ESTRUCTURA EN BASE A LES PREGUNTES DE L’EXAMEN
1.Les Organitzacions laborals: (4 apartats)
1.1.Definició i concepte Psico del Treball
Les Relacions laborals són l’objecte de la Psicologia del Treball, que és una disciplina
científica, de característiques aplicades i tècniques, que té per objecte l’estudi les
Relacions Laborals des d’una perspectiva psicosocial en l’àmbit de les organitzacions
La Psicologia del Treball és la part de la Psicologia aplicada (amb) que te una forta
identitat tècnica i professional dedicada al estudi, la recerca, la gestió, el diagnòstic, la
mediació i la resolució negociada dels conflictes de les Relacions Laborals en tots els
àmbits de Treball que li són propis com son totes les Organitzacions: empreses,
institucions, administracions etc.
Un terme relativament recent, utilitzat principalment per psicòlegs europeus per a
incloure a totes les altres denominacions( psicología dels negocis, industrial,
ocupacional,organitzativa i vocacional)
La seva simplicitat és atractiva, però un cop més, genera resistències entre els
1.2.Definició i concepte d’organització
Els orígens de la nostra disciplina, són una conseqüència d'una sèrie de canvis
econòmics i socials esdevinguts amb la Revolució Industrial, i amb l'apa-rició d'una
sèrie d'exigències socials de rellevància i de producció de coneixements productius
útils i aplicables a partir de la nova situació social i econòmica. L'estudi de la Psicologia
del Treball i les organitzacions, té els seus orígens en diversos treballs independents.
Fins a la década de 1930, no constituïa un camp d’estudi reconegut en general, i de
diferents països sorgiren una sèrie d’invetsigador que, com a réflex de la seva propia
cultura i medi social, obseraven els grups humans i les organitzacions des de diferents
punts de vista. D’entre aquests “clàssics” del pensament i la intervenció sobre
institucions i empreses destaquen:
• Taylor à L’organització Científica del Treball (OCT)
• Murstenberg à pare de la Psicologia Industrial. Intenta esbrinar les
caracterísitiques dels individus més aptes per al treball, les condicions que
garanteixin resultats del treball més satisfactoris i com influir i disposar influències
per a que l’estat mental sigui beneficiós per a l’interés econòmic.
• Henri Fayol à Classifica les activitats de l’empresa en sis categories: Tècnica,
Comercial, Financera, Seguretat, Comptable i Administrativa (=Manager +
Direcció). Funcions Direcció =:
o Planificació i Previsió
o Organització
o Comandament
o Coordinació
o Control
• Max Weber à estableix les bases de l’autoritat a les organitzacions. Realitzà una
contribució d'importància per a l'estudi de les organitzacions,a les que classificà
, com "Ca-rismàtiques", "Tradicionals" i "Racional-legals", segons el mode o la forma
en que s'utilitza i legitima l'autoritat dins d'elles.
Definició organització: Organització com a sistema obert:
Una organització és la coordinació planificada de les activitats d'un grup de persones,
per procurar l'acompliment d'un objectiu o propòsit explícit i comú a través de la
divisió del treball i funcions i, a través d'una jerarquia d'autoritat i responsabilitat."
(Schein, 1982)
-Una organització és un sistema amb una estructura jeràrquica i que opera en un medi
amb el qual interactua contínuament. És una unitat social que està situada entre el
grup primari (família) i la societat globalment considerada.
L'estudi de les organitzacions intenta explicar la conducta de les persones i dels grups
dins d'elles i també el seu comportament global en relació al seu entorn (medi). Hi ha
una tendència a veure les organitzacions com a un camp d'estudi diferent i propi a
causa de la seva gran importància en el món social modern.
Es reconeix la importància dels processos d'interacció entre subsistemes. La intensa
relació exigida per a un resultat efectiu pot donar lloc a efectes en cadena immediats.
Qualsevol alteració en un subsistema organitzatiu originarà repercussions sobre la resta.
Una organització és un sistema obert en interacció
constant amb el seu medi. Assimila matèria primera, persones, energia i informació i la
transforma o converteix en productes i serveis que es reenviaran al medi o medis.
El procés que segueix l'obra de Schein (1980) li permet arribar a una conceptualització
de l'organització com a sistema obert i complex, d'acord amb el desenvolupament
diacrònic i històric de la Psicologia de les Organitzacions i del Treball,cap al final del
seu llibre.
L'autor proposa una redefinició d'organització a través d'una sèrie de proposicions
generals:
1. L'organització s'ha de concebre com un sistema obert, és a dir que està en constant
interacció amb tots el medis, assimilant matèria primera, persones, energia i
informació i trasformant-la o convertint-la amb productes i servies que
posteriorment s'envien a aquest diferents medis.
