Introducció al dret constitucional
TEMA 1: CONSTITUCIONALISME I CONSTITUCIÓ
1. INTRODUCCIÓ
Elements/característiques per dir estat:
- Existència d’un ordenament jurídic obligatori (poders)
- Ha d’existir un poble el qual és el titular d’una sobirania constitucional, el poble és la
ciutadania (poble no és el mateix que població). Un poble es considera nació quan
comparteixen uns costums.
- Poder sobirà, executiu i legislatiu. Possibilitat de poar-nos deures/obligacions que si no
complim tenen la possibilitat de coacció com multes
- És necessari un territori (Kelseng), és on l’estat aplica les seves normes. No hi ha
determinació de quin és el territori espanyol.
- Constitucionalisme:
- Concepte: Moviment polític, ideològic i jurídic que sorgeix al S.XVIII i propugna
una nova organització política basada en la limitació del poder arbitrari.
- Instruments bàsics:
- Separació de poders (els poders de l’estat han d’estar en mans de gent
diferents, tot i que han d’estar relacionats).
- Reconeixement de drets i llibertats.
- Reacció enfront de l’absolutisme → liberalisme (S.XVIII), les idees liberals
tenen una necessitat de millora i que es reconeguin drets i llibertats.
- Filosofia individualista
- Substrat ideològic:
- Contractualisme (existència d’un contracte social entre ciutadans, pacte
fundacional)
- Ius naturalisme racionalista, tenim uns drets des que naixem i no els
poden donar a ningú, són inalienables.
- Racionalisme, considera que la constitució ha de ser fruit de la raó, amb el
racionalisme es veu la necessitat de la constitució com a codi polític
escrit.
- Concepció de la superioritat normativa de la Constitució
2. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL CONSTITUCIONALISME
- Fase inicial del constitucionalisme: Anglaterra, EUA i França (S. XVII - XVIII)
- Període de rescessió del constitucionalisme: Europa (inici S. XIX, restauració)
- Tercera etapa: democratització i extensió del constitucionalisme (S. XX)
1
,Introducció al dret constitucional
2.1 ELS ORÍGENS DEL CONSTITUCIONALISME
Anglaterra:
- Triomf del Parlament enfront un rei absolut (canvi en la monarquia) - “Gloriosa Revolució”
(1688). Es volia limitar el poder del parlament, ja que estava molt centrat en la reialesa i la
burgesia el que volien era obtenir representació al parlament per millorar les seves
condicions.
- Constitucionalisme basat en l’equilibri de poders. Servia per limitar el poder del rei.
- Règim parlamentari. Els membres del parlament eren elegits dintre la gent amb cera
capacitat econòmica, era un sufragi censatari.
- Reconeixement dels drets de les persones (rule of law).
- No té un text constitucional escrit i codificat, sinó que tenen totes les lleis distribuïdes en
diferents llocs.
- Constitució flexible → possibilitat de modificació sense procediment especial.
- No hi ha superioritat normativa de la constitució. No hi ha jerarquia, ja que parteixen de la
base que totes les normes provenen del parlament.
1689 - Bill of rights (primer document on es reconeixen drets)
1701 - Act of settlement - és on s’intenta delimitar el poder del rei enfront del parlament i es
posen les bases de com ha de ser el paper del poder judicial.
Els Estats Units d’Amèrica:
- Declaració d’Independència (1776), és una constitució molt breu de 7 articles i no contenia
drets. Constitució dels Estats Units (1787).
- Per via d’esmenes més tard es van incorporant articles de referents a la declaració de
drets. Les primeres 10 esmenes tracten de drets.
- Consagració de la supremacia normativa de la constitució (art. 6), en un text codificat.
- Control de constitucionalitat de les lleis com a mecanisme de garantia de la superioritat
normativa de la constitució (cas Marbury vs. Madison - 1803. L’any 1800 va haver-hi unes
eleccions que va sortir elegit un republicà, Madison, el qual va nomenar 42 jutges per
intentar controlar el poder judicial i un d’aquests jutges era Marbury, el nomenament va no
es va acabar donant i el nou president va entendre que Marbury no podia exercir de jutge,
ja que no va rebre el seu nomenament i Marbury va demandar Madison, ja que deia que el
seu nomenament era vàlid i aquesta demanda es va fonamentar amb la llei de
procediment. Marbury tenia dret al nomenament?, van considerar que si, ja que el
nomenament s'havia d’haver fet d’acord amb el que dia la llei i es deia que Madison havia
vulnerat el seu dret, però el president del TC va dir que no feia falta que el nomenessin.
Van arribar a què hi havia un problema d'inadmissió i un d'inconstitucionalitat, per tant,
van inadmetre la demana de Marbury i també van declarar que hi havia una
inconstitucionalitat.) → control difús de la constitucionalitat.
- Cap norma d’un estat pot ser contrària a la constitució.
- Divisió de poders estricta.
2
, Introducció al dret constitucional
- Tot i que diuen que és una constitució democràtica no ho acaba de ser del tot.
França:
- Procés revolucionari francès que suposa la ruptura radical amb l’Antic Règim.
- Aprovació Declaració Drets de l’Home i del Ciutadà (1789) i la constitució francesa (1791).
- Concepte de la “llibertat pública” de les persones; principi de sobirania nacional; principi
“imperi de la llei”.
- S’escampa ràpidament per Europa.
2.2 RECISSIÓ DEL CONSTITUCIONALISME A EUROPA (S. XIX)
- Caiguda de Napoleó i la Restauració (Conferència Viena 1815) → restabliment del “principi
monàrquic” → monarquia limitada o monarquia constitucional. En el moment que cau
Napoleó Europa entra en una recissió, i es vol tornar a l’absolutisme. A través de la
constitució es vol saber quines potestats té el rei com serien:
- Cartes atorgades
- Constitucions pactades entre rei i parlament.
- A partir de 1830 → inici d’un procés de democratització i de parlamentarització del
constitucionalisme.
2.3 DEMOCRATITZACIÓ I EXTENSIÓ DEL CONSTITUCIONALISME
- El constitucionalisme s'associa definitivament a la democràcia.
- Etapes:
- Període d’entreguerres, exemples → constitució Alemanya de Weimar (1919) o
constitució II República Espanyola (1931)
- Després II GM, exemples → Llei fonamental de Bonn (1949) o la Constitució
francesa (1958)
- Després fi Guerra Freda
Mentre s’estenen els principis democràtics també trobem moviments totalment absolutistes
i apareix en nazisme.
- Al s. XX consagració de l’Estat social i democràtic de Dret, la normativa constitucional
plena - pels ciutadans i poders públics -, control concentrat a través de tribunals
constitucionals. Consolidació de la legitimació exclusivament democràtica al poder.
3. LES FUNCIONS DE LA CONSTITUCIÓ
- Normativa de la CE (art.9.1, derogatòria 3a i configuració TC). Té una funció normativa
- Diferent tipologia de normes constitucionals:
- Els valors (art. 1.1)
- Principis de l’ordre polític i jurídic
- Conjunt de normes → drets i llibertats, les garanties, fonts del dret i organització
3