TEMA 1. INTRODUCCIÓ GENERAL A L’ACTUALITAT DEL TREBALL
1. Evolució del concepte de treball, relacions de treball, conceptes i elements bàsics
d’anàlisi
2. El treball en les societats post-industrials;
1. Industria/serveis
2. Canvis en els mercats laborals
3. Flexibilitat, precarietat i atur
TEMA 2: ESTRUCTURACIÓ SOCIAL DEL TREBALL: OCUPACIONS
2.1. Estructura ocupacional: ocupacions, estatus i estratificació social
2.2. Anàlisis ocupacional:
- Managers, professions liberals, autònoms
- Treballadors de coll blanc
- Treballadors de coll blau
- Sindicats, models de RRLL i sindicalisme a Espanya.
TEMA 3: ESTRUCTURACIÓ SOCIAL DEL TREBALL: ORGANITZACIONS
3.1. Teories clàssiques
3.2. Noves escoles per a una anàlisis de les organitzacions
3.3. L’impacte de les tecnologies
TEMA 4. Debats actuals sobre el treball
4.1. Factors de transformació del treball: multinacionals, globalització, tecnologia
4.2. Desigualtats en el treball:
4.2.1. Gènere
4.2.2. Immigració
4.3. Nous escenaris (alternatives laborals)
________________________________________________________________________
TEMA 1: INTRODUCCIÓ GENERAL A L’ACTUALITAT DEL
TREBALL
1.1.Evolució del concepte de treball (des de l’època clàssica fins l’Edat
Mitjana), relacions de treball, conceptes i elements bàsics d’anàlisi
MEDIEVAL
Històricament, el concepte que es tenia per treball ha anat evolucionant,
considerant-se avui dia, com a una cosa positiva, allò que tots volem i dóna un
valor social afegit i desitjable a les nostres vides (no sempre havia estat així).
ETIMOLOGIA: tripalium (instrument de tortura), operari (llatí –opera- que és el
treball fet per un altre), opera (ve del grec “conos” que vol dir pena) = aquell que
està condemnat pels altres a realitzar un treball.
A Grècia, el treball tenia una connotació negativa, es concebia entre l’animal
laborans i l’homo faber, que tenen a veure amb el tipus de treball que es duia
a terme: l’animal laborans; tasques relacionades amb la reproducció social;
agricultura, alimentació, tot allò que permet continuar existint en certa mesura i
homo faber; aquell que fabrica coses, objectes.
,Hannah Arendt: treball només es reconegut si aporta, estabilitat, ordre i
seguretat per a la vida contemplativa, l’acció política era reconeguda per a
donar aquests elements. Has de saber decidir per tu i per a la teva comunitat
(presa de decisions). Per a participar en aquestes societats necessito temps (per
tant no treballo = els qui tenen esclaus (poder adquisitiu)). Per tant, el treball
queda associat a l’esclavitud, a les dones (que no són considerades a la societat)
per tant, comporta una connotació negativa associada a una classe baixa i
inestable.
“Labor es produir algo constantemente que tiene comienzo, quizás pero no un fin determinado;
el trabajo es la fabricación del mundo en el que vive el hombre y por la cual requiere de artículos
para dominar el medio. Y es este mundo fabricado por el hombre que le otorga estabilidad a la
vida humana y permite la relación de ésta con la Naturaleza. Lo que surge del trabajo, del homo
faber, es la destrucción de la naturaleza, violación y violencia, donde el hombre se hace dueño
de la naturaleza, de sí mismo y de sus actos. Sin embargo, si bajo la perspectiva de un
utilitarismo, el hombre traspasa los límites de su habilidad para fabricar puede llevar al mundo
a la ruina.”
A les societats medievals, qui treballa són els camperols. (Los que rezan, los
que luchan y los que trabajan o producen). Dependència mútua: camperols
proveeixen d’aliments mentre que els amos o classe alta donen la seguretat.
Arriben, en general, a una economia de subsistència, on normalment, no hi ha
un excedent d’allò que produïm per tant, s’arriba a una necessitat de produir
millores, de manera efectiva i en major quantitat. Els canvis que s’aniran
introduint xocaran molt amb l’estil de vida d’aquest tipus de societats. La forma
de treballar està vinculada als cicles naturals de la producció. S.XVII 200 dies a
l’any de treball. S.XIX – 300 dies a l’any. Economies preindustrials intercanvis
socials -. un produeix per les necessitats que li han produït. Producció en
moderns societats: indirectament social
L’intercanvi era directament social a les societats medievals – un produeix
directament per les necessitats que sap que té perquè no hi ha un mecanisme
intermediari com és per exemple el mercat. La producció en les societats
modernes és indirectament social, produeixo però no sé quan necessito
exactament, a les directament socials sí.
