Notas de lectura
Notas/Apuntes Derecho de la Seguridad Social
- Institución
- Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Notas/Apuntes Derecho de la Seguridad Social
[Mostrar más]Vista previa 3 fuera de 19 páginas
Vista previa 3 fuera de 19 páginas
Añadir al carritoVendedor
Seguir
Vista previa del contenido
Dret de la Seguretat Social Ihttp://www.seg-social.es/wps/portal/wss/internet/Inicio (per aprofundir)
Código Laboral y de la Seguridad Social
Manual à Lecciones de Seguridad Social
TEMA 1
Història, models i concepte de Seguretat social
Si una persona queda viuda essent una persona gran, la seva viduïtat es calcularà a
partir de la pensió de jubilació de la seva parella. S’utilitzen els mateixos càlculs que
es fan servir per la jubilació de la persona morta. Per calcular aquella jubilació es van
tenir en compte tots els anys que va treballar. Aquella persona que s’ha mort als 80
anys va començar a treballar als 14 anys vol dir que va començar a treballar abans de
la Guerra Civil, per tant cotitzacions van passar per diversos sistemes de previsions
socials que ha anat canviant varies vegades fins arribar a l’actual sistema. PRIMERA
VERSIÓ - SISTEMA 1967.
La Seguretat Social té conseqüències econòmiques en tota la història.
Plantejament general (RESUM HISTÒRIC)
Originalment, el nostre sistema de protecció s’inspirava en el sistema de SS de
Bismark, pel que es dirigia a protegir a obrers industrials, limitant-se a concretes i
determinades contingències i prestacions. L’àmbit bàsic de protecció es definia a
través del principi de laboralitat, doncs els subjectes protegits eren els treballadors per
compte d’altri.
A partir de la 2ª República, es va anar ampliant l’àmbit d’aplicació i incrementant-se el
contingut prestacional. El fil conductor deixa de ser la laboralitat i passa a ser la
professionalitat, doncs s’integra en l’àmbit de protecció de subjectes pertinents a
àmbits productius que no són laborals. Es protegien col·lectius concrets, en funció del
desenvolupament d’una activitat de treball, sempre i quan complissin una sèrie de
requisits i en funció a la seva contribució econòmica al sistema.
Més tard, (finals dels 80 del segle passat), quan el procés d’ampliació del camp de
protecció arriba a subjectes que no han desenvolupat cap tipus d’activitat
professional, és quan comença a parlar-se d’un criteri diferent, el d’universalitat, a
través del qual es pretén atorgar protecció a tots els subjectes en situació de
necessitat, independentment de que hagin contribuït econòmicament o no al
sosteniment de la SS.
A l’actualitat, el nostre sistema de SS es delimita fonamentalment en base al criteri
professional, si bé s’ha produït una important ampliació de l’àmbit subjectiu per la
introducció del criteri d’universalització. Hem de tenir en compte que aquests dos
criteris coexisteixen al mateix temps = estem davant d’un sistema mixt de SS. (Això
es degut a que el criteri d’universalització no té caràcter ple (protegir a tots en funció
de les concretes situacions de necessitat de cadascú)). Les contingències protegides
són molt concretes (assistència sanitària, bellesa, incapacitat permanent i prestacions
familiars per fills a càrrec) i només s’accedeix a la protecció quan el beneficiari es trobi
,davant d’una situació de necessitat consistent en la carència d’un nivell mínim de
rendes.
Tècniques històriques de protecció social:
INESPECÍFIQUES: són tècniques genèriques. Serveixen per protegir qualsevol cosa que
pugui passar. Ex: incendi d’una casa. La SS és un sistema de protecció, però no és un
únic sistema, històricament, la gent s’ha organitzat a través d’una sèrie d’instruments.
o Beneficència: Primera que apareix = versió més vella de totes les possibilitats
de protecció social, tècnica unilateral d’una persona que dona beneficència a
una altra que demana caritat. Al ser el més antic, ha tingut varies
manifestacions (manicomis,etc,...).
• És discrecional = la gent dona diners o no a aquell que està a la porta d’una
església o als carrers, només si vol. Depèn de la simpatia que et pugui generar. No
es garanteix de cap manera la protecció social d’aquella persona.
• És exigent, normalment = Ha exigit històricament no tan sols que la persona
estigués malalta i incapacitada per treballar sinó també que la seva pobresa no fos
culpable; havies de ser pobre i invàlid. (ambdues coses, una sola no). La llei de
1948 en el seu art.18 excloïa als pobres vàlids, s’havia de ser pobre i invàlid.
Aquesta idea, que tenia, a més, origen religiós, la persona que és pobre, però es
capaç de treballar és sospitosa. Reglament beneficència 1952 – només es
toleraran pobres i inculpables. Només es podia protegir als pobres inculpables. Si
un pobre no era invàlid, havia comès un pecat. Totes les normes de beneficència es
basaven en que només aquell que demostrés que no tenia cap culpa de la seva
situació i que havia fet tot lo possible per deixar de ser pobre i trobar feina rebia
aquesta prestació.
• Beneficència lligada a un treball forçós en moltes ocasions. Ex. Oliver Twist. Les
persones pobres eren ingressades en cases de treball (work House), el treball
forçós regia a Anglaterra per a les persones pobres i no podien marxar de casa, hi
havia una vinculació amb la casa de treball, no es podia anar perquè li
proporcionava aliments i tenien un deute.
o Estalvi: persona afectada que actua d’alguna manera per preveure el futur
(totes les altres). Naixen de la iniciativa de l’afectat. Iniciativa privada d’estalvi
per a poder viure en un futur (acostuma a estalviar qui no ho necessita). Estalvi
és molt poc eficient perquè qui té més probabilitats d’estalviar és qui
possiblement no ho necessiti en el futur. El problema és que, qui més ho
necessita no pot estalviar ja que viu al dia. També és un mecanisme d’incertesa
ja que no t’assegura un bon resultat. El que més necessita és el que menys pot.
