Neurofisiología
ORGANITZACIÓ DEL SN
El Sistema nerviós està format per el SNC + SNP.
SNC: (encéfal + medul·la espinal) format per neurones
integradores.
SNP: projecte cap a la periferia els nervis, i es forma per:
- Neurones sensitives AFERENTS: envien informació cap a
les neurones integradores.
- Neurones motores EFERENTS: envíen resposta cap al
efector. Es divideixen en motores somàtiques i motores
autónomes (les autónomes poden pertànyer a la branca
simpàtica o la branca parasimpatica)
Iniciem en un estimul que activa les neurones sensorials, que s’activa, viatge fins al cervell
(centre integrador) en el que es produeix una associació (entendre el que pasa), això ens fa
generar una resposta, que viatja en sentit eferent fins a una cèl·lula diana (muscular o
glándulas) que provocará una resposta.
CÈL·LULES DEL SNC
Cèl·lules principals són les NEURONES (unitat funcional), i les cèl·lules GLIALS (donen
estructura, suport, ajuden a la comunicació…).
Neurona:
- Dendrites: permet mantenir el contacte amb el medi i senyals del voltant.
- Soma o cos neuronal: nucli, reticle, síntesis de proteïnes. Aquí succeeix o no el
potencial d'acció, si es produeix s’envia a través de l’axó.
- Axó: missatger del potencial d’acció de la neurona, que es connecta amb altres
neurones.
Classificació funcional: AFERENTS, les INTEGRADORES i les EFERENTS.
Classificació estructural: es poden classificar les neurones segons la seva morfología.
1
, ● Neurones MOTORES eferents
- Somàtiques: controla el moviment voluntari i s’anomenen motoneurones (envían
informació al sistema musculoesquelètic)
- Autónomes: moviment involuntari i fan sinapsis amb els ganglis.
● COMUNICACIÓ neuronal
En una comunicació, tenim la neurona presinàptica (en la que s’origina una sinapsis), i
després la neurona postsinàptica (la que rep la informació).
La comunicació es dona a través de les espines dendrítiques, ubicades en les dendrites.
Les neurones i espines, pateixen canvis al llarg de la vida, o segons l’activitat que els i donem,
això s’anomena plasticitat sinàptica.
Cèl·lules glials:
- Astrocits: aporten suport físic i metabòlic que permet a les neurones poder funcionar.
- Microglia: cos petit, que s’encarrega de modelar la sinapsis i actúa contra patógens o
neurones mortes.
- Oligodendròcits: molt grans, i es troben envoltant la l’axó formant la vaina de mielina.
POTENCIAL EN REPÒS
El potencial de membrana, está a -70mV , si cambia el signe, la cèl·lula es despolaritza, i
quan torna al seu potencial en repòs es reporalitza.
POTENCIAL D’ACCIÓ
El potencial d’acció es dóna quan la neurona está responent a un estímul. La neurona s'haurà
de desporalitzar de -70mV a +30 mV per poder iniciar el potencial d’acció.
2
,El potencial d’acció es dóna quan s’arriba al llindar, és a dir a -50mV, per que s'activen els
canals de sodi de voltatge dependent.
Actuen canals de sodi primer, i després els canals de potassi.
1. Potencial de repós en els qual hi arriba un estímul.
2. Per l’estímul, s’activen els canals de sodi (NO dependents del voltatge) que s’obren, i
com que està més concentrat a fora, entra el sodi, i la cèl·lula es despolaritza
disminuint el seu potencial (-50 mV).
3. A consecuencia de la disminució del potencial, s’activen uns altres canals de sodi
dependents de voltatge, que fa que entri encara més sodi a l’interior de la cèl·lula fins
arribar als +30mV, ja que arribat a aquest punt, el canal es tanca. Aquí s’inicia el
potencial d’acció.
4. S’activen els canals de potassi en resposta de l’acomulació del sodi a l’interior, així que
el potassi va sortint a l’exterior i es recuperen les càrregues fins que s’hiperporalitza
(-80mV), i es va estabilitzant amb ajuda de la bomba sodi potassi.
● PERÍODES REFRACTARIS
Es codifiquen els missatges a través de les freqüències dels potencials d'acció.
Si es disparen molts potencials d’acció, es dóna molta més resposta i les espines es van
ampliant al final, que això fa que millorin les capacitats, o la memòria.
La limitació de nombres de potencials d’acció que pot tenir una neurona va limitada per els
tancaments dels canals del sodi, per tant si la freqüència és molt alta, els canals no tindran
temps a tornar-se a obrir si s’acaben de tancar, per el receptor del nou estímul, i aquesta fase
en la que no es pot obrir, s’anomenen períodes refractaris absoluts.
3
, En canvi, en un període refractari relatiu, si presiono el sistema donant molts estímuls, poden
obrir se un altre cop els canals de sodi, igualment que encara no s'hagi arribat al potencial en
repòs.
● PROPAGACIÓ
La propagació del potencial d’acció, es fa en el llarg d’un axó, i es un moviment
unidireccional, ja que es genera a l’inici de l'axó, i es dirigeix a les dendrites.
A mesura que pasa el potencial d’acció, els canals es van obrint, i es va generant una
despolarització secuencial a través de l’axó, el que fa que es vagi propagant (com si pases
la corrent).
El sodi, quan surt al LEC per el potencial d’acció del primer canal, afecta als canals anteriors i
posteriors, els anteriors com que están en el potencial en repós, no es tornarán activar, però
els posteriors si perque no han portat a terme cap potencial d’acció, i així es produeix aquesta
conducció.
● TRANSMISSIÓ SALTATÒRIA
El procés de propagació es pot accelerar mitjançant la mielina (lípids), aportats per els
oligodendròcits (glia).
Això funciona com un aïllant del sodi per que no surti al LEC per petites fugues, per tant l’acció
és molt més rápida. En els nodes de ranvier, es on es podran tornar a fer els potencials
d’acció, ja que no hi haurà mielina i es poden produir aquests canvis entre sodi i potassi.
● GENERACIÓ DEL POTENCIAL D’ACCIÓ
Quan s’activa una sinapsis per un estímul, generá deporalitzacións parcials en diferents
punts del soma (No hi ha potencial d'acció), ja que els estímuls provenen de diferents punts en
el soma. El potencial d’acció comença en l’inici de l’axó, que es a on es connecten les
diferents senyals de despolarització.
4