Notas de lectura
Apuntes Pensament modern (20019)
- Grado
- Pensament modern (20019)
- Institución
- Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Apunts de pensament modern
[Mostrar más]Vista previa 4 fuera de 36 páginas
Vista previa 4 fuera de 36 páginas
Añadir al carritoVendedor
Seguir
Vista previa del contenido
PENSAMENT MODERN (Descartes, Hume, Kant—METAFÍSICA)07/01/2020
La modernitat s’inicia al s.V, es deixa darrera la epoca pagana i ser modern es estar amb el dia, amb
la modernintat.
09/01/2020
1. DESCARTES (1596-1650)
En el segle XVI hi ha una irrupcio en el camp astronòmic de grans avenços cinetífics (Copèrnic,
Kepler, Galileu) que proposen un cacnvi extraordinari en la concepció cosmològica. La matemática
es revaloralitza amb Galileu. Quan es descobreixen aquests grans descobriments, tambñe está el
descobriment del nou món, i l’escissió de l’església d’occidents a causa de la reforma protestan
suposa un replantejament de fet religiós, i causa les guerres de religió.
Crea un corrent l’esceptisisme, inicipient davant al coneixemen: l’escolàstica entra en declivi i es
compená a gestar l’actitud barroca: les coses fugen, no s’entenen, són un ombra, somiem…
L’actitud del Barroc, el món presenta una inconscistència, hi ha com una idea que no podem
coneixerla del tot, es crea aquesta llum de la ciència i al seu voltant també crea molts dubtes.
Aquesta estética influirà en l’actitud, Descartes es per qué en el fons sents molta violència i vol una
resposta que estabilitzi aquesta mena de pensament.
S’ha de mencionar la presència de Montaigne, ell s’anadona que no sap qui és, aquella fluidesa en el
món se li escapa “no puc fixar el meu objecte (…) avança terbol” té l’adventatge de que es gira la
conciència, aquesta mobilitat de les coses parlar de sí mateix, no pot. “No descric l’èsser, descric el
pas que es allò on em moc i conec”. Aquesta idea de fluidesa està en el cor del barroc.
En el cas de Shakespeare parla dels somnis, en una Nit d’estiu hi ha un moment que es pregunta:
“Esteu segurs que estem desperts?” I en el cas de Hamlet: “Morir, dormir, res més …” té aquest
dubte constant i en el monóleg ser o no ser hi ha un tros o menciona aquesta frase, els homes sou
uns cobard per que davant d’una vida en condicions terribles i ens fa por la mort per què no sabem
que passa en allà i per tant no podem arribar a descobrir-ho, “ser o no ser aquesta es la qüestió”.
Quin es el pensament més correcte? Aquesta via d’anar més del somni, més de la mort, forma part
d’aquesta via de pensament barroca. Descartes el convida en un escenari purament barroc.
La vida es sueño de Calderón de la barca, també questiona que es la vida: “¿Que es la vida? Una
ilusión, una sombra, una ficción, y el mayor bien es pequeño: toda la vida es sueño y los sueños
sueños son…”. El somni es un cosa que sembla veritat, aquesta experiència humana i allò que
sembla real, que et mou. Es una consciencia més gran dque la incosistència del món, en el Barroc
tota la seva edat adulta està en la guerra dels 30 anys i viuen el dolor, una vida durísima i per tan
tcrea una consciència més gran de l’estabilitat de les coses, la raò pot aturar o comprende el que
pasa. Tot aquest embocall condiciona una mica .
Les meditacions metafísiques (1641),es una obra que aporta molta influència, es la primera obra en
començar desde el JO, que continuarà després amb aquesta tendència dins de la filosofia. Es una
obra escrita en llatí, on ell està defensant i on el qual vol demostrar la existència de Déu (purament
racional), i l’inmortalitat de l’ànima. Té una voluntat de que aquesta obra arribi a tot el món (trad.
Francés), veurem que s’anirà construint d’una forma lògica, des de les meditacions, i Descartes
obliga a tenir les experiències que té ell I arribas a sentir l’engoixa al final de la meditació, es a dir,
Página 1 de 36
,hi ha un recorregut emocional dins d’aquestes meditacions. Té un carácter i una relació amb San
Ignasi, té influències religioses per que té tendència a cambiar al lector, influència interna, sentir la
teva pròpia conciència.
