PREGUNTES
BREUS
HISTÒRIA
, ★ ESPANYA DEL SEGLE XVIII: ELS PRIMERS BORBONS.
1. La Monarquia Hispànica: concepte, organització territorial i institucions
bàsiques.
La dinastia dels Habsburg va governar sobre la Monarquia Hispànica formada per les
possessions europees i els territoris americans incorporats a Castella. Va ser una unió dinàstica
en la que cada regne mantenia les fronteres, la moneda, el sistema fiscal, les lleis i les
institucions pròpies.
Governaven amb una monarquia autoritària. Dins la Monarquia Hispànica es va donar una
preeminença de Castella on s'establiren els reis (Madrid, es va convertir en la capital). El rei era
la màxima autoritat. El rei era la màxima autoritat. Al segle XVI s'encarregaven del govern amb
l'ajuda de secretaris, però al XVII nomenaren un valido per governar en nom seu. Les Corts es
convocaven molt rarament. Felip II va ampliar el sistema de Consells i va reestructurar els
Consells territorials (Castella, Aragó, Itàlia, Flandes, Índies i Portugal). Els monarques hispànics
van conservar i ampliar les institucions creades pels Reis Catòlics per reforçar l'autoritat reial.
A la Corona d'Aragó es seguia la tradició pactista. El rei no podia establir nous imposts ni noves
lleis sense l'aprovació de les Corts, i les Generalitats vigilaven l'acompliment dels furs.
L'única institució comuna de tots els regnes de la monarquia hispànica a banda del rei era el
Tribunal de la Inquisició.
2. Canvis polítics que es van produir a Espanya al s. XVIII.
Acabada la guerra de successió i com a càstig pel seu suport al candidat austríac, Felip V va
anul·lar tots els furs i les institucions de la Corona d'Aragó. Amb els Decrets de Nova Planta es
va imposar el sistema polític i administratiu castellà a tots els territoris de la corona. A Balears es
va eliminar els furs i les institucions d'autogovern (Gran i General Consell de Mallorca, Consell
general d'Eivissa, universitats de les viles).
Els primers Borbó espanyols (Felip V i Ferran VI) varen implantar un model d'absolutisme
centralista. Tots els poders eren en mans del monarca, però s'ajudava d'uns secretaris d'Estat,
nomenats per ell. Les Corts dels diversos regnes varen desaparèixer, integrant-se a les
castellanes. La labor legislativa la feia el monarca. Els Borbó volien unificar tot el territori,
imposant unes lleis úniques, una administració idèntica a totes les seves institucions. El territori
va quedar dividit en demarcacions provincials, l'antic regne de Mallorca es convertí en la
demarcació de Balears. El monarca va col·locar un capità general amb poder militar i
administratiu, que exercia com a governador. A cada província s'hi va crear una reial audiència
per administrar i assessorar el capità general i s'hi varen implantar corregidors i intendents, els
ajuntaments estaven integrats per regidors i un alcalde.
Menorca sota domini britànic va conservar les seves lleis i institucions fins a la seva integració a
l'Estat espanyol.
,3. L’ANTIC RÈGIM ESPANYOL AL S.XVIII.
Sistema polític econòmic i social característic d’Europa fins al segle XVIII caracteritzada per una
economia on predominava l’agricultura i una societat estamental amb un govern de monarquia
absoluta.
L’agricultura era senyorial i de propietat vinculada a un títol de la noblesa, a l’església o a una
institució. L’artesania estava formada per gremis i manufacturacions reials. Cada gremi tenia el
monopoli de producció a la seva ciutat. Tot estava fet a mà, no existien les màquines. Hi havia un
comerç colonial amb Amèrica. Al segle XVIII, el port per anar a Amèrica, va passar de Sevilla a
Cadis. L’organisme que controlava el comerç era la Casa de Contractació, (organisme de l’Estat) i
cobrava impostos a tots els vaixells que venien.
La societat estamental es dividia entre privilegiats i no-privilegiats. Els privilegiats no pagaven
impostos, ocupaven els càrrecs públics i eren propietaris de gran part de les terres. Els no
privilegiats pagaven impostos, no tenien cap tipus de dret, tots havien de pagar les rendes més el
delme a l’església, tampoc ocupaven cap càrrec públic. Els estaments venien de naixement i eren
així per a tota la vida. D'altra banda estaven els marginats, que eren descendents dels jueus (els
xuetes), eren marginats per qüestions ètniques i religioses. Feien feina i pagaven impostos. No
podien ocupar cap càrrec ni poseïr cap terra, era molt mal vist una relació entre un xueta i un que
no ho era.
En quant a política, hi havia una monarquia absoluta on tots els poder es concentraven en les
mans del rei, el seu poder era il·limitat.
4. Canvis socials i econòmics que es van produir a Espanya al s. XVIII.
Al segle XVIII (principis), Espanya continuava sent una societat i una economia de l'Antic Règim.
