GEOGRAFIA – Tema 1
ELS CLIMES D’ESPANYA I DE CATALUNYA
Climes de Catalunya
Catalunya està situada al mig de masses d’aire molt
càlides i molt fredes. També entre dos masses
d’aigua: la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic.
D’aquest últim oceà, la influència és molt baixa pel
relleu de la comunitat autònoma.
També està dins d’una península entre 2 continents: Europa i Àfrica. Respecte a
Europa, està situada a la zona meridional (sud). Al estar en contacte amb el
mar, aquest suavitza les temperatures.
Tot i ser molt petita, té un relleu molt complicat i bufen vents de procedència
molt diversa: la tramuntana (procedeix nord, és fred i sec), mestral (procedent
del nord-oest), llevant (bufa de mar a terra, és molt humit).
A Catalunya, predomina el clima mediterrani, amb quatre tendències:
• Clima mediterrani litoral → Influència del mar, que evita que les
temperatures es disparin. Pluges intenses però escasses. És un clima sec
on sempre hi ha dos o tres mesos àrids. Es localitza a la costa mediterrània.
• Clima mediterrani continental o d’interior → Clima extremat, allunyat de
l’efecte del mar. És el clima que més amplitud tèrmica té, però no
temperatures negatives. Les màximes temperatures coincideixen amb les
mínimes precipitacions. Interior de la península i Depressió Central (Catalunya).
• Clima mediterrani de muntanya baixa i mitjana
• Clima mediterrani d’alta muntanya
,➢ Clima oceànic o atlàntic → Tots els mesos de l’any són humits, plou
abundantment i els hiverns són freds, però no tenen mai temperatures
mitjanes negatives. Les temperatures a l’estiu són suaus. Es localitza la
Vall d’Aran, Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc... influència de l’Atlàntic.
➢ Clima de muntanya, continental o d’interior → Es localitza a llocs per sobre
dels 1.800 metres (zona més alta dels Pirineus) i es caracteritza per ser l’únic
de Catalunya amb temperatures mitjanes negatives. Els hiverns són molt
freds i els estius molt suaus; les precipitacions, molt abundants, i la major
part d’elles en forma de neu. No hi ha mai mesos secs.
Efecte Coriolis
A l’hemisferi nord, els
anticiclons es mouen a
Clima de muntanya favor de les agulles del
rellotge i les
borrasques en contra.
A l’hemisferi sud passa
l’efecte oposat. Això es
deu a la pròpia rotació
Climes d’Espanya de la Terra.
L’únic clima que Espanya no té paral·lel a Catalunya és el clima subtropical.
Característiques: Té temperatures càlides durant tot l’any, amb una mitjana de
17º C i precipitacions escasses, més abundants a l’hivern i mínimes a l’estiu.
Està influenciat pel vent sec saharià i l’oceà Atlàntic. Propi de les Illes Canàries.
Septentrional: nord, Meridional: sud, Occidental: oest, Oriental: est.
La varietat climàtica a la Península ibèrica es deu a la complexitat de la
seva forma i relleu.
,DIFERÈNCIA ENTRE TEMPS I CLIMA
o Temps → Conjunt de valors (temperatura, humitat, vents, precipitacions...)
que caracteritzen l’estat de l’atmosfera en un moment donat i en un lloc
concret. Varia constantment. La ciència que l’estudia és la meteorologia,
que té el propòsit de descriure el que ha passat i pronostica el que passarà.
o Clima → Resultat d’estudiar durant 30 anys com ha sigut el temps d’un lloc
determinat, basant-se en un anàlisi estadístic. L’estudia la climatologia.
El clima és una pel·lícula de la qual el temps no és més que una seqüència.
DIFERÈNCIA ENTRE ELEMENT I FACTOR
o Element → Varia constantment: temperatura, humitat, precipitació, vents.
o Factor → No canvia mai: altitud, proximitat al mar, latitud.
Com interpretar un mapa d’isòbares (predicció meteorològica)
o Isòbara → línia imaginària que
representa la pressió gràficament als
mapes meteorològics.
o Pressió atmosfèrica → Pes de l’aire
que tenim a sobre, una força que
estem acostumats a sentir. Equival a
1013 mb (mil·libars).
1) Anticicló: pressió superior a 1013 mb, estabilitat. Pocs núvols i escàs vent,
el que normalment anomenem a "bon temps".
2) Borrasca o depressió: pressió inferior a 1013 mb, inestabilitat.
Front → línies que separen masses
d’aire amb característiques diferents. Els
fronts càlids porten masses d’aire més
càlides amb relació a les que ens envolten,
i els fronts freds porta masses d’aire a una
temperatura inferior.
Els vents són masses d’aire en moviment que sempre circulen de les altes
pressions a les baixes pressions.
, Conceptes
Vents alisis: Bufen de manera relativament constant a l'estiu i menys a l'hivern.
Circulen entre els tròpics, dirigint-se des de les altes pressions subtropicals cap
a les baixes pressions equatorials.
Mar de núvols: Acumulacions horitzontals de núvols causades pels vents alisis,
en passar per damunt de l'oceà Atlàntic, que es carreguen d'humitat i en pujar
pels vessants de sobrevent es condensen.
Inversió tèrmica: Fenomen atmosfèric pel qual la temperatura augmenta amb
l'alçada, el contrari del que és usual.
Anticicló de les Açores: Zona de dispersió de masses d'aire. Una part d'aire
formarà vents alisis que s'adrecen cap a les baixes pressions de la zona tropical.
Latitud: Distància de qualsevol punt terrestre a l’equador de la Terra.
Efecte Foehn: Fenomen que fa que quan l'aire flueix cap a la muntanya, obligat
a pujar pel vessant de sobrevent a causa del relleu, l'aire es refredi i condensi la
humitat, formant núvols i pluges. Contràriament, quan
l'aire, sec, inicia el descens pel vessant de sotavent,
succeeix el contrari: l'aire s'escalfa progressivament i
arriba sec i calent al peu de la muntanya.
CORRENT EN JET O JET STREAM
Conjunt de vents de gran diàmetre que envolten la Terra en
els hemisferis nord i sud. Bufen d'oest a est, la mateixa
direcció que el moviment de rotació de la Terra, i la recorren
a una velocitat major a la que gira el planeta. Els avions les
utilitzen per estalviar combustible i volar més ràpidament.
• Estiu → el corrent en jet circula per l’extrem nord d’Europa: prové de l’oceà
Atlàntic i es desplaça cap a l’est, passant per Escòcia, Noruega i Finlàndia.
• Hivern → descendeix cap al sud i, des de l’oceà Atlàntic, arriba a la Bretanya
francesa, el nord de França, els Països Baixos, el nord d’Alemanya i Polònia.
El corrent en jet no afecta a la península Ibèrica a l’estiu, i a l’hivern
descendeix cap al sud i passa relativament a prop del nord peninsular. Aquest
tampoc afecta a les Canàries per la seva situació més meridional.