Són 6 meditacions diaries, hi ha una mica aquesta idea amb la creació de Deu, un paral·lelisme, ja
que descartes vol crear una nova filosofia. Fa tot nou però deixa moltes preguntes obertes.
1) De les coses que es poden posar en dubte
La mateixa escriptura es literària, es deixa de banda la filosofia medieval, es a dir, trobem l’escriptor
i el filòsof. Ens parla de tu a tu, “ja fa temps que soc cisncient que des de l’infància (…)”, ell està
conscient de que les coses no son fermes que ho vol buscar, almenys un cop en la vida s’ha de posar
en dubte totes les creences que has rebut en la teva vida. Naixem sense saber res, per això els primer
coeixements son molt dificils posar-ho en dubte, per això hem de ser valents i fer-ho.
Cal arribar a una certa edat madura, segurament a les hores tens la valentia de posar-ho en dubte
*dubte hiperbòlic . Tampoc es bo esperar a la vellesa, i a la fortalesa de la juventut. Tot aquell món
de certes es va tancat por a poc i ell va desapareixent i queda en un no res. A vegades tenim miralls
per que no veiem un objecte, no donar-nos de veritat a els coses, tot i que critica aquests sentits,
“estem tan perduts que segurament estme bogos”. Pero hem de descartar la bogeria per que estem
dins de la raò, no tots els sentits “tenin en compte que soc un home, i veig el que el meu cap es mou,
i puc sentir les meves mans” quan estem en un somni “m’he enganyat amb ilusions semblants”.
Els sentits avegada ens enngaya però en sporta al argument del somni com no ho se si es veritat, els
sentits donen igual. L’argument dels somnis valida els sentits, “no se si estic despert o dormit”,
invalido les sensacions com una via de conèixer la realitat, es a dir, aconseguir una experiència.
Estem en un lloc que tinc sensacions però no ser si estic en un somni o en la realitat, en el somni hi
ha coses que es mantenen i estem en un dubte constant, com a mínim tenim la matemàtica. Tot el
món dels sentits despareix, ja que no se si estic despert o no, però queda la matemàtica. Pot ser que
hi Hagui un “geni maligne” que m’enganyi allò que estic visquent, aquesta suposició obra la porta
de que la realitat sigui irracional, per què el geni maligne ho està moguen.
Suposem aquest geni maligne, ha posat tot el seu enginy per enganyar-nos, contra el pensament que
sempre he tinguit, aferrat aquesta meditació. Si porto la raò per poder saber la única certes aque
tinc, lo que no tinc s’ha de pensar que tot allò es un engay. “El món dels sentits no es cert” en
comptes de portar-ho una mica de lluny.
*dubte hiperbòlic
Sentits Raò
DUBTE MODERAT De vegades m’enganyen De vegades cometo errors
DUBTE HIPERBÓLIC L’argument del somni L’argument del geni maligne
2) El cogito
“Jo soc, jo existeixo” En aquesta foscor hi haurà una llum, on es suposarà que tot allò que veiem es
fals, podriem considerar cert que no hi ha res segur “solo se que no se nada”. No hi haurà un altre
deu o un altre poder que em possi aquests pensament, però “jo soc alguna cosa?”, no té cos però
dubte. Aqui ens encamina que “sóc pensament”, justament amb l’acte de dubtar, i l’acte de pensar-
ho dona a entendre que “existeix la raò”, Hi ha una mena d’esser creador com es el geni maligne, si
m’enganya, m’enganya a mi, per que jo únicament estic pensant. Mentre soc conscient, soc
Página 2 de 36
,pensament. L’afrimació es tan evident, que el pensament està mirant a si mateix. “Penso, per tant
existeixo”, es a dir, sóc pensament. Que soc? En aquest procés brutal, elimina I deixa el subjecte
com única entitat, per tant l’unic que existeix es el jo i el pensament, tota aquesta reflexió que
estudia totes aquelles opinions, per tant comença a dir i va avançant fins que s’anadona de que es el
que jo soc? Sóc una cosa que pensa, i per tant comença a nombrar totes les formes de pensament. Es
convertir tot aquell món subjectiu, pasen a ser idees meves i inclou tot el món en el subjecte, “jo” i
les meves idees, com a punt de partida. Es a dir, canvia tot allò que havia pensant I es focalitza I
centralitza la seva atenció en el “jo” pensant. Demostra que el pensament es el primer métode, allò
primer que conec.
