Pàgines 12 - 20
I
Julieta va anar a la pastisseria a dir-li a Natàlia que rifarien cafeteres
en la plaça del Diamant. Natàlia (la protagonista) no tenia ganes
d’eixir a ballar, ja que estaba cansada perquè havia estat tot el dia
treballant. Natàlia vestia una indumentària blanca. Al final, Natàlia i
Julieta eixiren a la plaça, on havien músics tocant. Natàlia portava
una cinta de goma en els enagos que l’apretava. La mare de Natàlia
havia mort fa uns anys i el seu pare ja s’havia casat amb una altra.
Una veu li va dir a Julieta que si ballaven. Era un xic tenia cara de jove
i una camisa blanca. Aquest xic va cridar si havien vist la seua
americana, que estava al costat dels músics, en una cadira. Es va
separar de Natàlia a buscar la seua americana, i li va demanar que no
es vaja, que tornaria de seguida. La Julieta li va dir a Natàlia que li
tape, que no pot soportar les sabates i se les va llevar. Natàlia no es
podia moure d’allí perquè un jove l’havia dit que no ho fera.
El xic va tornar i Natàlia li va dir que tenia un promés que traballava
de cuiner al Colón. El xic es va riure i li va dir que en un any Natàlia
seria la seua dona i ballaríen en la plaça del Diamant. Julieta havia
desaparegut entre la gent. Els músics estaven arreplegant els
intruments, però un veí pagà per un vals i tornaren a traure-los. Quan
va acabar el vals la gent es va anar. Natàlia va perdre a Julieta i el xic a
Cintet, un amic, aleshores es quedaren a soles en la plaça. El xic li va
anomenar a Natàlia Colometa, encara que aquesta li digué el seu
vertader nom. Van començar a còrrer junts fins que la nanseta de fil
es va trencar i els enagos es van caure. Morta de vergonya, Natàlia va
anar a la seua casa. El xic s’anomenava Quimet.
,II
Natàlia estava esperant a Quimet en una cantonada, a la vora del
Parc Güell. Va eixir un jove amb un revòlver al cinturó i una escopeta.
Un home en pijama va cridar a Natàlia des d’una finestra. Li va dir
que entre a la casa per a fer una dormideta, i Natàlia entrà. Natàlia es
va adonar què el jove estava mirant-la, aleshores aquesta es va posar
en una posició específica per què no puga vore-la. A més, no volia
que Quimet la veiés allí. Passat un temps, Quimet i Natàlia es
trobaren. Natàlia havia arribat una hora més prompte, però va
pensar que s’havia equivocat ella d’hora perquè Quimet no va posar
cap excusa al arribar suposadament tard. Començaren a pujar el
carrer sense dir cap paraula, i va començar a fer fred. Natàlia volia
dir-li a Quimet que havia renyit amb Pere, ja que Quimet sempre li
preguntava si havia renyit amb ell quan es veien, però aquesta
vegada no li va preguntar res. Es van asseure en un banc de pedra i
van vore ocells negres, els quals eren del gust de Natàlia. Quan
Quimet s’adonava què Natàlia havia renyit amb ell, sentia molta
pena, i aquesta pena feia sentir a Natàlia que havia realitzat una mala
acció.
Quan Natàlia va renyir amb Pere, aquest li va dir que l’havia desfet la
vida, que es sentia com un no res. Quimet va començar a parlar de
Gaudí, que el seu pare el va conèixer el dia què el va aixafar el
tramvia. Després, Quimet li va dir que si Natàlia volia ser la seua
dona, aquesta hauria de començar a trobar bé el que ell trobava bé, i
li va explicar en un sermó llarg els drets de l’home i de la dona.
Natàlia li va preguntar què passaria si a ella no l’agradava alguna cosa
de cap de les maneres, i Quimet li va dir que l’hauria d’agradar.