TRANSICIÓ A L’EDAT MODERNA
Consolidació de l’estat modern. Monopoli de la capacitat d’emetre normes, per
això has de ser capaç de fer-les respectar = exercici de la violència. Finals S.XV,
principis S.XVI – urbanització = augment de la producció urbana = augment de
les manufactures. Primera aparició del mercat mercantil = transformació de la
terra en una mercaderia (= compravenda). La terra prèviament no es concep
com a una mercaderia sinó com a un recurs que es treballa, en el moment en
el que s’entén com a una font de producció de riquesa, interessa intercanviar,
comprar i venda, però per això ha de ser de la teva propietat. Es produeix a
Anglaterra els “enclosures” o tancaments de terres = grangers han de pagar
per fer-se amos i també pagar per poder-les utilitzar, pràcticament tots les van
perdre, però en canvi se’ls va donar treball provisional tot i que deixant-los
pràcticament sense llar.
En conseqüència, s’expulsa a la gent dels camps i se les envia a les ciutats i es
dóna inici al mercat laboral = despossessió prèvia d’uns mitjans de subsistència
vinculats al camp, es produeix una separació degut al canvi de l’economia i el
camperol o treballador es converteix en un individu lliure per a treballar (sense
cap mena d’alternativa). Aquesta aparició del mercat laboral lliure queda vinculat
,al treball assalariat i a nuclis urbans importants comença a haver-hi una massa
de treballadors assalariats vinculada al primer capital mercantil i l’aparició de
l’estat modern. Capital mercantil = extreu diners de l’intercanvi, del comerç, que
es forma perquè darrere hi ha una estat que ha iniciat aventures colonials (ex:
Espanya). Capital industrial = treu diners de la producció
S.XVI – S.XVIII
Es comença a imposar una visió laica o no religiosa del món. Ja no tot ve donat
per Déu ni deriva d’una concepció religiosa, apareixen noves formes d’identificar-
se i apareixen nous grups socials. La classe que determina a cada persona és
en funció de les relacions entre els homes i no d’allò que ve marcat per Déu. Per
primer cop apareix una visió positiva del treball. La producció comença a
veure’s com una font de riquesa (idea central), es produeix en base al treball i
aquest comença a ser un mitjà per a generar riquesa i produir coses útils.
Comencen a aparèixer autors com Rousseau, visió del deure que tu pagues per
a poder viure en societat, se li afegeix una part positiva que és l’accés a la
ciutadania i a la propietat. Clàssica – ciutadà, home lliure, t’ho dóna no treballar.
Rousseau = vol ser ciutadà, tenir drets, treballa, tindràs propietat i seràs
propietari d’allò que produeixis.
Fisiòcrates (Rousseau)à defensen la idea de que la riquesa es pot crear a
través del treball agrícola (la terra és un mitjà per enriquir-se = passa a ser per
tant, una mercaderia). L’origen de la societat es basa en un acord entre homes i
contracte social. Va trobar l’origen de la legislatura, els capritxos dels homes i
criticà la propietat individual i la desigualtat entre els homes. Els fisiòcrates
afirmaven l’existència d’una llei natural per la qual el bon funcionament del
sistema econòmic estaria assegurat sense l’intervencionisme de l’Estat.
Acabant el s.XVIII, comencem a entrar en la societat industrial com a tal.
ORDRE CRONOLÒGIC: Societats pre-modernes – modernitat – edat moderna
(dóna pas a la societat industrial).
SOCIETAT INDUSTRIAL (3 característiques)
• Racionalitzacióà la raó s’imposa com a criteri per a prendre decisions.
• Secularització (no religiós) à la religió no és el fonament de les decisions.
Cessió a l’Estat d’activitats i serveis que tradicionalment havia exercit una
església o una religió
• Individualisme à estructura rígida de la societat (estaments, comunitats
tancades, homogènies i semblants) amb aquest període culmina aquest tipus
d’estructura.
