INTRODUCCIÓ AL DRET PÚBLIC
TEMA 5
5.1) Acte i procediment: conceptes i trets característics.
5.2) L’acte administratiu.
a) Classes d’actes.
Article 114.1: posen fi a la vida administrativa. ( resolució del recurs d’alçada, resolució administració de procediments de
responsabilitat patrimonial, etc)
Articles 114.2: resolucions àmbit estatal que posen fi a la vida administrativa.
Quan un acte posa fi a la vida administrativa, per exemple, un acte del president estatal pot ser objecte de recurs de reposició,
per altra banda, si no posa fi a la vida administrativa, pot ser objecte de recurs d’alçada.
El recurs administratiu ordinari ( alçada o reposició) és d’instància única, no hi ha opció a un segon recurs.
Actes expressos i actes presumptes: Administració pública te la obligació de resoldre els procediments abans de
termini, i ha de complir aquest termini, esta obligada, ha de dictar una resolució expressa, i l’ha de notificar (comunicar
personalment) dins del mateix termini. Aquest es determinat per l’ordenament jurídic.
Quan l’administratiu pública no ho notifica dins del termini, el que succeeix es que l’ordenament jurídic preveu uns
efectes favorables o desfavorables a les persones interessades en el procediment una vegada vençut el termini sense
resolució expressa.
Els efectes que preveu l’ordenament jurídic: la caducitat d’un procediment i l’aplicació del silenci administratiu ( a
través del silenci a administració es poden produir actes presumptes). Article 24 y 25 per a més informació, llei
39/2015.
Actes administratius poden ser favorables o desfavorables ja que poden ser beneficiosos per a la persona interessada
o desfavorables aquells que redueixen els drets i llibertats de les persones interessades.
També és rellevant saber la caducitat de l’acte, te transcendència per aplicar si és silenci administratiu o caducitat.
Un acte favorable no serà objecte de recurs.
Actes es poden classificar entre actes reglats o actes discrecionals: Els actes reglats son aquells actes administratius
que nomes admeten d’acord amb l’ordenament jurídic una única solució justa, valida, sense que hi hagi cap tipus de
marge de valoració o d’apreciació pública. Els actes discrecionals son aquells actes administratius en els culs
l’ordenament jurídic no determina una resposta especifica, no preveu com ha de ser les resolucions i es dona un marge
valoratiu a d’administració publica,i aquesta podrà decidir el que cregui més convenient pels interessos generals i no
pels interessos del funcionari, sempre motivant/ justificant la decisió. (Article 35, motivació acte).
b) Els elements de l’acte quins aspectes ha de tenir un acte per a que sigui vàlid.
Subjectivament, s’ha de tractar de l’òrgan competent per dictar l’acte. ( Article 8 i següents, llei 40/2015 ).
La persona titular de l’òrgan administratiu ( construcció jurídica) no pot incórrer en cap causa d’abstenció. ( Article 23,
llei 40/2015).
Contingut que pot fer vàlid un acte: contingut essencial.
El contingut ha de ser lícit, ha de ser adequat ( ajustat al que s’està demanant), el contingut ha de ser determinat
( precís i detallat per saber a qui afecta i de quina manera ho fa) i per últim, ha de ser possible.
Elements formals: han de ser motivats per a que siguin vàlids ( Article 35)
c) Invalidesa dels actes: nul·litat i anul·labilitat. Els actes irregulars.
No s’ajusten a l’ordenament jurídic.
La infracció de l’ordenament la pot produir l’acte administratiu en dos nivells:
o En el procés d’elaboració de l’acte.
o En mesura del contingut de l’acte.
Hem de diferenciar entre actes invàlids, tenen una infracció de l’ordenament jurídic que ha de ser suficientment greu
com per a que l’ordenament prevegi la seva eliminació, actes irregulars, vulneració menors i no impliquen la invalidesa
de l’acte ja que pot subsistir.
, INTRODUCCIÓ AL DRET PÚBLIC
o 1r grau d’invalidesa Nul·litat de ple dret, la conseqüència més greu.
Article 47.1 a) Quan lesionen drets i llibertats de la constitució, b) els dictats per un òrgan incompetent per
raó de matèria o del territori, c) els que tinguin contingut impossible, d) els que siguin constitutius d’infraccions
penals o es dictin com a conseqüència d’aquesta, e) els actes que prescindeixen absolutament del procediment
legal establert, s’aplica aquesta causa per anular procediments que no tocaven fer en altres moments, f) els
actes en general que siguin contraris a l‘ordenament jurídic, a través els quals s’adquireixen facultats o drets
quan no es compleixin els requisits per a no complir-los.
Anul·labilitat: Art 48 llei 39/2015.
o Són anul·lables els actes de l’administració.
o L’ajuntament el fa servir per l’organització i per tal de guanyar més diners a través dels impostos dels
propietaris.
o És una figura que s’aplica davant de qualsevol infracció de l’ordenament jurídic. La clàusula general: els actes
que incorren l’ordenament jurídic.
o En l’art 48.2 diu que el defecte de forma només determina l’anul·labilitat quan l’acte no tingui els requisits
formals que hauria de tenir.
o L’anul·labilitat es aplicada per vicis distintius sigui quin sigui. ( excepte casos de nul·litat de ple dret.
o L’anul·labilitat Quan hi ha un defecte de forma, de procediment que faci que no hi hagin els requisits
indispensables o generin indefensions.
o 3 tipus d’actes administratius que són irregulars, que vulneren l’ordenament jurídic, però la vulneració que fan
es de poca entitat i per tant no es produeix la invalidesa de l’acte.
Actes que tenen un vici formal, un defecte de forma però que no afecta ni a la possible indefensió ni a
l’adquisició de requisits formals indispensables.
Actes que tenen error de fet generalment o errades ortogràfiques o confusions. Quan hi ha error
aritmètics es preveu una correcció.
Actes dictats fora de termini.
Actes invàlids son expulsats del ordenament i perden els seus efectes jurídics, contràriament el actes irregulars no perden mai
els seus efectes jurídics. Entre els actes invàlids hi ha una diferencia de regim entre els actes de ple dret i els anul·lables. Els actes
nuls de ple dret una vegada son declarats nuls es considera que mai han arribat a produir efectes, que juntament amb la
declaració de nul·litat també s’estableix la restitució a la situació prèvia. Contràriament un acte invàlid per nubilitat nomes deixa
de produir efectes jurídics a partir de la data en que es declara nul o en que s’anul·la.
Només els actes invàlids quan s’anul·len s’ha de fer una declaració que nomes la poden fer els tribunals de justícia i
l’administració publica.
d) Eficàcia dels actes administratius
Article 39 els actes administratius són vàlids i produeixen efectes des de la data en la que es dicten llevat que s’estableixi una
altra cosa al propi acte administratiu.
Per tant, si l’acte administratiu no diu la data des de quan comença a produir efectes, s’agafa la data del dia en la que es dicta.
Actes administratius que han de tenir efectes favorables en una persona, que implica que una persona pugui fer una cosa, no
produeixen pròpiament efectes des de que es dicten, sinó quan són coneguts per a la persona interessada.
Article 40 notificació dels actes administratius.
5.3. El procediment administratiu.
És la forma a través de la qual actua l’administració pública quan realitza una actuació formalitzada, l’administració pública
també pot fer actuacions sense formalització prèvia via de fe.
a) Subjectes del procediment
Si parlem de posicions bàsiques: persones interessades, els responsables del procediment ( l’administració pública), testimonis i
finalment, el públic.