FISIOLOGÍA Y HOMEOSTASIS
Fisiología
Estudi del funcionament normal dels organismes i les seves parts, i els sistemes.
Célules: unitat estructural i funcional básica, que duu a terme nutrició, relació i reproducció. El
cos humà es compon d’unes 75 bilions de cèl·lules.
Sistemes i aparells:
- Medi intern: medi que es troba rodejant les cèl·lules,
compost per líquid intersticial i plasma. Ha de tenir
característiques per permetre la vida.
- Medi extern: medi incompatible amb la vida (interior de
l'intestí, la bufeta…).
Funció d'aïllament i suport del moviment
- Sistema tegumentari
- Sistema locomotor
Funcions d'intercanvi
- Aparell respiratori
- Aparell digestiu
- Aparell urinari
- Aparell reproductor
Funcions de transport
- Aparell circulatori
- Sistema inmunitari
Funcions de control
- Sistema nervios
- Sistema endocrí
1
,Homeostasis en el medi intern
Homeostasis es la capacitat per mantenir el medi intern
estable en condicions normals. Els paràmetres que
controla la homeostasis són, temperatura corporal, FC,
TA (120/80), volemia (volum de sang), nivells de ions (K i
Ca)...
El propi organisme pot regular els paràmetres per
mantenir la homeostasis. Aquest equilibri al llarg del día
es trenca molts cops, però el nostre organisme és capaç
d'equilibrar de nou tots els canvis, sinó ho fa, parlem de
fisiopatología.
Exemple: ingesta d’aigua abundant, aumenta la volemia,
que aumenta la TA. Resposta de l’organisme, per el
sistema nerviós i endocrí, per disminuir la TA.
Les variables fisiològiques (TA, FR, FC), es poden veure alterades, sense significar un
trencament de la homeostasis, és a dir el cos s’adapta a les necesitas (si fem exercici no
podem estar a una FC de 60).
També es poden veure diferents adaptacions homeostatiques en diferents persones o
condicions, per exemple nadons, embarassades…
En l’interior de les cèl·lules, hi ha poc Na+ i molt K+, en cambi
en l’exterior celular, hi ha molt Na+ i poc K+.
SISTEMAS DE CONTROL HOMEOSTÀTICS
Es rep una senyal eferent, s’interpreta la senyal i es transmet una resposta.
Exemple: Teixit amb poc O2, es trenca la homeostasis, es detecta per les cèl·lules endotelials
del teixit, que en resposta del sistema nervios, provoca una vasodilatació per augmentar el
volum sanguini.
- Bucle de resposta: si la resposta modifica l'estímul que va donar inici, s’anomena
retroalimentació (+ o -).
Estímul > sensor > senyal aferent > centre integrador > senyal eferent > diana > resposta
2
, ● Negativa: cicle de retroalimentació, que crea un estímul, dona una resposta, disminueix
l'estímul.
Exemple: disminueix la temperatura, l’estímul s’envia al sistema nervios (centre integrador) a
través de una señal aferent, seguit es produeix una resposta que s’envia per una senyal
eferent, fins a una diana (receptor) que dona una resposta. Com que en augmentar la
temperatura disminueix la temperatura, desapareix l'estímul > retroalimentació negativa.
● Positiva: cicles de retroalimentació fisiológica, NO homeostátics.
Un estímul crea una resposta, aquest resposta en donar-se, incrementa l’estímul inicial
que a la vegada incrementa la resposta, i així exponencialment.
Exemple: en un prepart, el nadó s'encaixi a la pelvis, el que fa que es secreti oxitocina, la
hormona crea com a resposta contraccions, que fa que s’encaixi mes, i no cedeix el bucle fins
al moment del part.
- Anteroalimentació: reflexos corporals que tenen la capacitat de preanticipar-se a un
estímul, d’aquesta manera s'aconsegueix una resposta més ràpida.
Exemple: el reflex de salivació, es desencadena per la visió/olor del aliments, que també
desencadena reflexes per anticipatoris com la secreció gàstrica.
- Ritmes circadians: variacions hormonals (cortisol) i fisiològiques (TA, temperatura…)
que varien segons el moment del día que sigui. També s’anomenen biorritmes o ritmes
biològics diaris.
Aquests ritmes, suposen una resposta anticipatoria.
Exemple: als matins, quan ens despertem , el cortisol (hormona que entre altres coses,
aumenta la glucosa en sang) per donar-nos energía.
3