Hi va haver un creixement demogràfic i econòmic a tot Europa. Carles III volia ser l'introductor del
despotisme il·lustrat a Espanya i introduir reformes estructurals.
La població va passar de 7.500.000 d'habitants a principi del s.XVIII a 11.000.000 a finals del
segle. El creixement demogràfic es va concentrar a la perifèria, a les illes fou d'entre un 50 i un 60
%, superant els 170.000 habitants.
Els privilegis nobiliaris continuaven sent vigents però es van decretar honestes totes les
professions i Carles III va prohibir la discriminació dels xuetes. Les reformes econòmiques
impulsaran el creixement de la burgesia agrària, comercial i manufacturera. Va haver millores
agrícoles: extensió de l'espai conreat , la introducció de nous conreus, increment de la producció
i l'aparició d'una agricultura comercial orientada a l'exportació. A les Balears hi havia el
cultiu i producció d'oli mallorquí, a la Menorca britànica es desenvolupa la ramaderia bovina.
La supressió del monopoli de Cadis i de la Casa de Contractació va liberar el comerç i va
permetre l'expansió del comerç d'ultramar i el desenvolupament agrari i industrial que comencen
a exportar productes locals a amèrica, ex: seda valenciana i metal·lúrgia del ferro basc.
Creixement del comerç exterior a La Menorca britànica i els mercaders mallorquins realitzen
expedicions comercials a Amèrica.
, ★ GUERRA DEL FRANCÈS: REGNAT DE FERRAN VII.
1. Què va ser la Guerra del Francès (1808-1814)?
Mitjançant el Tractat de Fontainebleau, el ministre Godoy va autoritzar l'entrada de l'exèrcit
francès a la Península. El descontentament de la població amb les decisions de Godoy provocà
l'esclat del motí d'Aranjuez, l'abdicació de Carles IV i la destitució de Godoy. Més endavant,
Carles IV va demanar ajuda a Napoleó. A Baiona Napoleó el va obligar a ell i a Ferran VII, a
abdicar i nomenà el seu germà, Josep Bonaparte, rei d'Espanya (1808), fet que va provocar la
rebel·lió popular i el començament de la Guerra del Francès.
La guerra es va desenvolupar en tres fases: la primera fase fou la de resistència popular,
protagonitzada pels grups patriotes organitzats en guerrilles que per coordinar el moviment es
creà la Junta Suprema Central. Els presoners capturats en aquesta batalla foren confinats a l'illa
de Cabrera fins el 1814.
La segona fase fou l'ofensiva francesa, on Napoleó i les tropes franceses intervenen
personalment i ocupen la major part del territori espanyol. En aquesta etapa arribaren a Balears.
La Junta Suprema Central, es va dissoldre, davant el buit de poder es convocà una reunió de
les Corts a la ciutat de Cadis on es va redactar la primera Constitució espanyola (1812). El
Bisbe de Mallorca, Bernat Nadal, participà en la redacció d'aquesta constitució. A les illes es
produiren enfrontaments entre els partidaris liberals i els detractors de la constitució. La darrera
fase de la guerra foren les victòries angloespanyoles. L'ajuda oferta per les tropes britàniques,
sota el comandament de Wellington, va ser decisiva per derrotar l'exèrcit invasor i l'any 1813 es
va signar el Tractat de Valençay, pel qual Ferran VII recuperava la Corona.
6. Compara la Constitució de 1812 i l'Estatut de Baiona.
L'Estatut de Baiona no és una constitució perquè no fou elaborada pels representants de la nació.
Fou escrita per Napoleó després de les abdicacions de Baiona i presentada a unes Corts
reunides a Baiona. Els objectius de Napoleó eren legitimar la monarquia de Josep i iniciar el
desmantellament de l'Antic Règim a Espanya.
En canvi la Constitució de 1812 és una constitució, fou elaborada i aprovada per les Corts
espanyoles convocades a Cadis. La majoria liberal va decidir que la sobirania nacional
representeria al poble espanyol i que el vot seria per persona i no per estaments.
L'Estatut de Baiona establia una monarquia constitucional i autoritària, que reconeixia la igualtat
dels espanyols davant la llei, però no aplicava principis bàsics del liberalisme polític com la
sobirania nacional o la separació de poders. Les Corts eren estamentals, i el rei tenia poder
executiu i escollia als jutges i als senadors.
En canvi la Constitució de 1812 establia una monarquia constitucional, amb Ferran VII com a rei
legítim. Implantà la sobirania nacional, lliure expressió i la divisió de poders: el rei exercia
l'executiu, les Corts, elegides per sufragi universal masculí indirecte, el poder legislatiu i els
tribunals, el poder judicial. També formulava una declaració de drets més àmplia que la de
l'Estatut.
