Alba Salgado i Burruezo
Mètodes Quantitatius d’Investigació Social
RRLL
TEMA 3. L’ENQUESTA PER MOSTREIG
Enquesta per mostreig: recollida d’informació preguntant a certs individus que són
objecte d’estudi o objecte de la investigació que formen part d’una mostra
representativa mitjançant un qüestionari estandarditzat, amb la finalitat de demostrar
la relació existent entre variables.
L’enquesta: procediment fonamental que utilitzarem per tal de recollir aquesta
informació.
Quan nosaltres recollim informació à Dos formes de conèixer un fenomen social:
1. Observar
2. Preguntar/Entrevistar
La base dels mètodes quantitatius: L’enquesta per mostreig és un mecanisme per
obtenir informació: Preguntant als individus que haurem definit com a objecte de la
nostra investigació, i que formen part d’una mostra representativa, mitjançant un
procediment estandarditzat de qüestionari, amb la finalitat d’estudiar les relacions
existents entre les variables.
Problema: si construeixes un qüestionari per esbrinar una hipòtesi, el qüestionari seràs
esbiaixat, erroni.
Investigació quantitativa i qualitativa; Positivistes i “interpretativistes”; Entrevista i
enquesta
En investigació quantitativa:
• Preguntes: estandarditzades o lliures
• Respostes: Qüestionari (enquesta per mostreig)
En investigació qualitativa:
• Entrevista estructurada o lliure (entrevista semi-estructurada)
• Resposta lliure
Dos dilemes: forma objectiva (posició objectivista) i posició constructivista
OBJECTIVISTA: La realitat existeix fora de l’investigador. Durkheim: els fets socials
tenen les mateixes propietats que les del mon natural. Mètode hipotètic-deductiu
(sosté que les hipòtesis científiques no es deriven de l’observació, sinó que són
producte de la creativitat humana, que mitjançant aquestes hipòtesis intenta trobar la
solució a un problema).
CONSTRUCTIVISTA: La realitat és construïda per l’investigador. Teorema de Thomas: si
les persones defineixen les situacions com a reals, aquestes són reals en les seves
conseqüències. Sèneca: ¿Què m’importa que sigui cert per la naturalesa el que per a
mi és incert? Mètode inductiu (afirmació de que les hipòtesis científiques són
generalitzacions de l’experiència que poden confirmar-se mitjançant la contrastació).
Tipus d’informació: Uniformistes i individualistes
, Alba Salgado i Burruezo
Mètodes Quantitatius d’Investigació Social
RRLL
• Uniformista: existeixen certes regularitats que permeten estandarditzar els actes
dels subjectes individuals (Durkheim).
• Individualista: cada cas, cada acte social, és un esdeveniment únic (Weber).
Enquesta per mostreig: Estandardització de l’instrument (EXEMPLE)
Ecvt 2010. Encuesta del Ministerio de Trabajo:
P.8.- EN ESTE MOMENTO, ¿CUÁL ES LA OCUPACIÓN O PROFESIÓN QUE DESEMPEÑA
EN SU EMPLEO PRINCIPAL? (Si el informante duda sobre el significado de esta
pregunta, se pueden poner algunos ejemplos como: peón de la construcción, auxiliar
administrativo en atención al público, profesor de universidad, informático de nivel
superior, etc.) (APUNTAR LA DESCRIPCIÓN COMPLETA) ..................................... [V8L]
P.14.- ¿EN QUÉ AÑO COMENZÓ A TRABAJAR EN SU EMPRESA U ORGANIZACIÓN? (SI
NO LO SABE, OBTENER FECHA APROXIMADA).
Año: _______________ [V13]
La invariació (uniformitat) en l’estímul: als subjectes se’ls hi plantegen les mateixes
preguntes formulades de manera idèntica.
Dilemes: (passos)
1. Objectivista constructivista
2. Uniformista i individualista
Problemes de les preguntes: respostes socialment desitjables.
A cada cultura, la societat atribueix una valoració concreta a una actitud o conducta
individual. No és el mateix la percepció que l’acció (preguntes sobre la guerra)
A més:
• Un qüestionari estandarditzat uniformitza
• Tendeix a buscar a l’individu mitja
• que només pot respondre al nivell que imposa el qüestionari
• Exclou (mostra) als grups perifèrics; pobres, ancians, nens, immigrants, precaris,
delinqüents, vulnerables…
Respostes socialment desitjables
• ¿Qui garantirà que la uniformitat dels estímuls (preguntes) impliqui uniformitat en
els resultats (respostes)?
• S’ha d’escollir entre les diverses formes d’interrogar: qüestionari o entrevista…
• Si s’escull el qüestionari i l’enquesta per mostreig, la uniformitat i la
representativitat són prioritàries.
• Però hi ha problemes de fiabilitat…
Fiabilitat: Respostes socialment desitjables
• En tota societat hi ha actituds i valors jutjats negativament: pobresa, alcoholisme,
drogoaddicció, corrupció, vagabunderia, robatoris, assassinats,…
• I altres són jutjats positivament: honestedat, laboriositat, religiositat,…
• Altres són més ambigus: actitud davant les desigualtats de sexe, ètnia, origen…