Quimet va començar a parlar de la seua família i va dir “pobra Maria”,
cosa que Natàlia no va entendre. Quimet es va imaginar com seria la
,casa on viurien, fins i tot imaginà el llit del fill que tindrien, ja què a
ell li agradaven els fills i no (a vegades sí i a vegades no).
Quimet li va donar un petó a Natàlia i aquesta va vore a Nostre
Senyor en un núvol, anant-se lentament. Quimet volia anar a prendre
un café amb llet, i va dir que la cafeteria anava a tancar. Anaven cap a
la cafeteria quan Natàlia va pensar en dir-li a Quimet que havia renyit
amb Pere, però justament Quimet es va parar, va agafar pels braços a
Natàlia i li digué: pobra Maria. Continuaren avançant i a Natàlia li
feien mal els peus per les sabates. Seguiren caminant, sense dir cap
paraula.
Pàgines 21 - 28
III
Natàlia es va trobar amb Quimet i aquest li va dir que no podia
treballar més amb el seu pastisser, que ha arribat a les seues orelles
que va darrere de les dependentes. Natàlia li va dir que no li cride,
però Quimet va dir que en l’hivern, en una vesprada, va mirar-lo però
no a ell, a una xica que tenia darrere. Natàlia es va enfadar amb
Quimet i va pensar en Pere, amb qui havia deixat la seua relació, ja
que era un bon xic i bon treballador. Començaren a caminar Natàlia i
Quimet i es van parar davant d’una botiga de vestits. Quimet va vore
un d’ells i li va dir a Natàlia que le farien comprar un davantal com un
del catàleg quan es casaren.
Un diumenge qualsevol, Quimet va decidir presentar a la seua mare a
Natàlia. Era una senyora molt ben arreglada amb la casa neta i molt
ben decorada. La mare de Quimet va parlar amb Natàlia del treball a
la pastisseria i de la feina de la casa, cosa que Natàlia va dir que
l’agradava. La mare de Quimet li va donar a Natàlia uns rosaris de
, boleta negra. Quan eixiren de la casa, Natàlia li digué a Quimet que
no sabia què fer amb els rosaris, i aquest digué que els deixaràn en
un calaix, que potser algun dia servirien. Quimet es volia comprar
una moto, i va preguntar-li a Natàlia si havia anat en una alguna
vegada. Aquesta digué que no, i Quimet va dir que es compraria una
per recòrrer tot el país. Van entrar a un restaurant i es trobaren amb
Cintet, que va dir que havia un pis a molt bon preu però era necessari
reformar. Quimet no va deixar passar l’oportunitat i el reformarien
amb l’ajuda de Mateu. Cintet treballava en el garatge del seu oncle,
doncs Quimet li preguntà si sabia d’alguna moto de segona mà, però
ja ho miraria altre dia. Natàlia es sentia fora de la conversació, ja que
la seua mare no parlava amb ella d’eixes coses ni els seus pares
parlaven entre ells, i com la mare ha mort, no té l’oportunitat de
saber res. Quimet i Cintet es van riure de Natàlia i s’anaren.
IV
La senyora Enriqueta, una dona que venia castanyes i moniatos a una
cantonada, sempre donava bons consells a Natàlia. Li va dir que feia
bé casant-se jove, ja que necessitava un marit i un sostre. La senyora
Enriqueta era molt neta i l’agradava molt el café. Estava plovent, i
estava començant la vesprada. Havia estat plovent des de fa 8 dies.
Enriqueta va dir que pensava que Quimet seria millor marit que Pere,
ja que era més eixerit i busca-vides, i l’altre és una persona manada.
Natàlia li va comentar la moto que volia comprar-se Quimet, i
Enriqueta digué que Quimet era molt modern.
Després, es reuniren Quimet, Natàlia, Cintet i Mateu en el pis, que
estava abandonat. La cuina feia pudor d'escarabats i el paper del
menjador tenia ratlletes. Quimet va dir que posarien un paper verd
poma i un de color nata per a l’habitació del fill, quan el tinguen.
Anaren al pis el diumenge per la vesprada. Mateu es va posar a
