TEMA 1
‒ Concepte
La Fisiologia vegetal integrativa és ciència que estudia processos fisiològics de les plantes. S’ha d’entendre amb:
1. Organisme: no entén la fisiologia sense la planta com a individu. És la interpretació de Sachs. Tanmateix, un ecòleg
considerarà la espècie, comunitat, poblacions, ecosistema.
2. Òmiques: (metabolòmica, transcriptòmica, proteòmica...). Els anàlisis són importants però integren a nivell
molecular o cel·lular (per exemple, metabòlits que actuïn a un compartiment determinat).
3. Sistemes: els diferents tipus cel·lulars en una fulla, diferents parts de la planta... tot això són sistemes. És important
la part molecular, considerar els diferents components de la senyalització cel·lular interaccionen entre si per
activar un nucli regulador com TFs per activar molts gens a la vegada.
*Considerar evolució.
*Cal tenir en compte el tipus de fulla i les condicions en que es fan anàlisis -omics.
‒ Integració entre anatomia i fisiologia
Per exemple, anatòmicament no són iguals les arrels d’una planta que fa simbiosi amb micorrizes que en una que no
ho fa, funcionalment seran diferents i per tant tindrà diferencies fisiològiques.
Monocarpica/semelpara/anual o bianual
Policàrpica/iteropata/perenne
Hem de distingir si són:
- Monocàrpiques (la floració a les monocàrpiques porta a la senescència) //Policàrpiques
- Semelparitat (monocàrpica, es reprodueix i mor) // iteroparitat (pot fer iteracions)
- Anual (creixement reproductor en una etapa) en una situació d’estrès hídric en comptes de retrassar la
reproducció s’accelera, està dissenyada per fer-ho ràpid // bianual (primer tenen un creixement vegetatiu en
que acumula reserves per reproduir-se).
- En les perennes podem trobar herbes que poden viure 7-8 anys i altres centenars. Poden ser arbustos o arbres
(caducifolis/perennifolis).
! Perenne i perenifoli no es el mateix
Un pi i una salvia tenen diferents anatomies i per tant diferents relacions hídriques. La Salvia no
té fulles, es una planta desèrtica, té sèpals (la foto es una inflorescència).
S’està veient que no té sentit estudiar integrativament plantes sotmeses a un estres concret.
Perquè? La resposta a l’estrés hídric serà diferent si hi ha patògens o no, dependrà de la llum etc factors ambientals.
Per exemple, cada estres pot donar una resposta, però no la suma dels dos correspon a si la fulla esta patint els dos
estresos (estrés hídric + patogen) , pot haver efectes d’inhibició o sinèrgics.
Caldria estudiar l’efecte en una situació multiestrès però això esta limitat pels recursos econòmics.
Hem de relacionar espai – temps. De qualsevol procés/pregunta fisiològic: on?, quan? Com? Per què?
La fotosíntesi permet la síntesi de carbohidrats. La hexoquinasa 1 que fosforila a la glucosa (glucòlisi), s’obtindrà poder
reductor, ATP... Inhibirà citocinines (les CK estimula el creixement).
! Contradicció: amb la fotosíntesi hauríem d’esperar més creixement. Per interpretar l’esquema hem de considerar
espai – temps. A l’esquema només veiem l’espai, falta el temps. Un excés de glucosa inhibeix la síntesi de CK.
Com s’interpreta? Considerem fulles joves, madures i senescents. Qui tancarà abans els estomes? La madura serà
mes sensible al ABA, després la jove parcialment. Les joves, reduiran la síntesi de CK i deixaran de créixer. Quan
no hi hagi dèficit, la glucosa es metabolitzarà ràpidament i no s’acumula, no hi haurà inhibició de CK i hi haurà
creixement. En una fulla senescent hi ha ABA, processos catabòlics que indueixen a la inhibició de la CK.
- Estoma – epidermis. Es tanquen per acció de ABA, afectarà reduint la fotosíntesi en situació de dèficit hídric.
, - Cloroplast – cèl·lules mesòfil
Perquè la resposta es diferent si una planta està en època reproductora o no? Distribució de nutrients i recursos...
TEMA 2
Meristema: teixit format per cèl·lules meristemàtiques, cèl·lules no diferenciades amb capacitat de multiplicar-se i
renovar-se.
SAM: meristema apical de la part aèria de la planta. L’embrió té 1, és un promeristema o meristema primari, però
també pot ser secundari depenent del moment de desenvolupament de la planta.
En un embrió tindrem 2 meristemes primaris, el SAM i el RAM.
RAM: meristema apical de l’arrel.
Meristemes primaris (pro-meristemes) i secundaris
Meristemes secundaris i reproductors
Meristemes d’inflorescencia: quan es formi la inflorescencia tindrà els seus respectius meristemes florals per donar
les flors.
! D’on apareixen els meristemes reproductors? Del SAM que poden passar de vegetatius a reproductors quan es
dona el procés de floració.
Creixement determinat vs indeterminat: les plantes anuals o bianuals tenen un creixement determinat en el sentit
que tot esta programat genèticament per formar una estructura reproductiva, donar descendència i morir.
- El SAM d’Arabidopsis thaliana (anual) està programat per reproduir-se i desaparèixer. Les perennes (Romaní,
Pittosporum) tenen un creixement indeterminat, formarà les estructures en fases post embrionàries de forma
indeterminada. Per exemple, fer noves ramificacions i reestablir el creixement si les ha sigut atacada. En fase
2