La gent amb un estat de salut més precari són els que tenen més dificultat per
a estalviar. Té moltes facetes: estalvi particular, hi ha mecanisme d’estalvis
vinculats a la SS, iguals ( metge del poble no cobrava per visita sinó per quotes
de cada mes, atenia en el futur totes les necessitats de la família, en alguns
pobles segueix existent).
o Particular: estalvi particular (llibre d’estalvis)
o Iguala: la família pagava una quantitat igual al seu metge de capçalera a canvi
de visitar la SS. SS en miniatura amb aquesta quantitat podies anar sempre
que volguessis. No et cobrava la visita perquè ja t’havia cobrat aquesta
quantitat. Encara existeix. Consisteix en el tracte que apliquen alguns metges,
, que li paguen una quota constant (per a tots igual) a canvi de visitar al pacient
sempre que sigui necessari. Es converteix en una manera d’assegurança
particular, és un mecanisme d’estalvi i és insegur (el metge es pot jubilar).
o Mútua: 1r intent de solidaritat = col·lectiu s’organitza per fer front a una
despesa que pot venir de cop: ens ho repartirem i ens ajudarem mútuament.
Encara existeixen associacions de veïns que organitzen entitats mútues per a
pagar els enterraments. Si es disparen els costos es passa un rebut extra. Es
reparteixen els costos entre el col·lectiu per tal de que aquella persona que
està en desgràcia no hagi de fer front a una despesa. Les mútues inicials eren
petites, gremials, d’àmbit local. Més tard es van tornar obligatòries, encara
existeixen les petites, les micro mútues que no paguen impostos i les
associacions de veïns competeixen amb les grans mútues, és un sistema
d’estalvi particular però més elaborat que reparteix els costos.
o Assegurança: càlcul estadístic de les possibilitats de que et passi alguna cosa,
no hi ha rebut extra si no arriben als diners. Les asseguradores tenen unes
taules de sinistres; freqüència en que pot passar una cosa, possibilitats de que
passi un fet, cost que representa, etc. Sistema d’asseguradora, que quan més
petita és més risc té. Quan més gran sigui la companyia, entren diverses
companyies, països, persones més petit és el risc. L’inconvenient és que la gent
que fa negoci amb aquestes asseguradores; en companyies grans, s’emporten
beneficis, sempre serà més cara aquesta comercial que les mútues petites que
no cobren impostos, la diferència amb les demés és que aquestes tenen un
marge de benefici.
Diferència mútua i assegurança: càlcul actuarial i estadístic; la prima es calcula
segons la probabilitat de que hi hagi un accident, incident, etc,..
ESPECÍFIQUES:
o Mútua Obrera: persones que s’ajuden mútuament pagant una quota per fer
front a les desgràcies. Normalment iniciada en l’àmbit local, però existeix
d’àmbit local i d’ofici. Inicialment, els treballadors es protegeixen en l’àmbit
empresarial, i s’ajudaven entre ells si estaven de baixa etc,. Per això era
ineficient perquè funcionava només quan hi havia un accident. L’única manera
de ser eficient és ampliant l’àmbit del gremi a nivell de localitat, quan més
gran es fa, més disminueix el risc.
o Protecció específica per AT: va néixer a partir de la responsabilitat
extracontractual de l’empresari. La responsabilitat extracontractual exigeix
que ha d’haver-hi dolo o imprudència, plus per fer-se responsable. Un
treballador pot demostrar aquesta mala fe o imprudència de l’empresari.
L’empresari era qui inicialment havia de fer front als AT, ja que aquell
treballador havia sofert un accident per un treball encarregat per l’empresari.
El problema era que, en el contracte de treball, de treballador amb empresari,
no hi havia una clàusula en la que l’empresari tingui aquesta responsabilitat.
Lleis especifiques sobre els AT. Legalment es fa responsable a l’empresari dels
accidents de treball que succeïssin a les empreses, es va quedar amb la
responsabilitat objectiva, pel risc que va crear l’empresari (similar als accidents de
trànsit), el mateix passa amb l’empresari, s’han creat unes lleis, i es ell qui té el
poder (de dir a l’hora que entra, que se surt, on es localitza), ell obté beneficis,
Los beneficios de comprar resúmenes en Stuvia estan en línea:
Garantiza la calidad de los comentarios
Compradores de Stuvia evaluaron más de 700.000 resúmenes. Así estas seguro que compras los mejores documentos!
Compra fácil y rápido
Puedes pagar rápidamente y en una vez con iDeal, tarjeta de crédito o con tu crédito de Stuvia. Sin tener que hacerte miembro.
Enfócate en lo más importante
Tus compañeros escriben los resúmenes. Por eso tienes la seguridad que tienes un resumen actual y confiable. Así llegas a la conclusión rapidamente!
Preguntas frecuentes
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
100% de satisfacción garantizada: ¿Cómo funciona?
Nuestra garantía de satisfacción le asegura que siempre encontrará un documento de estudio a tu medida. Tu rellenas un formulario y nuestro equipo de atención al cliente se encarga del resto.
Who am I buying this summary from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller albasalgadoburruezo. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy this summary for 2,99 €. You're not tied to anything after your purchase.
Can Stuvia be trusted?
4.6 stars on Google & Trustpilot (+1000 reviews)
45,681 summaries were sold in the last 30 days
Founded in 2010, the go-to place to buy summaries for 14 years now