com la producció de
béns (empreses). A més a més són els actes d’organitzar activitats i així assolir objectius concrets.
La institucionalització de l’agent primari de la socialització. La socialització afecta a tot el sistema social: com s’estructura i
funciona la societat i al nivell de la cultura i personalitat. (De més gran a més petit).
Què vol dir cultura? (del verb cultivare). Habilitats de l’esperit: arts, creativitat, capacitat de l’intel·lecte.
o Ésser psíquic de Hegel: capacitat de ser i de formar-se. La cultura no només és la més important de la espècie humana
sinó que la historia de la humanitat podria ser la historia de la cultura i el procés de la transformació del mon
mitjançant la transformació de la humanitat. 1871.
o Tylor. La cultura és la totalitat complexa que inclou coneixements, creences, art, moral, lleis, costums i qualsevol altres
usos, costums, hàbits o capacitats adquirides pels homes en tant que membre d’una comunitat.
De la mateixa manera que parlem dels diversos agents que activen la socialització hi ha els medis:
o medis entre iguals (per gènere o per classe social),
o medis naturals (sostenibilitat, riquesa o pobresa),
o medis de socialització difusa (mitjans de comunicació)
o moviments de caràcter social (juvenils, feminisme...).
2.4) Desigualtat i estratificació social: gènere, edat i classes socials
L’edat i el gènere son factors individuals que causen desigualtat i estratificació en la nostra societat. Hi ha dues grans
variables que situen a l’individu:
o l’espai i el temps.
La sexualitat és anatomia, biologia, però el gènere és social. Aquí rau la diferenciació de rols. [19 punts Giner].
2.4.1) La desigualtat i la jerarquia
Les nocions d’igualtat i desigualtat s’han de vincular a la noció de jerarquia (persones posicionades més amunt o més avall de
l’escala social).
2