*El bocí de cera. Coneixem per la ment, no pels sentits.
Fa aquesta explicació per mostrar-nos que coneixem, que totes les qualitats de la cera cambiaran
quan s’apropi al foc, ha perdut la dolçor de la Mel i encara conserva l’olor, la forma (…) En tots els
àmbits dels sentits s’ha perdut, es la mateixa cera que abans s’escalfava? La ment es capaç de
comprendre la permanència per sota dels canvis que podem comprobar.
Però la ment ho sap per que organitza allò que havia vist, i aquella percepcio, i el hi dona
coneixement a aquestes formes que la ment va comprovant. La cera continua sent la mateixa, només
ha canviat la seva forma, es a dir, la seva extenció. Aquesta cera que només es pot entendre a partir
de l’enteneiment, coneixem la realitat únicament a paritr de la revisió que realitza la nostra ment,
només a travñes de la raò coneixem.
Es a dir, la realitat que pensem es coneixement, només ho fa per què veiem que fins i tot, la nostra
forma de pensar segueix sent pensant, I al final d’aquesta meditació aconsegueix que soc “jo” qui
influeix en els nostres pensaments. Es una transformació del món, i la transformació de l’home. No
es més fàcil conèixer que la meva pròpia ment. El que som es pensament pot ser hi podem anar a la
raò de Descartes, si pensem que quan algu queda en coma en cara que tinguem allà un cosa, per
nosaltres es com si no fos, per que nosaltres som pensament, ja que el seu pensament no hi esyà.
D’alguna manera pensem que el pensament pertany aquella persona.
Anirà explorant aquest edifici racional “jo i les Meves idees”, i comença a ordenar totes les seves
idees. En moltes de les seves clasificacions, hi ha les que jo imagino i d’altres que son innates, i a
partir d’aquesta percepció de l’infinit “res infinita” que tenim diu que no la he pogut pensar jo, en
canvi, tinc l’idea de l’infinit, i suposa que aquella idea se l’ha posat el creador “signar la seva obra”.
Jo defineixo Déu com el maxim, a partir d’aquesta creenca “la substància divina”, ens posa un Déu
racional, es un Déu que simplement crea el món i deixa unes idees, pero no ens dona unes normes
morals de pensament. Definirà el mon i el cos humà com una substància extensa (canvi,
modificació). En aquell moment l’alquimia es buscava la pedra filosofal i es buscava la panacea, el
cos humà té una mena d’espiritualitat, però descartes treu tota aquesta mena de substancies, es
extensa i previsible, i tu li pots aplicar tota mena de coneixement matemàtic. Et pot fer pensar que el
teu cos, no ho pots tractar de qualsevol manera. En aquesta 6a meditació arriba a preguntar que es l’
home (cos i pensament), parla que l’home es una barreja molt complicada.
L’observador forma part de l’experiment, la “mecànica” lo que es probable es que hi hagi molts
posibles mons.
14/01/2020
Página 3 de 36
, LA UNIÓ DE LES DUES SUBSTÀNCIES
L’home és una barreja de dues substàncies: res cogitans i res extensa. Soc allotjat en el meu cos, no
com un pilot en el seu navili, sinó que hi soc conjuntat molt estretament, barrejat i confós. (129)
Compararà el cos amb un rellotge: el cos màquina (136) i definirà la res extensa com infinitament
divisible (138).
Aquest dualisme cos-ànima és problemàtic per a determinar com poden interaccionar dues
substàncies diferents (extensió-pensament): l'extensió no pensa, el pensament no té extensió. Ara
bé, si l’ànima actua sobre el cos i el cos sobre l’ànima, aquestes dues substàncies no poden ser
«absolutament» independents l'una de l'altra: la causalitat implica una relació de dependència.
L'ànima i el cos es troben en una certa comunicació, i la seva independència recíproca, afirma
Descartes, torna aquesta unió «relativament » inintel·ligible.
