Tema-3 De la monarquia absolutista a la parlamentària
1. Que va motivar la guerra contra França (1808-1814)?
Les tropes franceses van envair Espanya
-Per por a la revolució francesa, Carles IV (1808-1814), es va unir a una coalició
internacional que lluitava contra França. Les tropes espanyoles van ser vençudes per
l'exèrcit de la convenció francesa (1793-1795).
-La derrota va provocar un canvi d’estratègia i Manuel Godoy (1er ministre de Carles IV) va
optar per aliar-se amb Napoleó per a enfrontar-se a Anglaterra. El tractat de Fontainebleau
(1807) permetia el pas de les tropes franceses per Espanya per a envair Portugal ← aliats
amb els britànics.
El poble va amotinar en contra
-El 1808 la població espanyola estava indignada pel fet de que les tropes napoleòniques
s’hagueren establert de forma permanent. Es va produir el motí d’Aranjuez, que reclamava
la destitució de Godoy i Carles Iv. Com a conseqüència, el rei va abdicar en el seu fill,
Ferran VII. Napoleó va empresonar a Carles IV i a Ferran VII a Baiona i els va obligar a
abdicar a favor del seu germà Josep Bonaparte conegut com Josep I o Pepe Botella.
Es va iniciar una guerra molt llarga
-En defensa de Ferran VII, es van produir alçaments populars. Això es considerava l’inici del
conflicte, conegut com a Guerra del Francès.
-Es van organitzar juntes locals i provincials de defensa per fer front als invasors. Amb el
suport anglès, van exercir guerrilles, formades per militars no professionals sota la direcció
d’un militar. Sorprenentment, van fer front als francesos. Després de diversos anys, Napoleó
va reconèixer la derrota i es va signar el Tractat de Valençay (1813), que posava fi al
conflicte.
Les corts i la constitució de Cadis
-Les abdicacions van deixar un buit de poder, perquè Josep I no tenia l’acceptació dels
espanyols. L’any 1810, la Junta Suprema Central, que coordinava les juntes locals, va
convocar la reunió de les corts de Cadis (únic territori no ocupat pels francesos). Hi van
acudir representants de totes les provincies i defensaven el liberalisme i imposaven les
seues opinions al sector més absolutista.
-Primera acció de les corts: el vot de tots el representants tenia el mateix pes.
-Eren els representants de la nació i van redactar una Constitució (1812) que relfectia els
principis bàsics del liberalisme polític: sobirania nacional, divisió de poders, sufragi universal
masculí i àmplia declaració de poders.
- També van aprovar unes lleis destinades a abolir l’Antic Règim: suprimir les senyories, els
gremis i la inquisició, i la igualtat de tots els espanyols davant la llei i els impostos.
→Sobirania nacional →Ideologia progressista
→Sufragi universal masculí i indirecte →Església: catolicisme (religió oficial)
→Drets individuals: impremta, propietat, inviolabilitat de domicili i igualtat davant la llei.
→Poders: executiu (rei+ministres), legislatiu (corts unicamerals) i judicial (tribunals)
Les opcions polítiques dels espanyols
Afrancesats→ intel.lectuals, alts funcionaris i una part de la noblesa que col·laborava amb
Josep I.
Ferrandins o patriotes→
Absolutistes o servils: clergat, noblesa i alguns llauradors, volien el retorn de Ferran VII, de
l’absolutisme i la societat tradicional.
, Liberals: burgesos, professionals, intel.lectuals i classes populars. Aspiraven a transformar
la monarquia i la societat en un sentit liberal. Impulsaven la constitució, però volien el retorn
de Ferran VII com a monarquia constitucional (no absolut).
2. Ferran VII (1814-1833)
-Ferran VII va arribar a Espanya al 1814. No obstant això, entre els que volien que tornara
com a rei legítim hi havia diverses aspiracions:
→Els liberals pensaven que governaria segons els principis de la constitució de 1812, i
treballaria per fer d’Espanya un país modern i liberal.
→Els absolutistes esperaven que es reinstaurara l’antic règim i la monarquia absoluta.
Sexenni absolutista (1814-1820)
-Ferran VII, amb la debilitat dels liberals, va eliminar les corts, va anul.lar la Constitució i
governar com un monarca absolut. Retorn a l’antic Règim. Conseqüències:
→ Tornada al passat: amb la restitució dels senyors, els gremis, la tortura, la Inquisició i els
privilegis. Això va suposar la pèrdua de la igualtat davant la llei.
→ Fre al futur: en suprimir les lleis adoptades per les corts de Cadis.
-Això va enfortir la l'aristocràcia enfront de la burgesia.
Trienni liberal (1820-1823)
-Al 1820, es va obligar al rei a jurar la constitució de Cadis, i així recuperar les llibertats
perdudes. Al país van haver dues formes d’entendre el liberalisme:
→ Liberals moderats: partidaris de reformes de poca envergadura que permeten
guanyar-se la simpatia i aprovació dels absolutistes.
→Liberals exaltats: anhelaven els canvis més radicals, orientats a la substitució de la
monarquia per un república.
-Les diferències es van concloure al 1823 amb la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant
Lluís (exèrcit de voluntaris francesos), que va reposar a Ferran VII com a rei absolut.
Dècada ominosa (1823-1833)
-Ferran VII va recobrar els seus poders absoluts i l’Antic règim. Els governs van haver de
fer front a problemes que van erosionar la monarquia:
→ Greu crisi econòmica: La guerra contra els francesos havia debilitat l’economia i deixat
l’hisenda en bancarrota. Van fer un reforma fiscal que obligava als privilegiats a pagar
impostos, però aquests eren els defensors de l’absolutisme i no podia contrariar-los.
→ Guerra colonial: La burgesia americana, veia a espanya com un fre per a la seua
economia, obstaculitzava el comerç i imposava grans càrregues fiscals. Van impulsar
moviments independentistes.
→ Conflicte successori: Ferran VII no tenia fills barons, el rei es va veure compromès a la
seua successió per la llei sàlica (l’hereu de la Corona només podia ser home). Davant això,
el monarca va fer pública la “Pragmàtica Sanció” que permetia nomenar a la seua filla com a
reina. Però el germà de Ferran VII (aspirant legal de la Corona) Carles Maria isidre, va
produir una guerra civil entre:
→ Absolutistes o carlins: partidaris del germà del rei també de les tradicions i la
monarquia absoluta.
💪🏻
→ Liberals o isabelins: posició més progressista, van suportar a la filla del rei amb la
possibilitat d’aconseguir una monarquia parlamentària.
