Resumen
Sumario RESUMEN COMPLETO DE Teoria del Dret de 1er del grau de Dret de la UAB
- Grado
- Grado En Derecho
- Institución
- Universitat Autónoma De Barcelona
Examen de TEORIA DEL DRET (Universitat Autònoma de Barcelona) AÑO ACADÉMICO
[Mostrar más]Vista previa 4 fuera de 56 páginas
Vista previa 4 fuera de 56 páginas
Añadir al carritoVendedor
Seguir
Vista previa del contenido
lOMoAR c PSD| 2805715RESUMEN COMPLETO DE
Teoria del Dret de 1er del grau
de Dret de la UAB
Examen de TEORIA DEL DRET
(Universitat Autònoma de Barcelona)
AÑO ACADÉMICO 2020-2021
, lOMoAR c PSD| 2805715
Capítol 1: Introducció al concepte de Dret
I. Algunes qüestions sobre la definició de dret:
El dret està lluny de ser un element natural o real. Tot i així no podrien existir les societats
actuals sense ell. Les persones des del seu origen han intentat organitzar-se i desenvolupar
les seves relacions mitjançant diversos instruments. El Dret ha sigut un instrument clau per
a aconseguir aquest objectiu. Els grans objectius del Dret han estat la llibertat i la igualtat i
com no la seguretat. Tot i així en altres casos ha servit per el contrari.
No és una realitat tangible. Es tracta d’un fenomen complex que es pot vincular a molts
aspectes de la societat ja que és un producte d’aquesta. Pot tindre diverses
interpretacions. La definició de Dret depèn de les diferents concepcions del mateix i
aquestes posen en joc la relació del Dret amb altres factors. El Dret no és un fenomen
natural ni immutable, ni una realitat autònoma, ni universalment vàlid amb independència
de qualsevol altre factor. És un producte social històric per ser estudiat. El concepte de
Dret depèn de les diferents concepcions d’aquest.
El Dret pot condicionar la nostra conducta (altres que ens volen dominar), però també
serveix per obtenir els nostres propis objectius i interessos. Encara més, aconseguir els
objectius de tots ja que mitjançant la nostre sobirania podem decidir perquè ha de ser
utilitzat.
1.2 Definició:
Sabem que pot exigir un determinat comportament gràcies a l’existència d’una norma
jurídica i que el compliment d’aquesta pot estar provocat per la coacció. Tot i així la
seva definició mai ha estat establerta degut a la seva complexitat. Aquesta es deu a
que el Dret s’expressa mitjançant el llenguatge i en conseqüència pateix les limitacions
d’aquest. Els dos grans defectes que pateix el llenguatge del dret són la ambigüitat i la
vaguetat.
1.2.a. Problemes d’ambigüitat:
Amb el terme de dret ens podem referir a moltes idees diferents. Per tant és un
concepte completament ambigu:
➢ Dret com a sistema objectiu de normes que regeix un país. Dictat per l’autoritat
corresponent i amb l’obligació de complir-les (lleis, decrets...). Ex: El Dret espanyol no
admet la pena de mort.
➢ Dret com facultat que el Dret subjectiu atribueix a cada persona. Aquest atribueix
facultats a les persones (dret a la vida, llibertat...). Ex: Jo tinc reconegut el Dret avaga.
➢ Dret com a ciència, investigació, estudi de la realitat jurídica tant l’objectiu com el
subjectiu. Ex: El Dret és una disciplina teòrica molt antiga.
➢ Dret com a ideal de justícia que aquest mateix persegueix. Dret= just. Ex: No hi ha dret que
em tracten així.
El terme “Dret” és susceptible d’assumir múltiples conceptes. Aquesta circumstància
s’ha tractat de resoldre designant simplement amb el terme “Dret” el Dret objectiu
mentre que pels drets subjectius un utilitzarà l’expressió completa i en minúscula. Per
, lOMoAR c PSD| 2805715
tal de referir-nos al tercer significats s’utilitzarà l’expressió “Ciència del Dret” o
“Dogmàtica Jurídica”, mentre que en el quart bastarà amb el mot “justícia”.
1.2.b.Problemes de vaguetat:
- Significat connotatiu: es refereix a les propietats del dret. Tot i així no s’han posat
d’acord respecte quines característiques té el dret.
- Significat denotatiu: fa referència al context d’aplicació de l’objecte. El dret encara
no sap si té un marc d’aplicació establert.
Per aquests motius ens trobem amb el problema de vaguetat ja que no sabem
delimitar quines són les propietats del dret ni quina és la extensió a la qual s’aplica.
II. Concepcions del dret. La polèmica entre els jusnaturalisme i el positivisme jurídic:
II.1 Les concepcions del dret:
a) La concepció estatal-formalista:
Té com a valor principal la seguretat jurídica. Això significa que busca
determinar amb la major precisió possible què és el Dret. Només contempla el
Dret com a un sistema de normes. S’estableix la llei com a màxim rang
jeràrquic en el sistema de fonts amb la conseqüent pèrdua de la importància
del costum com a font de Dret.
