T.4 España i Catalunya al S.XIX: La
constitució d’un Règim liberal
1 Com es va implantar el liberalisme?
1r intent es va produir a l’any 1812, en que es va aprovar la 1a constitució d’Espanya “La
Pepa”, en el context de la Guerra de França (1808 - 1814), moment en què España estava
ocupat per un germà de Napoleó, Josep Bonaparte “Pep Bolella”.
2n intent durant la 1a Guerra Carlina (1833 - 1840) en que es va posar en joc dos models
d’estats: l’absolutista i els liberals. La victoria de Isabel I va donar pas a la constitució de
1837 i ha la monarquía constitucional.
Els liberals estaven dividits en moderats i progressistes qué s’alternant en el poder, per
fer-ho utilitzaven diferents estratègies.
La Isabel II intervenia a favor dels moderats.
El sufragi censatari només podria votar un 1% de la població, els resultats és falsegen de
manera sistemàtica a favor del partit en el poder.
Les famílies influïen decisivament en el nomenament de candidats i en els resultats
electorals (caciquisme).
Els militars aquest periodé van tenir un paper destacant en política, alguns és convertien en
líders polítics, quan volien el poder feien cops d’estats i obligaven a la monarquia a cedir-los
al govern.
Les diferents constitucions de l'Estat liberal van definir Espanya com una nació única.
Aquest fet va portar el sorgiment de moviments culturals i polítics catalans (catalanisme).
2 Guerra i la revolució liberal (1808 - 1814)
2.1 La crisi de la monarquia de Carles IV
Carles arriba al tro un any després de la Revolució Francesa i té por de qué les idees liberal
arribin a Espanya. Aquest fet el portarà a declarar la guerra a França, va envair Rosselló i
França respon amb la invasió de Catalunya i l’Empordà.
Les tropes qué Carles IV són derrotades i M.Godoy (1r ministre de Carles IV) decideix
aliar-se amb França per enfrontar-se amb Anglaterra i siguen el tractat de Fontainebleau
que permet a les tropes franceses passar per Espanya per invadir Portugal.
2.2 La invasió napoleònica
A l’any 1808 esclata el Matí d’Aranjuez fruit de la invasió napoleònica i els enfrontaments
entre Carles IV i el seu fill Ferran VII, d’aquest motís en va resultar la dimissió de Godoy i
l’abolicació de Carles IV en el seu fill Ferran VII.
Napoleó s’hi posa en contacte i aconsegueix que la corona passi del seu germà, Josep
Bonaparte (abolicacions de Baiona).
2.3 La guerra del Francès
, A 1808, l’aixecament del poble de Madrid va comportar l’inici de la guerra. Les seves fases
més importants:
- Resistència popular (1808): A Catalunya els grups de voluntaris (miquelets i
sometents) van derrotar els francesos a la batalla de Broc. L'exèrcit espanyol va
guanyar a Bailèn.
- Ofensiva francesa (1808 - 1812): Napoleó va intervenir directament en el conflicte i
va ocupar la major part d’Espanya.
- Victòries angloespanyoles (1912 - 1814): L’exèrcit britànic, comandat pel mallington,
va arribar des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles, i va vèncer els
francesos a Arapiles (1812)
3 Ferran VII: Retorn de l'absolutisme (1814 - 1833)
Ferran VII “El desitjat” torna a Espanya a l’any 1814 amb l'objectiu de regnar com un
monarca absolut.
3.1 El Sexenni absolutista (1814 - 1820)
Una vegada recuperada la corona deroga la constitució de 1812 i anul·la les normes
reformistes, dels liberals no accepten aquesta forma d’actuar de Ferran VII i porten a terme
pronunciaments militars que fracassen.
3.2 El trienni liberal (1820 - 1823)
A l’any 1820 triomfa l cop d’estat encapçalat per Rafael de Riego i el rei es veu obligat a
acceptar la Constitució i s’organitza un cos de liberals armats “Milicia Nacional” per fer front
als absolutistes. Ferran VII davant d’aquesta situació demana ajuda a la Santa Aliança i
aquesta encia als Cent Mil Fills de Sant Lluís qué tornen a instaurar l’absolutisme.
3.3 La Dècada Ominosa (1823 - 1833)
En els darrers anys Ferran VII es va dedicar a anul·lar tota l’obra reformista del Trienni i va
retornar a l'absolutisme.
En aquest període la monarquía absolutista va entrar en crisis per un sèrie de problemes:
a) En l'àmbit econòmic la guerra del Francès i la independència i de les colònies fan
necessària una reforma fiscal qué el rei no s'atreveix a portar a terme per a perdre el
suport dels absolutistes.
b) Conflicte dinàstic entre els partidaria de Carles Maria Isidre (carlins), aquest conflicte
esclatà quan Ferran VII va anul·lar la llei sàlica (llei que impedia regnar a les dones) i
va promulgar la pragmàtica sanció (llei que abolia la prohibició anterior)
c) moviments d’independència de les colònies a Amèrica.
4 Els carlins defensors de l’Antic Règim
Ferran VII mort l’any 1833 i el seu tro és diputat per: Isabelins i els carlins.
Qui donava suport als Isabelins? Burgesia, exèrcit, classes populars y urbans.
Y als carlins? Noblesa rural, clergat, pagesos de PB, Navarra, Catalunya, Aragó i València.
Los beneficios de comprar resúmenes en Stuvia estan en línea:
Garantiza la calidad de los comentarios
Compradores de Stuvia evaluaron más de 700.000 resúmenes. Así estas seguro que compras los mejores documentos!
Compra fácil y rápido
Puedes pagar rápidamente y en una vez con iDeal, tarjeta de crédito o con tu crédito de Stuvia. Sin tener que hacerte miembro.
Enfócate en lo más importante
Tus compañeros escriben los resúmenes. Por eso tienes la seguridad que tienes un resumen actual y confiable.
Así llegas a la conclusión rapidamente!
Preguntas frecuentes
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
100% de satisfacción garantizada: ¿Cómo funciona?
Nuestra garantía de satisfacción le asegura que siempre encontrará un documento de estudio a tu medida. Tu rellenas un formulario y nuestro equipo de atención al cliente se encarga del resto.
Who am I buying this summary from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller rokhayalaye12. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy this summary for 7,16 €. You're not tied to anything after your purchase.