TEMA 3: FINANÇAMENT DE LA SEGURETAT SOCIAL (DRET DE LA SEGURETAT SOCIAL I)
El finançament de la SS és important perquè en el fons la SS, són diners. Tot el que
estudiarem de mecanismes de transició, normes jurídiques es tradueix en un resultat
econòmic. La SS és una institució que mou molts diners en un sentit ampli incloent, no
tan sols el nom sinó el que inclou la SS, funcionaris, atur, que estan en un capítol apart.
Tot el que seria protecció social ve a representar gairebé la meitat del pressupost
general de l’Estat = la meitat dels diners públics se’n van amb la SS. El més petit retoc
jurídic, sentència que canvia alguna cosa, = petits retocs poden suposar un gran canvi
econòmic.
En el finançament de la SS, s’aplica, en sentit ampli, el mateix principi que en
l’assegurament privat, en el sentit de que els recursos econòmics procedeixen de les
primes que per l’assegurament paga l’assegurat; però, en sentit estricte, aquest
sistema es diferència del mercantil, en que es vasa en el principi de solidaritat i depèn
de criteris polítics i de l’evolució de l’economia en general.
La SS és economia
És subjecte:
1. Protegeix a les persones en situació de dificultat econòmica: 1ª finalitat de la SS
és individual a cadascuna de les persones en situació de necessitat (14 CE). Finalitat
és donar-los ajuda en determinades contingències que el legislador ha considerat
necessari.
2. Elimina efectes indesitjables de l’estructura econòmica:
a. Finalitat macroeconòmica per la qual la SS va ser creada, assegurar el
funcionament de l’eco al marge de crisi econòmica.
b. Funció micro, persona a persona i macro per al país que no podria funcionar
sinó hi hagués ingressos de la gent.
c. La SS pot alterar el funcionament econòmic: Jubilacions. Si la SS decideix que
no pagarà jubilacions fins a una edat més avançada i haurà repercussions.
Depenent de la importància de les prestacions que doni a la SS, la gent tindrà
un nivell més elevat o menys de consum i això tindrà la seva repercussió. Si les
prestacions de SS són molt baixes, la gent tindrà un consum de supervivència =
comerciants veuran limitades les seves possibilitats comercials. Es posa en
evidència la importància d’altres sectors, ex. Sanitat. El consum que fa la SS de
Sanitat posa a aquest sector en una posició privilegiada en quant a interessos
econòmics.
És objecte:
L’economia influència la SS: condiciona els recursos disponibles. SS es veu influenciada
per una quantitat de recursos disponibles, la SS dependrà de l’estructura productiva
del país, en funció si es basa la societat en la industria, en l’agricultura, etc… Altres
ítems que repercuteixen la SS és la quantitat de població activa, incorporació
quantitativament important de la dona que abans no hi era.
Quan es parla de les previsions de la SS en el futur, s’ha de tenir en compte que el que
avui produeixen 4 persones del sector agrari abans se’n necessitaven 20, la quantitat
de riquesa que pugui produir una persona és diferent.
, Si la gent cobra sous baixos cotitza imports baixos, si ha de pagar cotitzacions
elevades, hauria de tenir un sou més elevat. Des del punt de vista de cotitzacions
baixes es posa en dubte la SS.
Estimacions en funció de l’eficàcia que tinguin els organismes per eliminar el frau es
recapta més o menys. En el tema de la recaptació , com s’encarrega la SS.
Models de finançament de la SS:
Instruments financers:
A través de cotitzacions: (Bismark) = cotitzacions de la gent que treballa
- Origen a primes d’assegurances
- Prestacions es calculen en funció de les cotitzacions/primes
- Aportacions empresarial i estatal compensen feblesa aportació dels treballadors:
està en l’origen de la SS, el treballador té una capacitat d’estalvi reduïda que li
resulta molt difícil mirar a mig i llarg termini. L'aportació empresarial i estatal
encara que tot siguin costos el fet de que intervingui.
- Avantatge: tipus professional, càlcul tendencialment proporcional, flexibilitat. Si hi
ha un sector en el que es guanyen més diners cotitzacions i prestacions com que
estan en funció del que es guanya tenen una relació més directe.
- Inconvenient: grava als actius ( és un impost a la gent que treball per tant les
empreses que donen més feina, que tenen proporcionalment més empleats) a les
empreses amb més mà d’obra.
Cotitzacions tendeixen a creuar-se en funció d’aquestes cotitzacions. Quan una
jubilació es calcula en funció del que ha cotitzat una persona al llarg de la seva vida.
Quan una persona ha cotitzat al llarg de la seva vida creu que això servirà per alguna
cosa, que el que li restin li serveixi per incapacitat, viudetat,..
A través dels impostos generals: (Beveridge)
- Origen en assistència pública
- Protegeix al marge del que hagi cotitzat
- Prestacions tendeixen a universalitzar-se (sanitat es dona a tots els ciutadans)
- Redistribueix més les rendes: no sols actius/inactius. Sistema de redistribució
econòmica entre els que treballen i no treballen sinó que distribueix diners entre
sectors econòmics. El règim de SS dels autònoms aïlladament considerat, hi ha una
transferència important molts pensionistes i pocs cotitzants. Regions que aporten
més a la SS i altres que aporten menys. Redistribució territorial, generacional
(pares cotitzen i aporten pensions dels avis, prestacions dels joves)
- Avantatges: tendeix a universalitzar la protecció, no condicions a carència prèvia.
Situació de dèficit.
- Inconvenient: serà tan progressiu com els impostos, possible desviament. Els
impostos es diu que són progressiu quan proporcionalment carrega més als que
més guanyen. Si un guanya mil li cobrem 100 però si un guanya 2000 li cobrem
110. Normalment, impost renda és progressiu perquè els salaris més alts els hi
carrega una part més important que els salaris més baixos. Les cotitzacions, en
canvi, són regressives en la mesura en que és un tipus igual per tothom. El salaris
més alts cotitzen menys que els salaris més baixos.