Hi haurà una dona, Elisabet de Bohèmia, amiga de Descartes, que en la seva correspondència, li
farà la pregunta clau: Com podem comprendre la unió de l’ànima i del cos?
Gràcies a Elisabeth de Bohemia que ho va reflexionar. Mai va voler publicar res de pròpi, i en
aquestes cartes que contenen molta filosofia, i es publica una obra postuma, se li demana poder
publicar les seves cartes i ella volia aquesta privacitat i secretisme, no es publciaran fins el segle 19.
Es interesant veure com es una dona al segle 17 que es cedeix a un cert coneixement, pero els hi ve
per que tenen profesor particulars de la cort, es un conexiement que es insegur per que no es
academic, no es arreglat.
Ella resol conexiements matematics, i també dominava 6 llengues clàsiques, antigues. Tambe tenia
aquesta debilitat per la filosofia. Quan coneix l’obra de descartes, només amb 24 anys comença a
escrure-li per demanr-li aquestes explicacions, i l’ajuden a pensar. Arriba a ferli veure a descartes
que aquesta distinció entre ànima i cos, i els racionalistes intenten resoldre aquesta qüestió.
Aquestes cartes tenen un gran valor, ella no té el nivell dels doctes i, tanmateix, hi ha una lluita
entre caràcters, ella no és una servidora, una deixeble, posa les qüestions que tots els cartesians es
posen, demana la definició d’una ànima en relació al cos. Li fa plantejar el lloc de les passions, què
són les passions, va al lloc més sensible del cartesianisme.
El contacte de l’un i de l’altre fa que s’afinin, Descartes no ho havia pensat tant, l’obliga a precisar
coses, i del costat d’ella, comença a pensar per ella mateixa, i s’independitza d’ell. No coneixem
Elisabet per cap altra via que la correspondència, no vol ser coneguda. Ha resolt problemes de
matemàtiques, es relaciona amb savis, té idees pròpies, però vol que quedin en secret, no permet
que els seus descobriments matemàtics es publiquin, no permet a Chasnut que publiqui la seva
correspondència amb Descartes, no la tindrem fins al segle XIX.
2. SPINOZA
Aquesta distinció veurem com Spinoza, es un autor racionalista i de les tres substàncies, parla
d’aquest esperit invisible, si descobreixo una part en mi, he de trobar-ho tot, soc part d’un
pensament total i es proposa Deu o natura que és inmmanent, per tant ajunta aquestes tres
substàncies. Quan comença demostra la única susbtància que es Déu o natura, per que nosaltres som
expresió.Spinoza parteix de Descartes per resoldre el problema de les dues substàncies.
Página 4 de 36
Los beneficios de comprar resúmenes en Stuvia estan en línea:
Garantiza la calidad de los comentarios
Compradores de Stuvia evaluaron más de 700.000 resúmenes. Así estas seguro que compras los mejores documentos!
Compra fácil y rápido
Puedes pagar rápidamente y en una vez con iDeal, tarjeta de crédito o con tu crédito de Stuvia. Sin tener que hacerte miembro.
Enfócate en lo más importante
Tus compañeros escriben los resúmenes. Por eso tienes la seguridad que tienes un resumen actual y confiable. Así llegas a la conclusión rapidamente!
Preguntas frecuentes
What do I get when I buy this document?
You get a PDF, available immediately after your purchase. The purchased document is accessible anytime, anywhere and indefinitely through your profile.
100% de satisfacción garantizada: ¿Cómo funciona?
Nuestra garantía de satisfacción le asegura que siempre encontrará un documento de estudio a tu medida. Tu rellenas un formulario y nuestro equipo de atención al cliente se encarga del resto.
Who am I buying this summary from?
Stuvia is a marketplace, so you are not buying this document from us, but from seller rodilespaloma. Stuvia facilitates payment to the seller.
Will I be stuck with a subscription?
No, you only buy this summary for 3,49 €. You're not tied to anything after your purchase.
Can Stuvia be trusted?
4.6 stars on Google & Trustpilot (+1000 reviews)
45,681 summaries were sold in the last 30 days
Founded in 2010, the go-to place to buy summaries for 14 years now