La sang
És un teixit connectiu líquid, compost per aigua i cèl·lules. Un 60% es líquida, que
s’anomena plasma, i el 40% cèl·lules (eritròcits, leucòcit, plaquetes). El plasma es un 25%
del líquid extracelular (⅓ dels fluids).
Osmolaritat del plasma: 250 mOs/Kg H2O
Volèmia del plasma: 5 L de l’organisme, uns 3.5L són de plasma.
COMPOSICIÓ DE LA SANG
Plasma (55%):
- Aigua
- Ions (Na+, K+, Ca2+, Cl-....)
- Components orgánics: Proteïnes plasmátiques (albumina, globulina…), glucosa,
lípids, aminoácids…
- Elements traça
- Gasos O2 i CO2
Elements cèl·lulars (45%)
- Eritrocits/ globuls vermells/ hematies
- Leucòcits
- Granulòcits: neutròfils, basòfils, eosinòfils
- Agranulòcit: limfòcit, monòcits
- Plaquetes (fragments megacariocit)
FUNCIONS DE LA SANG
● Transport: funció respiratoria, reguladora del pH, nutrir, funció excretora (ronyons),
termoreguladora, endocrina e inflamació i escampar els fàrmacs.
● Defensa: capacitat fagocítica, leucòcits.
- Defensa inespecífica: sistema de complement.
- Defensa específica: agranulòcits i proteïnes plasmàtiques.
● Hemostàsia i coagulació: plaquetes i proteïnes.
● Altres funcions:
- Equilibri aquós
- Regulació d’equilibri iònic
- Volèmia
- Pressió oncòtica
- Pressió arterial…
1
,PROTEÏNES PLASMÀTIQUES
Hi han classificades unes 1400 proteïnes plasmàtiques diferents. S’impliquen principalment
en el fetge, però no totes, les encarregades de la defensa ho fan al teixit limfoide.
Funció:
- Coagulació
- Defensa
- Transport
- Actuació com a enzims
Electroforesi de proteïnes plasmàtiques: prova per determinar les diferentes protïnes
plasmátiques.
Té un gel amb porus, i amb càrregues negatives i positives. El que es situï més abaix
será més petit, perquè pot viatjar més ràpid, i si la carga es negativa, es troba en el pol
positiu.
Separació de proteïnes plasmàtiques per electroforesi:
El fibrinogen es una proteína present en la sang, que quan es necesari, es transforma en
fibrina i fa un efecte coagulant.
- Plasma: quan observem plasma, hi ha un alt percentatge de fibrinogen, és a dir no
es coagulará la sang, peró per poder aconseguir això, hem d’aplicar una solució
d’anticoagulants.
- Sèrum: per observe sèrum, no aplicarem cap anticoagulant, i de manera natural, el
fibrinogen present a la sang és convertirá en fibrina, produint així una coagulació de
la sang, i podrem observar el serum. Per tant en aquesta solució tindrem poc
fibrinogen.
2
, ● Albúmina: proteïna més present en sang i més petita, s’encarrega de la pressió
oncótica.
Pressió oncòtica:
En els vasos sanguinis s'exerceix una presió hidrostàtica desde dins, donada per el líquid
que va cap a les parets dels vasos, i per el contrari hi ha una pressió en el sentit oposat, és
a dir de fora dels vasos cap a dintre, amb l'objectiu de poder arribar a un equilibri, aquesta
pressió s’anomena pressió oncòtica. La presió oncótica es deu principalment a la albúmina,
i a la alta concentració que té a l’interior dels vasos, que per gradient, exerceix pressió cap a
l’interior.
Aquest equilibri de pressió li dona una forma als vasos.
● Globulines: proteïnes transportadores per donar protecció a altres molécules, peró
aquesta protecció inactivará la molécula en el moment del transport.
Algunes de les molécules que necesiten ser transportades per globulines són: lípids, Cu+2,
ferro, cortisol, hormones, vitamines, proteïnes de complement….
● Fibrinogen: proteïna que es pot transformar en fibrina (malla) que s’encarrega de
coagular la sang, fixant les cèl·lules sanguíneas, i evitant així la perdua sanguínea.
ELEMENTS CEL·LULARS DE LA SANG
● Eritròcits: transport de gasos de CO2 i O2.
● Agranulòcits: monocits i limfocits; funció de defensa, que es troben al teixit, i quan
pasen al la sang, els monócits s’anomenen macrófegs.
● Granulòcits: neutròfils, eosinòfils, basòfils; funció de defensa, que es troben al teixit,
i quan passen a la sang, els basòfils s’anomenen mastòcits.
HEMATOPOYESIS
Formació de cèl·lules sanguíneas que es produeix en el moll de l’ós, on són presents les
cèl·lules mare (cèl·lules amb capacitat de convertirse en qualsevol cèl·lules). Depenent dels
estímuls (factors estímuls de colònies i citoquines) que rebin, es convertirán en unes cèlules
o altres.
3