Això culmina amb tres innovacions culturals:
1.Es consolida la reforma religiosa (no parlem de secularització) que s’inicià a
la Edat Moderna. Protestantisme à nova corrent (inclou varies) del cristianisme
originades en una gran època de convulsions socials i tenen com a fonament
qüestionar la cultura religiosa com a tal. Destaquen dues figures històriques:
Martin Luther i Calví, fundadors del luteranisme i el calvinisme.
Luther: la idea del treball com a vocació sagrada (professar és sostenir una fe).
Primera vegada que dins del cristianisme la professió tenia aquesta vocació i és
veu com a una cosa representativa de la nostra relació amb Déu (passa a ser
una cosa personal). Ho vincularíem amb el individualisme, són tendències que
, es reforcen l’una amb l’altre. Com que no hi ha l’intervencionisme del cura que
et pugui absoldre o no, amb Déu ha de ser individual; tu necessites saber
d’alguna forma com estàs, a través d’alguna senyal. En el luteranisme la idea,
és que si treballes, estàs “a bones” amb Déu.
Calví: protestantisme més radical. La seva principal característica és la doctrina
de predestinació; en el catolicisme, quan comets un pecat tens una lluita
permanent amb tu mateix per aconseguir salvar-te. Calví no està d’acord, tu ja
estàs condemnat o salvat des que naixes i no podràs canviar-ho. Déu ja ho ha
decidit, però com ho pots saber? Calví ve a dir que si et va bé a la terra, si tens
diners (fruit d’una activitat industrial), aquesta és la senyal de que segurament
estàs salvat. Necessitat de convertir-se en una persona exitosa.
Aquestes dues doctrines s’estenen per l’Europa central, però a les zones on al
final es desenvolupen aquestes seran les primeres zones on es desenvoluparà
el capitalisme.
2.Noves idees polítiques
Secularització = societat es faci autònoma del substrat religiós. Però si aquesta
no té el fonament religiós o se’n separa progressivament necessita un
aglutinament social i algun tipus de teoria al respecte. Individualisme a l’alça
(perquè la religió va desapareixent) i els interessos personals comencen a
imposar-se sobre interessos col·lectius = necessitarem alguna manera de fer
compatibles aquests interessos personals amb una societat cada vegada més
complexa. Pot ser que aquests interessos personals estiguin en contradicció. La
manera d’harmonitzar aquestes necessitats donen lloc a la política moderna =
influència en el treball, la seva estructura. Autors que parlaren d’això:
John Locke: paradigma religiós de base però el plantejament és independent
de la religió. La terra ens ve donada per Déu i un cop donada (de forma igualitària
o no), en el moment en que és barreja amb el treball ens dóna un dret de
propietat sobre aquesta terra, que és el que ens fa membres de la societat i la
fonamenta. La propietat privada, per tant, és el fonament de la societat. Ve d’un
país on no hi haurà cap mena de revolució.
Rousseau: Parla del treball com a fonament social, però introdueix variant
respecte Locke. On Locke parla de treball individual per a la meva propietat,
Rousseau parla del treball de forma col·lectiva, en que la idea del treball ha de
ser una cosa que ens posi en relació els un als altres i ens permeti sobreviure
com a societat (però no té per què implicar el treball de forma conjunta).
Contracte social (com a fonament de la societat entre els individus que la
conformen).
Adam Smith: no es tracta tant de que la propietat sigui el fonament, sinó que li
preocupa el com maximitzem els beneficis i de la forma en la que ho fem.
Cadascú individualment, persegueixi el seu benefici personal. Creu que la
naturalesa humana és egoista per naturalesa i cal que sobre aquest egoisme
trobem una manera de trobar com és pot obtenir un benefici el més alt possible.
De forma automàtica, aquesta suma d’egoismes (a través metàfora de la mà
invisible del mercat) trobem un benefici el màxim d’alt possible, tenint en compte
uns límits. Si apel·les a la voluntat de l’individu d’enriquir-se et serà més
complicat trobar una forma de societat que pugui obtenir el màxim de benefici
possible, basant-se sempre en la idea prèvia de naturalesa humana. Obra: “La
riquesa de les nacions” - Descripció del treball en una fàbrica d’agulles: Una
persona que treballés sola podria fer potser unes 20 agulles al dia. Tanmateix,
dividint la tasca en un cert nombre d’operacions simples, deu treballadors que