lOMoAR c PSD| 2805715
RESUMEN COMPLETO DE
Les recursos administratius
Examen de DRET ADMINISTRATIU II
(Universitat Autònoma de Barcelona)
AÑO ACADÉMICO 2020-2021
, lOMoAR c PSD| 2805715
1. Plantejament
En aquest tema analitzarem què pot fer l’administrat front una resolució de l’AP que,
d’una forma o altra, l’afecti (ex. Imposició d’una multa de tràfic, denegació d’una
llicència d’obres, ordre de clausura d’una activitat, acte d’aprovació definitiva d’un pla
urbanístic). Aquests actes administratius resolutoris, que posen fi al procediment, poden
ser controlats a través dels recursos administratius, fonamentalment.
Ara bé, existeixen també altres controls per aconseguir que l’AP actuï correctament,
vies de control que són una garantia per a la ciutadania:
a) El control polític exercit pel Parlament a l’Administració Pública a través del
govern que la dirigeix, mitjançant preguntes i interpel·lacions.
b) El control social que exerceixen els ciutadans sobre les decisions administratives
no només es redueix a la participació el dia de les eleccions, sinó que el ciutadà,
mitjançant la participació, produeix un autèntic control de les decisions
administratives. Vies de control institucionalitzades: el tràmit d’audiència en els
procediments administratius, la informació pública i la participació d’entitats
representatives d’interessos. Juntament a aquestes, les consultes populars o
referendàries. Vies de control no institucionalitzades: medis de comunicació.
c) El control front la pròpia Administració Pública. El control judicial. És
aquell conjunt de procediments que permeten el control de les decisions
administratives a través de raonaments estrictament jurídics. Per un costat, està
el sistema dels recursos contenciós-administratius.
Però amb caràcter previ, i també com a garantia dels ciutadans i control de les
AAPP, l’OJ estableix mecanismes els quals la seva finalitat és aconseguir que la
decisió administrativa sigui ajustada a dret. Entre aquests, podem destacar:
--- Per raons de pura legalitat: la revisió d’ofici d’actes nuls o acció de
nul·litat i la declaració de lesivitat d’actes anul·lables.
--- Per raons de mera oportunitat: la revocació d’actes. Quan existeixen
errors materials de fet o quantitatius, la rectificació d’errors materials.
, lOMoAR c PSD| 2805715
Per un altre costat, el ciutadà afectat per un acte administratiu té a la seva
disposició els recursos administratius disposats per l’OJ que resol la pròpia AP.
Entre aquests, el recurs potestatiu de reposició, el recurs d’alçada i el recurs
extraordinari de revisió.
A més, l’OJ preveu uns recursos especials (en particular, el recurs econòmic-
administratiu).
També es preveuen front la pròpia AP, com vies diferenciades i en ocasions
alternatives als recursos administratius, els medis alternatius de resolució de
conflictes: mediació, transacció, conciliació, arbitratge i activitat arbitral.
Per últim, veurem la reclamació prèvia a la via civil o laboral en què és part
l’AP.
2. La revisió d’ofici d’actes nuls. L’acció de nul·litat. La declaració de lesivitat. La
revocació. La rectificació d’errors
La forma normal d’extinció d’un acte administratiu és el seu compliment. No obstant,
en ocasions, es pot extingir de forma especial per ser contrari a l’ordenament jurídic.
Pot ocórrer que l’AP, un cop dictat l’acte administratiu, s’adoni que és il·legal. En
aquests supòsits, l’AP no pot, sense més, dictar un acte administratiu posterior que
derogui o vagi en contra de l’anterior, ja que l’AP no pot anar en contra dels seus propis
actes, i menys si aquests són declaratius de drets.
Aleshores, l’OJ dibuixa uns mecanismes procedimentals per tal que l’AP autora de
l’acte, per raons d’estricta legalitat i per pròpia iniciativa o a conseqüència de la
sol·licitud d’un interessat, expulsi els actes administratius viciats de nul·litat de ple dret
(revisió d’ofici d’actes nuls) o de mera anul·labilitat, i l’han de declarar lesiu a l’interès
públic i procedir ella mateixa a la seva impugnació front la jurisdicció contenciós-
administrativa (declaració de lesivitat d’actes anul·lables). Els tribunals del contenciós
són qui declararan, en el seu cas, l’anul·lació de l’acte.
Per un altre costat, pot ocórrer que l’AP, no ja per raons d’estricta legalitat, sinó per
raons d’oportunitat, decideixi anar en contra dels seus actes. En aquests casos, sempre i
quan l’acte no sigui declaratiu de drets, podrà accionar el mecanisme de la revocació
d’actes.