2. L'organització s'ha de concebre com un sistema amb propòsits i funcions múltiples
que impliquen múltiples interaccions entre l'organització i els seus medis. Moltes
de les activitats dels subsistemes de l'organització no es poden entendre si no es
consideren aquestes múltiples interaccions i funcions.
3. L'organització està conformada per molts subsistemes que estan en interacció
dinàmica els uns amb els altres. En lloc d'analitzar el fenomen organitzacional en
termes de la conducta de cada individu, cada cop és més important analitzar la
conducta de cada subsistema, ja que es considera als individus formant coalicions,
grups, rols o qualsevol altre element conceptual.
4. Essent els subsistemes interdependents en cert grau, els canvis en un subsistema
poden afectar la conducta d'altres subsistemes.
5. L'organització existeix en un conjunt de medis dinàmics formats per un gran
nombre d'altres sistemes, alguns més grans i d'altres més petits que l'organització.
Els medis fan exigències i imposen limitacions a l'organització i als seus subsistemes
de forma diversa. El funcionament total de l'organització no es pot entendre sense
la consideració explícita d'aquestes exigències, i limitacions ambientals,i de la
manera com l'organització les afronta a curt,mig i llarg termini.
, 6. Els múltiples enllaços entre l'organització i els seus medis dificulten l'especificació
clara dels límits d'una determinada organització. Finalment el concepte
d'organització es concep millor tal vegada en termes de processos estables
d'importació, conversió i exportació,més que en termes de característiques
estructurals tals com el tamany,la forma,la funció,o el disseny.
La psicologia de les organitzacions, és la ciència que estudia l'experiència i el
comportament de l'individu en relació amb els sistemes socials, incloent en aquests
sistemes els altres individus, els grups, les situacions d'interacció col.lectiva, els
productes del medi ambient cultural¬, econòmic i tecnològic, presents o passats,
materials o no(Quija¬no,1987).
(No sé si és important) Comportament organitzatiu (OB) (Comportament o conducta
de l’organització) à Un terme que s'utilitza per cobrir una àrea multidisciplinària amb
teories i metodologies preses de la gestió i l’administració, la psicologia i la sociologia.
A la Gran Bretanya i Europa, els sociòlegs són la majoria dins d’ aquesta denominació,
mentre que als EUA són psicòlegs.
L'anomenem Psicologia Social de les Organitzacions i del Treball. Definint-la com un
camp aplicat de la Psicologia Social dedicat a l'estudi de les organitzacions i
particularment a les organitzacions laborals: empreses (públiques i privades) i
institucions laborals (Universitats, Administració Pública...)
Com ja s'ha dit, entenem que l'objecte de la Psicologia Social de les Organitzacions i del
Treball són les Relacions Laborals. Això ens permet de comprendre que la definició que
donem de Psicologia Social de les Organitzacions i del Treball, implica entendre-la com
una disciplina científica i aplicada, amb una forta identitat tècnica que es dedica a
l'estudi, investigació, diagnòstic, i els enfocaments negociats de resolució de les
Relacions Laborals, en els àmbits que li són propis (el món del treball).
Resumint, podríem concloure que la Psicologia Social del Treball i de les Organitzacions és
una disciplina científica, de característiques aplicades i tècniques, que té per objecte
l'estudi de les Relacions Laborals des d'una perspectiva psicosocial.
Clima i cultura a les organitzacions (= centre de treball) objectiu: complir amb la seva
finalitat. Relació: totes les empreses són organitzacions però no totes les
organitzacions són empreses (ex. UPF és organització i institució però no empresa)
Tots els membres de la organització tenen aquets mateix objectiu.2 punts que es
poden estudiar en el seu conjunt: la seva cultura i el seu clima à són dimensions que
es poden estudiar i mesurar i que ens donen noticia de tota la seva dimensió.
2 característiques: les definim com a empreses i institucions. Totes les organitzacions
poden ser publiques o privades.
1.3.Parts principals de l’organització o subsistemes
Definició de sistema: Un tot unitari organitzat, compost per dues o més parts
components o subsistemes inter dependents i dibuixat pels límits, identificables, del
seu ambient o suprasistema (Kast i Rosenzweig,1979).Conjunt d'elements
interdependents que interaccionen entre si i quina combinació forma un tot de
manera que el producte total resultant de la seva activitat és més gran que el que
produiria la suma de cadascuna de les seves parts actuant per separat.
(Khandwalla,1977) Conjunt d'objectes així com de relacions entre els objectes i entre els