Aquesta concepció per tant eliminarà la facultat de crear Dret. Això significa
que els juristes no tenen cap mena de possibilitat alhora d’interpretar un cas.
El Dret es veurà constret a un esquema de caràcter lògic-deductiu que
pretendrà eliminar tota incertesa jurídica. Busca aportar solucions a tots els
problemes.
b) La concepció sociològica-realista:
Destaca amb èmfasi el vincle entre el Dret i la societat. Aquesta concepció
només entén el Dret com a aquelles regles jurídiques que han aconseguit una
aplicació pràctica i eficaç en un context històric determinat.
c) Concepció òtnica-valorativa:
Busca que el dret s’adeqüi el màxim possible al valor de justícia. Si del
concepte de Dret s’omet la justícia, es corre el perill d’eliminar un aspecte
essencial d’ell.
Dimensions essencials del Dret:
a) Normativa (Teoria o Ciència del Dret):
Estructura del conjunt semàntic de definicions, pautes, regles, normes,
directives i principis que componen analíticament el conjunt de
continguts del que anomenem “Ordenament Jurídic” (dit a la manera
de N. Bobbio).
Elements analítics de Teoria del Dret al segle XXI:
• Lògica, sistemes i teoria de la norma
• Interpretació i aplicació del dret
• Teories de la justícia
, lOMoAR c PSD| 2805715
• Teories de l’argumentació
Objecte:
• Estructura analítica del dret (sistema i normes jurídiques)
• Diferenciació dret, dogmàtica, teoria del dret (anàlisi de teoria
del coneixement)
• Tècnica jurídica: operacions de l’advocat, el jutge, el jurista…a
partir de la interpretació i aplicació del dret
b) Social (Sociologia del Dret):
Dit de forma genèrica, el conjunt d’estudis que expliquen la situació
històrica i social del dret i el comportament dels operadors jurídics
(professions jurídiques), l’estat de l’administració de justícia, i el grau
de desenvolupament de l’estat
c) Valorativa (Filosofia del Dret):
Conjunt de reflexions sobre els valors, les teories de la justícia i els
fonaments (de legalitat i legitimitat) que constitueixen l’estructura de
l’estat i del dret (públic i privat), i de les seves relacions amb el poder i
la capacitat d’exercir la força física per obligar a acomplir les lleis
Processos històrics:
• Aparició de l’Estat modern (XV-XVI), l’Estat administratiu de l’Antic Règim (XVII-XVIII),
Estat liberal de Dret (XIX) i Estat social i constitucional de dret (XX)
• Desenvolupament de les distintes fases de l’economia capitalista i dels grups socials
estratificats en conflicte (classe obrera)
• Secularització progressiva de les institucions i de la vida social
• Progressiva racionalització de les institucions polítiques
• Aparició dels problemes nacionals, ètnics i identitaris
• Autonomització dels sistemes i estructures jurídiques com a principi específic
d’organització política i de control social
• Complexificació progressiva del dret com a conjunt de normes i institucions
autoregulades
• Desenvolupament de la visió positivista del coneixement en les diverses ciències
• Autonomització del saber jurídic (com a dogmàtica i com a teoria del dret)
• Desvinculació progressiva de “raó” i “natura” en la concepció intel·lectual del dret
II.2 Positivisme jurídic i jusnaturalisme:
Dret positiu: és aquell que entén el dret com el conjunt de normes de caràcter
obligatori elaborades per determinats òrgans que en una comunitat tenen
reconegut el poder de crear-les.
Dret natural: és una suma d’aquells ideals intrínsicament vàlids derivats d’uns
valors amb una validesa objectiva inherent, deduïts a partir de la idea de
naturalesa, capaços d’ordenar les relacions entre éssers humans i les
estructures de la societat. Aquests valors no depenen de l’arbitrarietat de les
persones.
Los beneficios de comprar resúmenes en Stuvia estan en línea:
Garantiza la calidad de los comentarios
Compradores de Stuvia evaluaron más de 700.000 resúmenes. Así estas seguro que compras los mejores documentos!
Compra fácil y rápido
Puedes pagar rápidamente y en una vez con iDeal, tarjeta de crédito o con tu crédito de Stuvia. Sin tener que hacerte miembro.
Enfócate en lo más importante
Tus compañeros escriben los resúmenes. Por eso tienes la seguridad que tienes un resumen actual y confiable. Así llegas a la conclusión rapidamente!
Preguntas frecuentes
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
100% de satisfacción garantizada: ¿Cómo funciona?
Nuestra garantía de satisfacción le asegura que siempre encontrará un documento de estudio a tu medida. Tu rellenas un formulario y nuestro equipo de atención al cliente se encarga del resto.
Who am I buying this summary from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller brianfitzgerald1. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy this summary for 8,49 €. You're not tied to anything after your purchase.
Can Stuvia be trusted?
4.6 stars on Google & Trustpilot (+1000 reviews)
45,681 summaries were sold in the last 30 days
Founded in 2010, the go-to place to buy summaries for 14 years now